Club 7 Cinema

Amb Renate Reinsve i Anders Danielsen Lie encapçalant-ne el repartiment, el film de zombis “Descanza en paz” / “Håndtering av udøde”, de la debutant Thea Hvistendahl, ha cridat l’atenció de la crítica nostrada.

Si un ésser estimat tornés de la mort, què faries?, així titula el diari ‘Ara’ la crítica que en signa Eulàlia Iglesias: La noruega Thea Hvistendahl ofereix una altra perspectiva del cinema de zombis en un drama fantàstic que remou més que espanta. Els protagonistes de “La pitjor persona del món” (Joachim Trier, 2021), Renate Reinsve i Anders Danielsen Lie, encapçalen el repartiment d’aquest drama noruec en què Thea Hvistendahl repensa el cinema de zombis a partir d’una novel·la de l’escriptor suec John Ajvide Lindqvist, autor de ‘Deixa’m entrar’. A “Descansa en paz” tres famílies s’enfronten al retorn d’éssers estimats morts recentment després que un estrany fenomen sacsegi Oslo (..). En els tres casos, els protagonistes, encarnacions diverses de l’amor filial, maternal i de parella, encaren un dilema. ¿Acullen persones estimades de nou vives o no-morts? (..) Hvistendahl es desmarca del cinema de zombis més estereotipat des de l’inici, en un relat sense ensurts ni sobresalts, d’una sobrietat exemplar en el to, la fotografia i el desplegament dramàtic, que cou aquest conflicte a foc lent, per endinsar-se en l’escenari més pertorbador en el cas dels no-morts. Seríem capaços de seguir estimant aquesta persona sigui com sigui?.

Uns altres morts que retornen, escriu Imma Merino al diari ‘El Punt Avui’: Just un any després de la seva primera novel·la, ‘Deixa’m entrar’ (2004), que ha inspirat una valorada adaptació cinematogràfica del suec Tomas Alfredson i un ‘remake’ nord-americà, John Ajvide Lindqvist va publicar ‘Descansa en pau’. Si el primer relat de l’escriptor suec, anunciant una manera pròpia d’abordar el gènere fantàstic, és una variació poètica i sorprenentment original del tema del vampirisme, el segon aporta alguna cosa diferent al dels morts vivents. Tal diferència es reflecteix en l’adaptació realitzada per la noruega Thea Hvistendahl amb la col·laboració en el guió del mateix John Ajvide Lindvquist (..). Amb una posada en escena sòbria, d’un gran rigor i maduresa, considerant que és el primer llargmetratge de la directora, no hi ha truculència. No és un terror d’espant, sinó més profund, a la vora del sinistre: quan, de sobte, allò quotidià es fa estrany. Té a veure l’apagada general de la llum elèctrica un dia d’estiu a Oslo amb el fet que uns morts revinguin? No importa gaire. No hi ha explicacions. (..) Retornen perquè no descansen en pau? O potser perquè els seus íntims no suporten la pèrdua i no els “han deixat marxar en pau”? No deu ser per res que en un moment del film se senti una versió estripada de la cançó ‘Ne me quitte pas’. Però el seu retorn encara és pitjor que la seva mort.

El subtil cine de terror escandinau, en diu Quim Casas al diari ‘El Periódico’: (..) S’allunya de l’estela gore del cine de zombis per plantejar un relat de tons més realistes, o tot el realista que es pugui ser en aquesta variant tan exitosa del cine de terror. El film, debut de la noruega Thea Hvinstendahl, és elegant, inquietant i aterridor. Combina bé la creació pausada d’una atmosfera amb moments d’horror epidèrmic. La directora es pren el seu temps per exposar els conflictes. Suggereix a partir d’elements estranys (un ventilador que cau del sostre, la ràdio del cotxe que s’encén sola) fins a dibuixar el paisatge dramàtic en el qual una sèrie de persones tornen a la vida. El relat se centra tant en ells com en els seus familiars. ¿Com assumir, entre l’alegria i la por, el retorn dels éssers estimats que estaven morts? (..).

Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.

Festivals: Festival de Sundance 2024.

Producció: Noruega, Suècia, Grècia. Any: 2024. Durada: 1h37.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!