Club 7 Cinema

La pitjor persona del món. Títol original: Verdens verste menneske. Director: Joachim Trier. Guió: Joachim Trier i Eskil Vogt. Repartiment: Renate Reinsve (Julie), Anders Danielsen Lie (Aksel), Herbert Nordrum (Eivind). Vista el dia 12.07.2022, en VOSC, per FilminCat.

Sinopsi: Un pròleg, 12 capítols i un epíleg, seguint quatre anys de la vida de la Julie. Tot primer comença a estudiar Medicina, perquè les bones notes li ho permeten, de seguida s’adona que li interessa la Psicologia i canvia de carrera, fins que veu que es vol dedicar a la fotografia… a part de la beca -que es gasta en el material fotogràfic-, entra a treballar parcialment a una llibreria per pagar-se les despeses. Se n’ha anat al llit amb algun professor, amb algun model que ha retratat… i coneix l’Aksel, famós dibuixant de còmic underground, que és més gran que ella, passant ja dels quaranta anys. D’antuvi, els separa l’edat i la consciència de trobar-se en dues etapes diferents de la vida, però s’estimen, comencen una relació, es posen a viure junts. Aviat apareixeran qüestions en què no coincideixen, tenir criatures, ell en vol, ella encara no; ell és molt racional, té paraules per a tot, ella, no; ella se sent com a peó secundari de la vida d’Aksel… Fugint de la recepció en què se celebra la publicació d’un llibre d’ell, la Julie va parar a una festa, on es cola i coneix l’Eivind, jove com ella, encantador i casat. Tot i que d’entrada la Julie i l’Eivind juguen a no ser infidels, ben aviat ella deixa l’Aksel i se’n va a viure amb l’Eivind, en una relació molt física. Moltes vides en molt poc temps, per a Julie; però arriba el moment que tot s’acaba…

Premis. Canes 2021: Millor Actriu. Oscar 2022: nominada a Millor Guió i Millor Film Internacional. BAFTA 2022: nominada Millor Actriu, Millor Film Parla No Anglesa. Festival de Sevilla 2021: Premi del Públic. Festival de Valladolid 2021: Premi FIPRESCI.

Que té aquesta pel·lícula perquè m’agradi tant? Hi he estat donant voltes i no, no toca cap gran tema -si és que parlar de l’amor, del sexe, de les relacions, de la família, de la maternitat, del feminisme, de les feines… no és en si mateix ja prou interessant-, no hi entra a fons. No es tracta d’un retrat generacional, perquè va del cas d’una noia concreta, prou superficial i lleugera com per no poder-li atorgar cap valor representatiu -malgrat que toqui qüestions vives per al jovent actual-. L’etiqueten com una comèdia romàntica i, si vas a la definició del gènere, ho és, per bé que atípica i no em sembla aquesta una qüestió prou atractiva com per aplaudir la pel·lícula. Concloc que allò que fa bona La pitjor persona del món és l’estudi de personatges, les magnífiques interpretacions i l’esplèndida posada en escena.

Malgrat el seu tarannà, la Julie té un cert gruix, tampoc és ben bé un cap calent. D’estimar, estima. De viure, viu. Els seus homes, amb ella passen moments inigualables. L’Aksel té el món del còmic i la seva cultura -pèl freudiana- que l’omple, però vol estar amb Julie, hi està, té el sentit de família -precisament per això, gasta una mirada gens complaent cap el pare (separat i distant) de la Julie-. L’Eivind deixa la seva dona “ecologista” per la Julie, treballa de cambrer, és tot amabilitat i no suposa cap exigència intel·lectual a la Julie, més aviat al contrari, ella li acaba retraient poca ambició professional i nul nivell cultural. Finalment, la vida passa inexorablement pels tres personatges.

A Canes, van premiar l’actriu Renate Reinsve, que encarna magníficament aquesta dona que mena una vida lleugera, amb autenticitat, simpatia i sensibilitat, entregant-se al personatge sense escarafalls. Però em sembla que cal fer esment de l’encert en la tria dels dos actors masculins, que ofereixen prestacions també molt plausibles.

La posada en escena és dúctil com la protagonista i passa per moments especialment remarcables, com el del primer comiat de Julie i Aksel, la celebració de l’aniversari de Julie -amb el repàs de la família de la noia a través de fotografies de ca la mare- o l’escapada romàntica -aturant el temps de la resta del món- que ella fa per a retrobar-se amb l’Eivind i besar-lo.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!