Club 7 Cinema

Quinze anys d’expansió i assentament de l’oest americà abans i després de la Guerra Civil. L’expansió cap a l’Oest està plena de reptes, des d’elements naturals fins a les interaccions amb els pobles indígenes que vivien en aquestes terres, fins a la determinació despietada dels que malden per colonitzar-les: és “Horizon. An american saga“, de Kevin Costner, de la qual ens n’arriba la primera part (durada: 3h01), que es va presentar al Festival de Canes 2024 Fora de Competició, i està protagonitzada per Kevin Costner, Sienna Miller, Sam Worthington, Jamie Campbell Bower, Luke Wilson, Thomas Haden Church, Isabelle Fuhrman, Jean Malone, Michael Rooker, Jeff Fahey, Danny Huston, Will Patton, Kathleen Quinlan, Tom Payne. La segona part s’estrenarà el 16.08.2024.

Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies,

Kevin Costner torna a la direcció vint anys després del també western “Open Range” (2003), havent debutat amb l’impressionant i premiat “Ballant amb llops” / “Bailando con lobos” / “Danse avec les loups” / “Balla coi lupi” / “Dances with Wolves” (1990), títol al qual va seguir, set anys després, “El missatger del futur”/ “Mensajero del futuro” / “Postman” / “L’uomo del giorno dopo” / “The Postman“ (1997). Aquest seu quart film, “Horizon”, una saga ambiciosa que hauria de tenir quatre parts (amb un total de onze hores de durada), de les quals dues ja estan filmades i s’estrenaran enguany, és un projecte que ja va intentar dur a terme l’any 1988, per tornar a intentar-ho sense sort el 2003, després d’”Open Range”. A l’autor i actor li hauria agradat rodar-ne les quatre parts el més juntament possible, però la vaga d’escriptors i actors el va obligar a fer una pausa i la Warner no n’ha anunciat una 3a o 4a pel·lícula. No obstant això, Kevin Costner ha afirmar la seva intenció de posar-les en escena. Costner n’ha rodat en 52 dies les dues primeres parts i hi ha invertit 50 milions de dòlars (la meitat del pressupost) -ha hipotecat una propietat on s’havia de construir una casa-. Asseguren que aquesta epopeia durà el públic a un viatge emocional per un país en guerra amb si mateix, viscut a través del prisma de famílies, amics i enemics que intentaran descobrir què són realment els Estats Units d’Amèrica.

Articles publicats ran de l’estrena de la pel·lícula a Catalunya.

El ‘western’ pel qual Kevin Costner ho ha hipotecat tot, crítica de Paula Arantzazu Ruiz, al diari ‘Ara’: (..) un film atípic, no només pel context de producció –de moment l’actor i cineasta només ha pogut concloure els dos primers films de la saga a l’espera d’aconseguir més finançament–, sinó també per la durada, tres hores, i l’estructura, que s’assembla més a un episodi pilot d’un serial televisiu que a un llargmetratge convencional. El primer capítol pot desconcertar, en aquest sentit, perquè la pel·lícula és en realitat el principi d’un gran fresc sobre la vida a la frontera nord-americana, però la seva condició de ‘western’ en potència és interessantíssima. També, cal dir, una mica tediosa, tot i que no se li pot reprotxar que no sigui fidel al gènere i que no n’estimi els codis, protagonistes i paisatges. Ja la primera imatge, un colon clavant una estaca a la terra per mesurar-la i convertir-la en una parcel·la, ens remet a una idea fundacional: el somni de la terra promesa. I això pretén ser “Horizon 1”, la promesa d’un gran ‘western’, la conquesta definitiva d’aquest territori cinematogràfic. Una empresa arriscada, sí, però fascinant.

Algunes reaccions a la projecció del film al Festival de Canes.

Joan Millaret Valls, a l’article per a ‘cinemacatala.net’: (..) La idea central de la pel·lícula és un pasquí publicitari que estimula als pioners incauts a viatjar a l’Oest a l’assentament ‘Horizon’ i que es troba en territori dels indis apatxe. És un nom que dona títol a la sèrie i alhora és un element definitori del gènere, imatge gràfica de l’esperança associada als espais oberts de possibilitats de futur. Costner fa un compendi complet de tots els motius emblemàtics del gènere western al voltant d’aquesta història col·lectiva americana. Ens trobem amb el sorgiment dels nous assentaments, les caravanes dels pioners, els aborígens americans, les matances de colons o d’indis i la violència en tota les seves formes. Una representació de la tragèdia d’un país construït sobre la violència i el dolor i que no descarta el costat més melodramàtic de les històries íntimes, de parelles o familiars. Costner ens deixa un molt bon regust de cinema clàssic, amb una realització sòlida i mesurada, que destaca per una posada en escena elegant. Xavi Serra, a la crònica per al diari ‘Ara’: (..) un ‘western’ èpic de tres hores amarat d’un classicisme poc freqüent que abraça el melodrama i l’èpica del gènere sense ironia ni revisionisme, invocant l’esperit i l’ambició de les pel·lícules com “La conquesta de l’Oest” (1962). Això sí, més que un ‘western’ de l’era daurada de Hollywood, “Horizon” podria passar per una minisèrie de prestigi d’una plataforma de ‘streaming’, tant per la seva fotografia estàndard com pel muntatge musical amb què acaba la pel·lícula: un encadenat d’escenes de la pròxima entrega de la saga. (..) L’assentament de colons d’Horizon, en ple territori apatxe, és el punt de trobada –ja sigui com a escenari de l’acció o presència llunyana– de les múltiples trames i personatges d’aquest ‘western’ atípic en la magnitud de la seva història, que ofereix una visió panoràmica i rica de la vida dels habitants de la frontera americana, de l’exèrcit que els protegia i dels indígenes que veien el seu estil de vida amenaçat. Costner imbueix la història d’una dimensió gairebé novel·lesca que, tot i les tres hores de durada, sentim que encara està prenent forma en la primera entrega de la saga. El personatge de Costner, de fet, no apareix fins a l’hora de pel·lícula, i és un més d’un repartiment coral que inclou també Sienna Miller, Sam Worthington (el protagonista d’”Avatar”) i Luke Wilson. (..) Costner ja ha completat el rodatge de la segona part d’”Horizon” i assegura que ja ha començat el rodatge de la tercera: “Portem només tres dies i he hagut de tancar el rodatge per venir a Canes, però avui hi tornaré per seguir dirigint-la i arribar tan lluny com em permetin els diners” (..). Àngel Quintana, a l’article per a ‘Caimán’ -i, com tots els seus, avançat per Facebook-: (..) Uns anys després, quan Costner era poc més que una icona dels noranta apareix com a director d’un projecte mastodòntic titulat “Horizon. An american saga”. (..) “Horizon”, de la qual a Canes se n’ha projectat la seva primera part, pretén ser com una mena de revisió de “La conquista de l’Oest”, sense Cinerama i sense estampides de bisons. Com el títol indica, és una gran saga sobre la fundació d’una ciutat ideal anomenada Horizon que funciona com a prototip de la formació de la societat americana. El relat s’escriu des de l’èpica, partint de diferents trajectes que des de l’est i el sud acaben convergint en aquest espai del nord situat a Montana, davant d’un riu i a prop del territori Apatxe. “Horizon. An american saga” s’obre amb una imatge simbòlica que marca l’esperit de la pel·lícula. Un colon clava una estaca en un tros de terra i comença a mesurar-la per fer una construcció d’un primer habitatge. La possessió de la terra verge com a camí cap a la civilització és el moment fundacional del suposat inici de la nació. Després ens trobarem amb la presència de més colons i una gran massacre per part dels apatxes, acompanyada d’una exaltació de l’èpica per la supervivència. Costner ens deixa clar que a l’Oest, sota la terra conquerida, hi ha molts cadàvers. Després d’una primera hora d’atac, “Horizon” es desplega com un gran mapa i la saga passa a transformar-se en un gran serial en què cal donar a conèixer múltiples personatges que simbolitzin, cadascun d’ells, les diferents posicions i tensions de la mítica del western. Al món dels Apatxes ens trobem amb el guerrer rebel i el cabdill moderat, al món dels blancs veurem com els oficials de cavalleria protegeixen els colons i com les guerres índies coincideixen amb l’inici de la guerra de Secessió. A l’altra banda de la frontera hi ha els facinerosos que construeixen la llei a la seva manera, un ferrocarril que s’està construint amb l’ajuda dels xinesos, els negociants que intenten establir els primers negocis i les caravanes que travessen els grans espais. Entre tots aquests personatges apareix l’heroi amb nom, l’home solitari perseguit pels facinerosos que no trigarà a mostrar-nos ferides d’amor. A la primera part, Costner desplega una sèrie de motius que anirà desenvolupant i tancant a les nou hores que queden de metratge. De moment, la saga genera certa incertesa, li falta alguna cosa per ser aquell gran western de westerns que pretén ser. De tota manera, com diuen a França, ‘À suivre…’. Diego Lerer, a la crítica per a ‘Micropsia’: (..) Segons [en Kevin] Costner, la saga constarà de quatre pel·lícules de tres hores cadascuna, i la pregunta que sorgeix a tot això és: ¿és llavors una minisèrie? Hom voldria dir que no, que el vol audiovisual de la proposta és espiritualment cinematogràfic, però per l’enorme galeria de personatges i subtrames que presenta, i per la decisió de deixar la història en suspens en un «continuarà», fóra ximple no reconèixer que hi ha una connexió amb aquest altre gènere. És cert: “Horizon” no té ‘plot points’ ni ganxos narratius que, hora rere hora, demanin a l’espectador veure un altre capítol, però la seva visió és novel·lística, èpica, gran com l’Oest infinit que domina el paisatge. El que la fa més cinematogràfica que «televisiva» és la seva manera narrativa i el seu format d’estrena, ja que la primera part sortirà a cinemes a finals de juny i la segona a l’agost. En certa manera la Part 1 –o almenys gran part– funciona com a presentació de personatges, subtrames, relacions entre ells i diferents punts de conflicte que s’estenen al llarg del territori de Montana on transcorre, per ara, la acció. En Costner no té problemes en cap moment. Sap que la seva història és novel·lística i que disposa com a mínim de dotze hores per explicar-la. (..)  L’actor [Kevin Costner] encarna Hayes, el clàssic antiheroi misteriós que té un passat fosc i que arriba a la ciutat. (..) El que “Horizon” fa, com diu el títol, és estendre horitzontalment l’univers de personatges de la saga, plantejar alguns conflictes forts d’alguns d’ells, a penes presentar-ne d’altres que segurament es coneixeran amb més detalls després i, pel camí, anar-hi construint el món en què aniran a viure i en què els acompanyarem –si seguim la història– al llarg de quatre pel·lícules, dotze episodis o com sigui que la saga finalment es distribueixi al món. Com una novel·la de l’Oest –o, diguem-ne, una sèrie de novel·les–, el que Costner fa aquí és anar pacientment construint o reconstruint un univers que ha deixat de representar-se al cinema d’aquesta manera. Però el que és seu no és donar baralla en una disputa sobre la forma del gènere o els seus temes. Allò que aposta és al classicisme, expandit si es vol, però classicisme per fi. Un univers que tindrà els seus herois i dolents però que en general està ple de persones que, cadascuna a la seva manera, tracta de sobreviure. A la seva terra o a una a la qual han arribat sense tenir consciència que, temps després, serien vistos com a invasors (..). Imma Merino, a la crònica per al diari ‘El Punt Avui’: (..) No és clar que funcioni com a pel·lícula perquè enceta fils i esbossa personatges que es desplegaran en les nou hores restants: un projecte que sembla més destinat a les plataformes que a les sales. Sergi Sánchez, a Facebook: (..) elefantiàsic western (..).  “Horizon” sembla la culminació megalòmana del projecte de la seva vida. (..) A aquest crític li va semblar que “Horizon” vol ser una versió expandida de “La conquista de l’Oest”, però el seu principal problema és que està concebuda com si fos una sèrie de televisió, ergo vam veure una cosa semblant a un episodi pilot, amb un epíleg en forma de “continuarà” inclòs. (..) En aquesta primera entrega, hi ha dos greus problemes: d’una banda, la coralitat episòdica de les situacions es correspon més a una atomitzada, anecdòtica posada de llarg dels personatges d’una minisèrie que no pas a un relat compacte (..), i, de l’altra, el tractament dels nadius americans, molt propi del western clàssic, és ideològicament discutible, sobretot en la seva sagnant primera aparició. Caldrà veure si, en les futures entregues, aquest desmanegat, monumental western corregeix el retrat estereotipat dels indis. Esperem que sí: Costner ho va aconseguir amb notable alt a “Ballant amb llops”. Nando Salvà, a la crònica per al diari ‘El Periódico’ Costner es perd en el Far West: (..) en realitat, el seu hàbitat natural sembla ser la petita pantalla. Al llarg de tres hores, introdueix una quantitat de personatges i subtrames suficient per omplir tota una temporada televisiva, i els maneja a la manera d’un llarguíssim episodi pilot. Fins i tot el tractament formal que Costner dona tant als espectaculars paisatges com a les seves comptades seqüències d’acció concorda més amb aquest format que amb el tipus d’èpica visual esperable d’una pel·lícula d’aquestes característiques. Dit d’una altra manera, asseure-s’hi al davant requereix una resistència fora del comú al tedi. (..) Els 180 minuts del seu metratge no resolen cap de les seves línies argumentals ni ens permeten entendre exactament com connecten entre si. Pot ser que això passi a la segona entrega. I, si no, segurament passarà a la tercera o la quarta sempre que, és clar, arribin a fer-se realitat. Altres reaccions.- Olivier Lamm, crònica per a ‘Libération’, en què destaca: Malgrat un reconsagrat temperament, el western desmesurat d’en Costner s’enfona en un classicisme feixuc. Peter Bradshaw, ressenya per a ‘The Guardian’ (li posa 2 estrelles sobre 5). Owen Gleiberman, ressenya per a ‘Variety’.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!