Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
Altres veus: “A la deriva”, de Ventura Pons
A la deriva (Adrift), de Ventura Pons
Ventura Pons és l’únic director de l’Estat espanyol que roda una pel·lícula cada any. La seva constància és excepcional, però també fa que moltes vegades la precipitació o el desig de resoldre les coses sense una reflexió a fons provoquin que alguna cosa no acabi de funcionar, que el seu cinema malauradament algunes vegades es quedi més en el terreny de les intencions que en el dels resultats. Els anys d’ “El perquè de tot plegat”, “Actrius” o “Amic Amat” semblen quedar massa lluny (Àngel Quintana, El Punt)
Ventura Pons deambula entre la vaga crítica social (..), l’histèric drama existencial i la comèdia bizarra absurdament plena de “freaks” (Nando Salvà, El Periódico)
(..) pot desconcertar el qui esperi una mirada crítica sobre les organitzacions humanitàries i el desengany que la realitat coneguda allà pot produir. La pel·lícula va per altres camins. Mostra uns personatges per als quals la vida comença a mancar de motius per ser viscuda (Lluís Bonet Mojica, Time Out Barcelona)
Ventura Pons destaca l’actualitat del tema que planteja, la descripció d’un tipus de personatge i d’una manera de sentir-se que són freqüents avui en dia. “Molta gent m’ha parlat d’amics tocats i canviats després d’estar en ONGs que treballen en condicions extremes. És un problema que hi és, un mal nou. La gent torna tocada. M’han explicat que se’n diu la malaltia d’Àfrica” (Bernat Salvà, Avui)
Relata la història d’una noia, interpretada per Maria Molins, que sent la necessitat de l’altre. ‘Es busca a si mateixa tot buscant algú altre’, diu Pons, que manifesta que ‘la mirada d’un cineasta no té res a veure amb la d’un escriptor’ (Vilaweb)
Ventura Pons «És una història sobre la necessitat de l’altre, en un context absolutament contemporani. Una cooperant torna a casa amb el mal d’Àfrica: un desassossec que la porta a tallar amb tot i a treballar en una feina que no li correspondria» (Xavier Castillón, El Punt)
Els enllaços amb aquestes -i d’altres- crítiques i articles, també anant a Vull llegir la resta de l’article.
FOTO © Baditri A la deriva, de Ventura Pons
Altres veus: “A la deriva”, de Ventura Pons
***
CRÍTIQUES.
Àngel Quintana (El Punt): Existència desarrelada i amors impossibles.
Nando Salvà (El Periódico): La desviació com a mètode.
Lluís Bonet Mojica (Time Out Barcelona): A la deriva.
***
ESTRENES.
Vilaweb: Ventura Pons i la necessitat de l’altre.
Bernat Salvà (Avui): Baulenas i Pons parlen de soledat i desconcert.
Cine.cat: A la deriva.
Jordi Camps Linnell (El Punt): Més animals ferits.
Cultura21.cat: Ventura Pons estrena ‘A la deriva’
Xavier Castillón (El Punt): Ventura Pons: «El cinema català té dret a sortir al món sense que ningú el tuteli».
***
ALTRES ARTICLES.
[x]
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo vaig defensar aquesta pel.lícula amb una crítica al meu bloc de cinema i el de VilaWeb.
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/151108
Vam ser nomès tres espectadors aleshores al cinema Golem de Madrid, per veure-la en VOSE.
En Ventura Pons és un bon director, tractat malament ara a Catalunya i a Espanya.
Saluts,
JULIÁN.