Club 7 Cinema

Aleksandra / Alexandra, d’ Alexandr Sokurov

Ran de l’estrena d’aquest film del cineasta rus Alexandr Sokurov, a una part de la nostra cartellera, permeteu que reprodueixi el comentari que en vaig penjar ja fa un any, just després de veure-la a Canes.

Realment, ha causat impacte Alexandra, del rus Alexandr Sokurov. Un film de pau, filmat a Txetxènia i en el rodatge del qual es comptà amb la protecció de les forces de seguretat del govern de Moscú. Argumentalment, explica l’estada d’una àvia al campament militar on serveix el seu nét, oficial de l’exèrcit destacat en aquell punt conflictiu del Càucas. Veu els pocs recursos de què disposen els soldats, les seves tasques de manteniment del tronat armament, la seva joventut. Surt del recinte i fa cap al mercat, on trava amistat amb unes àvies txetxenes i coneix un noi del poblet, amb qui parla del que els està passant a tots plegats. Certament, una visita com aquesta és inversemblant; però Sokurov no la planteja en termes realistes. La figura essencialment humana d’aquesta àvia, incorporada per Galina Vichnevkaïa -vídua de Rostropovitx- projecta una mirada humanista en el cor d’aquell conflicte. I a través d’ella, el militarisme rus queda tant en evidència com la frustant utopia de llibertat que atresoren els textxens. I pel biaix de la completa compenetració entre les àvies d’ambós costats, remarca la capacitat d’entesa fonamental entre les persones que les guerres converteixen en enemigues. Sokurov, que defensa una pau russa tol·lerant, ho filma amb una fotografia de color terrós, seguint el caminar dificultós d’aquesta dona gran per aquell territori àrid, sota un sol canicular, defugint el seu habitual rabeig estètic i deixant el protagonisme visual als cossos, l’armament i els habitatges, que conformen unes imatges prou físiques.

Tanmateix, aquest comentari l’arrodonia amb un segon paràgraf sobra la mena de “pau russa” amb què s’ho mira Sokurov. El trobareu anant a Vull llegir la resta de l’article, on també hi ha la fitxa i una breu sinopsi del film, així com enllaços amb webs informatives i les pàgines de les distribuïdores.

FOTO Aleksandra, d’ Alexandr Sokurov

D’antuvi havia plantejat les meves reticències sobre aquesta pel·lícula, perquè les declaracions de Sokurov i el mateix argument feien pensar en un esbiaixat discurs “pan-rus”. I, en certa mesura, han resultat encertades, les reticències. Sobretot si interpretes el personatge d’aquesta àvia com la “mare pàtria”, la “mare Rússia” que visita i tracta amb amor tots els “seus” fills, els que la serveixen i els que “han estat arrossegats” per camins de sedició. El món que Sokurov proposa al noi txetxè (i, a través seu, al jovent d’aquell país) té com a referents “La Meca” i “Sant Petersburg” (atenció al caràcter “religiós” de la primera ciutat i a la connotació “tsarista” de la segona…), així de “tolerant” és la Rússia, la “pau russa” que defensa la pel·lícula. Si fem abstracció d’això (que ja és fer-ne), la pel·lícula és certament una obra de pau.

Director i guionista Alexandr Sokurov. Música Andrei Sigle. Fotografia Aleksandr Burov. Muntatge Sergei Ivanov. Producció Proline Films (Rússia), Rezo Films (França). Durada 1h35. Festivals i premis Canes 2007, Secció Oficial Competitiva.  

Repartiment Galina Vishnevskaya (Aleksandra, l’àvia), Vasily Shevtsov (Denis, el nét), Raisa Gichaeva (Malika). 

Sinopsi La història d’una àvia russa que visita el nét, oficial de l’exèrcit destacat a Txetxènia. S’està a la caserna militar, però en surt per anar al mercat. Allà fa amistat amb unes dones txetxenes i les va a veure a casa seva. Parlen dels seus respectius destins i, de mica en mica, conversa rere conversa, van adonant-se que no hi ha gaire diferència entre elles.

Informació sobre el director Alexandr Sokurov

Més informació [imdb (angl.)]  [labutaca (esp.)]  [allocine (fr.)]  [commeaucinema (fr.)] [mymovies (it.)] 

Dist. Esp. [Sagrera] Dist. Fr. [Rezo Films] Dist. It. [Movimento Film]
 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!