Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

5 de juliol de 2008
0 comentaris

Alè

Alè (Soom (Breath) / Aliento / Souffle / Soffio), de KIM Ki-duk

Ran de l’estrena, a part de la nostra cartellera, d’aquest film del sud-coreà KIM Ki-duk, recupero el comentari que en vaig escriure l’any passat, després de veure-la a Canes:

El sud-coreà Kim Ki-duk s’ha estrenat en la secció competitiva amb Alè, una depurat drama de lliurament, desitjos, gelosies, perdó i esperança. És la història d’una dona que, traïda pel marit, decideix anar a trobar un condemnat a mort, a qui no coneix, però que ha estat notícia a la televisió pels seus intents de llevar-se la vida. Les visites van donant peu a un vincle cada cop més íntim entre el pres i aquesta dona. Per ell, el desig esdevé l’única esperança, l’únic alicient abans de la mort anunciada. Per ella, l’aportació d’amor com a antídot a la sortida suïcida del noi esdevé gairebé un delit absolut. Hi ha, però, personatges en discòrdia. Un company de cel·la que, enamorat del protagonista, el protegeix i en té tanta cura com gelós està de la dona. I hi ha el marit d’aquesta, que passa de l’adulteri a la gelosia, arribant a la comprensió i el perdó.

Per seguir, cliqueu aquí: Vull llegir la resta de l’article.

FOTO Jung-woo HA i CHANG Chen, a Alè de KIM Ki-duk

Com  a l’exitosa Primavera, estiu, tardor, hivern… i primavera, Kim Ki-duk pauta les progressives trobades de la parella en els decorats de succesives estacions de l’any, amb el recurs que la dona embelleix les nues parets de la sala amb papers pintats evocadors d’una estació diferent cada vegada. És l’única llicència estètica que es permet en aquesta ocasió el cineasta, tot i que manté intacte el seu estil. Com sempre, aïlla els personatges -ara en una petita habitació penitenciària-; les situacions es van repetint, amb petits canvis visita rere visita, pautant l’evolució del film, i els protagonistes es transformen espiritualment, per l’experiència que viuen. Així doncs, Alè, no significa cap novetat en la carrera del cineasta, que segueix lluny de l’extraordinària Ferro 3 / Bin Jip; però és una obra estimable i commovedora, d’una humanitat essencial.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!