Club 7 Cinema

Sembla ser que a l’organització del Festival de Canes no li agrada que es publiquin rumors sobre la programació del certamen, especialment els generadors d’expectatives que després no es poden satisfer. Tant és així, que han arribat a suggerir que no ens deixem enredar pel fet que alguns títols s’estrenin les mateixes dates o immediatament després dels anomenats “màgics dies de maig” —enguany, Canes tindrà lloc entre l’11 i el 22 de maig—.

Se’ls entén, força, sobretot perquè l’any passat vam anar de l’especulació que feia preveure una edició impressionant a una realitat que va quedar molt, però que molt, per sota. A més, s’arriba a coses que resulten objectivament ridícules. Agafem per exemple el que, si no els fan cas, es pot arribar a publicar ben aviat: Com que la nova dels Pirates del Carib s’estrena durant el certamen i Canes es deleix per tenir famosos, doncs apa vinga, fotem-la a la llista. No seré jo qui negaré la possibilitat que això sigui així; però cada any coincideix que Hollywood estrena algun blocbuster i només en alguna ocasió s’ha aprofitat la plataforma del Festival per a publicitar-lo (i aquest se n’ha valgut per a donar carn a les càmeres que volen “stars”).

Certament, el fet que L’arbre de la vida, de Terrence Malick, s’estreni a França el 18 de maig de 2011, sabent que la producció (ara sí) està ben enllestida, que hi havia un acord perquè anés a Canes l’any passat i que no l’han presentada ni a Venècia 2010, ni a Berlín 2011, ni l’han fet arribar als cines en temporada d’Òscar…home, fóra ja vertiginosament surrealista que no fos a Canes 2011.

Per tant, el calendari d’estrenes previstes és un indicatiu útil, per molt que els organitzadors remarquin que no ens n’hem de refiar. Ara bé, lògicament, no passa de ser una dada orientativa. Prenem el cas de La piel que habito, de Pedro Almodóvar: el manxec ha anunciat que no l’estrenarà a Espanya fins al setembre de 2011 i, a França, diuen que ho farà el maig. Vol dir això que anirà a Canes? Ves que no se’n vagi a Venècia. D’una banda, fa temps que les productores i distribuïdores espanyoles reserven un títol important d’un cineasta espanyol per a la “rentrée” de setembre i sembla que enguany serà el torn d’Amodóvar. I pot seguir tres estratègies diferents: Canes, Venècia o Sant Sebastià. L’opció de la mostra italiana voldria dir descansar del certamen francès (on ha estat tan habitual i alhora on se li resisteix la Palma d’Or) i també significaria estrenar a Espanya en ple rebombori mediàtic de la presentació veneciana. El mateix podríem dir de l’opció Sant Sebastià (tot i que això comportaria una estrena més cap a final de setemebre). Per altre cantó, si va a Canes (el maig), res no li impedeix un bon rendiment a taquilla en estrenar el setembre (com va passar amb Àgora, d’Alejandro Amenábar). De fet, darrerament a França funcionen millor econòmicament els títols de Canes que arriben a les sales cap a la tardor que no pas els que es precipiten per aprofitar l’impacte mediàtic del Festival (per exemple, D’homes i déus, de Xavier Beauvois, ha fet un gabadal d’euros estrenant el 8 de setembre, i, en canvi, Còpia certificada, d’Abbas Kiarostami, punxà força —estrena, 19.05.2010— (mentre que a casa nostra i a la taquilla espanyola, ha anat millor, des del 29.10.2010). Per tant, tot i que ja és un clàssic de Canes, les dates previstes d’estrena no ens confirmen encara res: caldrà esperar.

No hem de descartar que, en alguna ocasió, la publicació de segons quin rumor respongui a una mena de pressions de part de productores o distribuïdores sobre els programadors o fins i tot que formi part d’una certa estratègia per aprofitar l’expectació pre-“cannoise” amb la intenció de posar al mercat mediàtic determinats títols. De ben segur, això també hi és.

Per mi (com ja he dit reiteradament als darrers anys), la utilitat de les llistes de previsions “cannoises” és que esdevé una mena de catàleg anticipat del material que probablement protagonitzarà l’actualitat del cinema que més m’interessa al decurs de ben bé 12 mesos (o més). I sí, també, serveixen per anar escalfant l’ambient, en un joc que pot resultar entretingut, però que no passa de ser un joc.

Des de l’any passat, jo aprofito els rumors per anar avançant feina. I em va molt bé. De mica en mica, vaig editant les fitxes dels films que són a les llistes, amb la informació que en vaig arreplegant i les deixo desades com a esborranys. Posteriorment, quan s’anuncien les programacions dels grans certamens… ja les tinc a punt. Així és, per exemple, com tenia feta (de l’any passat) la fitxa d’ Aquí, el film de Braden King que alguns veien a Canes 2010 i ha acabat projectant-se a Panorama de Berlín 2011 (i per aixó l’he publicada…). O, esclar, així és com ja tinc a punt la “fitxa cannoise” de la pel·lícula de Terrence Malick.

No sé si perquè han fet cas als organitzadors de Canes o perquè la crisi obliga a ser més prudents, el cas és que no em consta que ni Screen International, ni Hollywood Reporter, ni AlloCiné, ni CommeAuCinéma, hagin publicat encara cap article de pronòstics (altres anys ho feien a meitat de Berlín). Això sí, el blog Ioncinema ha seguit fidel a la seva acreditadíssima dinàmica previsòria i ha publicat la seva particular “Carta als Reis”, en què s’ha gosat fins i tot detallar-ho per seccions, a l’article 2011 Cannes Film Festival: 60 film predictions.

Intueixo que no tardaré gaire a penjar algun altre apunt sobre noves prediccions.

Perquè em resulti pràctic per a treballar, he reproduït les previsions de Ioncinema a Vull llegir la resta de l’article.

FOTO Un cartell de L’arbre de la vida, de Terrence Malick

Carta als Reis escrita per Ioncinema

***

Competició

Alps – Giorgos Lanthimos

Chicken with Plums – Marjane Satrapi and Vincent Paronnaud

The Deep Blue Sea – Terence Davies

L’empire – Bruno Dumont

Faust – Aleksandr Sokurov

The Grandmasters – Wong Kar-wai

Le Havre – Aki Kaurismaki

The Kid with a Bike – Dardennes Bros.

Les Bien-Aimés – Christophe Honoré

Love & Bruises – Lou Ye

Melancholia – Lars von Trier

Once Upon a Time in Anatolia – Nuri Bilge Ceylan

Paradies – Ulrich Seidl

La Piel Que Habito – Pedro Almodóvar

Prey – Brillante Mendoza

This Must Be the Place – Paolo Sorrentino

That Summer (Un Été Brûlant) – Philippe Garrel

Tree of Life – Terrence Malick

We Have A Pope – Nanni Moretti

We Need To Talk About Kevin – Lynne Ramsay

Wuthering Heights – Andrea Arnold

***

Un Certain Regard

11 Flowers – Xiaoshuai Wang

Bird (L’Oiseau) – Yves Caumon

Café De Flore – Jean-Marc Vallée

Dau – Ilya Khrzhanovsky

Et maintenant, on va où? (Where Do We Go Now?) Nadine Labaki

L’Exercice de l’Etat (State Exercise) – Pierre Schoeller

The Exchange – Eran Kolirin

Goodbye First Love – Mia Hansen-Love

Halt auf freier Strecke – Andreas Dresen

Headshot – Pen-ek Ratanaruang

House of Tolerance (L’Apollonide) Bertrand Bonello

I Wish – Hirokazu Kore-eda

Loverboy – C?t?lin Mitulescu

Of Women and Horses – Patricia Mazuy

Play – Ruben Östlund

Simon Killer – Antonio Campos

Sleeping Beauty – Julia Leigh

Whore’s Glory – Michael Glawogger

***

Quinzena dels Realitzadors

Alois Nebel – Tomas Lunak

Les Amants – Nicolas Klotz

Babycall – Pål Sletaune

Beirut Hotel – Danielle Arbid

Bye Bye Blondie Virginie Despentes

Les Chants de Mandrin – Rabah Ameur-Zaïmeche

Crazy Horse – Frederick Wiseman

The Fairy – Dominique Abel, Bruno Romy, Fiona Gordon

For Ellen – So Yong Kim

Keyhole – Guy Maddin

Last Winter – John Shank

The Loneliest Planet – Julia Loktev

Magic Valley – Jaffe Zinn

Meteora – Spiros Stathoulopoulos

Mike – Lars Blumers

Oslo, 31. august Joachim Trier

Postcards from the Zoo – Edwin

Saya Samurai – Hitoshi Matsumoto

Sons of Norway – Jens Lien

Sponsoring – Malgoska Szumowska

Tue-Moi (Kill Me) Emily Atef

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!