Club 7 Cinema

D’entre les projeccions d’avui, al Festival de Sitges:

Kynodontas (Dogtooth / Canine / Canino), del grec Yorgos Lanthimos, en competició fantàstica, tot i que més aviat en té poquet, de fantàstic: l’estrany aïllament amb què uns pares han criat, educat i pujat els fills (un noi i dues mosses, ara ja uns joves amb les hormones que els bullen).  El mèrit i alhora la gran limitació de la pel·lícula és paradoxalment la coherència de la posada en escena. Lanthimos fa d’aquell xalet arraconat un món clos i reclòs, l’univers d’aquell jovent superprotegit (la metàfora explítica del film), forçant les coses fins on clagui per mantenir la seva proposta. La càmera en surt només per a acompanyar el pare (l’únic de la família que té vida “externa”) i per fer entrar al cau la noia que desfoga sexualment el noi; la resta del metratge passa dins del mur que envolta el xalet. I si acaba sent inversemblant la ingenuïtat o la manca de gosadia dels fills, tant se val, es tracta d’arribar on Lanthimos vol: la rebel·lia d’aquests fills serà inevitable i, si no alteren l’artificial ordre establert pels pares, ja es produirà somàticament, psicològicament… com sigui. La intenció cinematogràfica, positiva; el resultat, doncs, a mitges: encomiable, però massa artificiós. Premi “Un Certain Regard”, a Canes 2009.

En canvi, Grace, de Paul Solet, sembla que congria tots els ingredients que ha de tenir una pel·lícula cent per cent Sitges (per bé que passada pel filtre “made in Sundance”): mare embarassada que pateix un accident, la criatura no hauria de nèixer, però neix… i com en tindrà cura aquesta mare, de la monstruositat que parirà! Sang, crits, violència, dèries… Basada en el curtmetratge homònim del seu autor (un col·laborador del proteic Eli Roth). I és que, com reconeix l’organització del Festival, tenen una flaca pels “monstres de totes mides”, per bé que enguany es veu que n’han congriat força “de petits”, com en el cas de The Children, de Tom Shankland. Sí, novament família i canalla… la felicitat dels quals fa un tomb terrorífic: dues parelles, quatre nens i una aprenent de Lolita que tenen la mala pensada d’anar a passar el Cap d’Any en una casa aïllada dalt de la muntanya. La canalla, ja se sap, tot ho enganxa, i el que enxamparan els nens del títol serà un virus misteriós que convertirà en sagnant realitat l’apel·latiu afectuós de “dimoniets”. Una nadala despietada carregada de tensió i ironia. No hi calen més comentaris!

De les Jornades dels Autors de Venècia 2009 arriba avui a Sitges Especials, Celda 211, de Dani Monzón. Més enllà del valor de la pel·lícula (un thriller penitenciari, amb Luis Tosar, Alberto Ammann, Antonio Resines, Marta Etura, Carlos Bardem), és gairebé un acte de justícia i amistat que el certamen hagi programat aquest film de qui havia estat un crític cinematogràfic especialment devot de Sitges.

A la no competitiva Fantàstic-Panorama, la cinta d’animació Samâ Wôzu (Summer Wars), de Mamoru Hosada: un món virtual futurista, atacat per un “hacker”, provocant-ne el caos, amb conills digitals que han de plantar cara a ombres monstruoses… També hi projecten avui Pandorum, de Christian Alvart (que a la Catalunya Nord ja es pot veure en sales comercials des de dimecres), amb Dennis Quaid i Ben Foster fent d’astronautes que es lleven d’una llarga hivernació dins d’una immensa nau espacial, sense saber ben bé ni qui són ells mateixos, ni què hi fan allà, enmig de la negra immensitat de l’espai, rebent com a únic senyal acústic una mena de vibracions que vénen de dins mateix de la nau. No cal dir que es posen a explorar aquestes “remors”: ben aviat descobreixen uns supervivents que s’havien amagat d’unes criatures esgarrifoses i, esclar, tots junts miraran de saber què va passar realment al decurs d’aquesta missió…

Del Festival de Toronto, arriba a Noves Visions – Ficció, Allibereu-nos del mal (Fri Os Fra Det Onde / Deliver us from the Evil), d’Ole Bornedal: Venjança, odi i xenofòbia (..) Terror candent, incòmode i profundament realista. En aquesta secció, també: Pontypool, de Bruce McDonald (paraules i zombis de la nova escola (..) atmosfera claustrofòbica i amb una narració del terror que glaça la sang), i White Lightnin’, de Dominic Murphy (la història de Jesco White, anomenat “the Dancing Outlaw”, l’últim ballarí dels Apalatxes (..) transparenta els Estats Units pertot arreu: des del folklore fins a la violència).

I avui, a Sitges 2009, és el dia de la Trobada amb Parc Chan-wook. A tall més crematístic i de subordinació al patatisme de la moda (cada Festival -sigui Canes, Venècia, Berlín, o Sant Sebastià- té la seva pròpia “creu”), Sitges es rebaixa al nivell de la producció engalipadora d’adolescents, passant algunes imatges de Crepúscle: Lluna nova.

***

Cròniques, notícies i altres articles sobre aquesta jornada de Sitges 2009

Entusiasme a Sitges amb un tràiler del nou «Crepuscle». Imma Merino (El Punt, 04.10.2009) parla del tràiler i dos talls de Crepuscle: Lluna nova, de la “magistral” Rostre (Tsai) i de Cel·la 211 (Monzón) -“Per fer-ne un elogi definitiu, no sembla una pel·lícula espanyola”-

Invasió adolescent a Sitges. Teresa Bruna (Avui, 04.10.2009) parla del tràiler i dos talls de Crepuscle: Lluna nova, i de  Pandorum (Alvart)

Un acte dedicat a ‘Luna nueva’, continuació de ‘Crepúsculo’, atrau 1.400 fans per veure 2 escenes i l’actor Jamie Campbell Bower. Desirée De Fez (El Periódico, 04.10.2009): tràiler i dos talls de Crepuscle: Lluna nova

La seqüela de «Crepusculo» provoca la bogeria a Sitges (Diari de Girona): tràiler i dos talls de Crepuscle: Lluna nova

Paul Solet presenta ‘Grace’, una perversa història de maternitat. Desirée De Fez (El Periódico, 04.10.2009): Grace (Solet), Kynodontas (Lanthimos) i Pandorum (Alvart)

Celda 211 (VilaWeb Sitges): Cel·la 211 (Monzón).

SUMMER WARS + GRACE + CANINO + SOROTY ROW (Vilaweb Sitges): Samâ Wôzu (Hosada), Grace (Solet), Kynodontas (Lanthimos) i Sorority Row (Hendler).

CELDA 211: MOTÍ A LA PRESSÓ… I UNA TONTERÍA MÉS (Sitges.com): Cel·la 211 (Monzón) i Sorority Row (Hendler).

Tarda de premis (VilaWeb Sitges): Herschell Gordon, Jack Taylor i José-Joseph Ramon Larraz.

FOTO Kynodontas, de Yorgos Lanthimos

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!