Venècia 2008 dedica una retrospectiva al cinema retrobat produït a Itàlia o fet per directors italians entre 1946 i 1975

Tatti Sanguineti i Sergio Toffeti estan enllestint els darrers detalls de la retrospectiva Questi fantasmi: Cinema italiano ritrovato (1946-1975), que projectarà, a Venècia 2008 (27 d’agost – 6 de setembre), una trentena de pel·lícules del període més esplendorós del cinema fet a Itàlia. Remenant per filmoteques i arxius, han recuperat títols, films, trames i autors que els diaris de l’època decantaven simples ressenyes; títols que en molts casos han quedat com simples noms a les filmografies dels seus directors, produccions que, en definitiva, havien quedat prou al marge dels historiadors del Cinema. A més, s’hi presentaran algunes còpies restaurades d’obres prou conegudes.

Anomenar la retrospectiva “Questi fantasmi…” ja revela la voluntat de retrobar-se amb pel·lícules donades per mortes. Diuen els responsables de la Mostra que, en conjunt, es tracta d’un cinema que segueix dues línies ben entrelligades: d’una banda, la capacitat de reflectir en directe la història de la Itàlia que va canviant, des de la postguerra, passant pel “miracle econòmic”, les contradiccions socials del desenvolupament; i, per altre cantó, la gran llibertat d’expressió de què van gaudir aquells cineastes, fins i tot entre els mestres i els artesans, que avui en dia podem veure com una autèntica “nouvelle vague all’italiana”. Això en diuen els responsables, que classifiquen la trenta de films a projectar en una sèrie de grups prou eloqüents: “els antineorealistes”, “una altra Itàlia” (homosexualitat, avortament…), “el 68 en un dia”, “una edició extraordinària” (restauració d’obres importants o de notable valor).

La llista de la retrospectiva “Questi fantasmi: Cinema italiano ritrovato (1946-1975)” —amb enllaços sobre cada film— anant a Vull llegir la resta de l’article.

FOTO Pier Paolo Pasolini

Venècia 2008. Retrospectiva “Questi fantasmi: Cinema italiano ritrovato (1946-1975)”

Un uomo ritorna, de Max Neufeld (1946)

Anni difficili, de Luigi Zampa (1948)

Una lettera all’alba, de Giorgio Bianchi (1948)

Il grido della terra, de Duilio Coletti (1949)

La città dolente, de Mario Bonnard (1949)

Il cielo è rosso, de Claudio Gora (1950)

Processo alla città, de Luigi Zampa (1952)

La donna del giorno, de Francesco Maselli (1956)

Leoni al sole, de Vittorio Caprioli (1961)

Una vita violenta, de Paolo Heusch i Brunello Rondi (1962)

Proves de càsting de Padre selvaggio, de Pier Paolo Pasolini (1962)

Agostino, de Mauro Bolognini (1962)

Parigi o cara, de Vittorio Caprioli (1962)

La cuccagna, de Luciano Salce (1962)

I misteri di Roma (film col·lectiu) (1963)

La bella di Lodi, de Mario Missiroli (1963)

Italia proibita, de Enzo Biagi (1963)

I basilischi, de Lina Wertmüller (1963)

Smog, de Franco Rossi (1963)

Pelle viva, de Giuseppe Fina (1964)

Un mondo nuovo, de Vittorio De Sica (1964)

I mostri i dos episodis inèdits de Dino Risi (1963)

Lo Sceicco Bianco i escenes inèdites de Lo Sceicco Bianco, de Federico Fellini (1952)

E il Casanova di Fellini?, de Gianfranco Angelucci i Liliana Betti (1975)

Espots de Fellini per a la Banca di Roma, amb la veu de Fellini

La forza e la ragione, de Roberto Rossellini  (1971) —entrevista a Salvador Allende—

Arcana, de Giulio Questi (1972)

Nostra Signora dei Turchi, de Carmelo Bene (1968)

Fuoco!, de Gianvittorio Baldi (1968)

Flashback, de Raffaele Andreassi (1969)

To’, ê morta la nonna, de Mario Monicelli (1969)

L’italiana in Algeri, d’ Emanuele Luzzati (1968) curtmetratge

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *