Uriel Bertran
Si volem, podem!
La lliçó dels estudiants: cal que Huguet negociï amb el moviment estudiantil
Ahir, el moviment estudiantil català va tornar a demostrar la seva capacitat de mobilització i va posar damunt la taula del Departament d’Universitats la carpeta amb les raons que els porten a oposar-se a l’anomenat Pla Bolonya (o a la forma amb la què es vol aplicar aquest pla).
La capacitat de mobilitzar-se de forma tranquil·la i sense aldarulls ha aconseguit centrar la manifestació en la força de la raó, i ja no es pot ajornar per més temps la convocatòria d’una mesa formal de negociació amb els estudiants per abordar els canvis que siguin necessaris en el model d’universitat catalana. La manca de diàleg és el que provoca l’enquistament de les posicions, i això no és positiu, ni per les raons que pugui tenir el Departament d’Universitats a favor de Bolonya ni per les que esgrimeixen els estudiants per oposar-s’hi.
Mantenir encara la tesi oficial del Govern que els estudiants contraris al Pla Bolonya són una minoria radical és en aquests moments del tot insostenible i tendenciós. El Departament d’Universitats ha de ser exemple de diàleg i d’especial atenció als estudiants universitaris que, a més, en l’actual context de crisi, veuen amb molta preocupació i angoixa el seu futur laboral.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La mani d’ahir només va aplegar 5.000 estudiants. Quina representació social tenen, després que durant més d’1 setmana han estat els focus dels mitjans de comunicació? Molt poca. Per tant, la mobilització contra Bolonya continua essent un fracàs, un gran fracàs, malgrat les manipulacions de mitjans com Vilaweb (i d’altres).
Esteve.
estàs segur qe el què volen és negociar?
Uriel, sembla que als teus companys de partit no els agrada massa que critiquis el tarannà autoritari del conseller Huguet. Ahir 20.000 persones van manifestar-se sense aldarulls, tot i el clima de tensió i pànic que van sembrar des de la Generalitat i l’Ajuntament. Imaginem-nos quanta gent hi hagués anat si no hagéssin sembrat aquest pànic!
Els estudiants vem demostrar de nou que nosaltres no som els violents, sinó que ho són els què porten placa. Sense mossos, no hi ha avalots; sense carrers tancants per pur caprici, no hi ha enfrontaments.
Hola,Uriel
No perdis més el temps tractant de reformar els dirigents d’Esquerra. Et recomano que marxis d’Esquerra i fundis un altre partit a qui els independentistes poguem votar, perquè si no no sabrem pas a qui votar i ens quedarem a casa.
Els actuals dirigents d’Esquerra no són reciclables per a l’independentisme. Han tingut la seva oportunitat i l’han desaprofitat.
Un nou partit suposaria una esperança de canvi real.
Contràriament a en Pere, jo crec, Uriel, que no cal marxar d’ERC.
ERC és un bon vaixell al que li cal alguna mà de pintura, i alguns arranjaments.
Per a què voler una “casa” si tenim un bon vaixell?
Pregunta per a visitants: per què Uriel Bertran, portaveu d’una corrent mai legalitzada, diputat al Parlament i ex-membre de l’Executiva d’Esquerra demana ara un referéndum entre la militància mentre quan estava a la direcció era un fervent enemic de convocar-los?
http://cap-i-casal.blogspot.com/2009/03/referendum-va.html