Uriel Bertran

Que la qüestió és política i no jurídica ho coneixem de sobra. Hores d’ara tots els independentistes sabem que quan es convoqui el veritable referèndum nacional d’independència haurem de passar per damunt de les lleis espanyoles -i d’una Constitució que prohibeix el dret de decidir- i apel·lar al dret internacional a l’autodeterminació. Però és que en aquest cas d’Arenys de Munt, ni l’argument jurídic de l’advocat de l’Estat per prohibir la consulta s’aguanta. L’advocat de l’Estat insta la prohibició de la consulta argüint la vulneració de la llei reguladora de les bases del règim local –del funcionament dels Ajuntaments- que indica que els referèndums només poden ser organitzats amb l’autorització expressa del govern de l’Estat. Però la  consulta d’Arenys de Munt està promoguda per un moviment cívic, el Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació (MAPA), i no per l’Ajuntament, i, per tant, no li pot ser d’aplicació a una una cívica  una legislació reguladora del funcionament de les institucions municipals.

L’intent de prohibició d’aquesta consulta local, legal i no vinculant, ens demostra fins a quin punt provoca coïssor i urticària al cos nacional espanyol qualsevol gest d’autoafirmació democràtica. Sigui que aquest gest democràtic es consuma en un poble de la comarca del Maresme que fins al moment probablement era absolutament desconegut a Espanya, sigui que el referèndum es convoqui al conjunt del país amb tota la transcendència i solemnitat, la reacció intransigent serà exactament la mateixa: la prohibició.

El problema no és la transcendència ni la dimensió de la consulta, que en el cas d’Arenys és local, legal i no vinculant. El problema és el fet de la consulta, perquè saben que aquesta es converteix en una escletxa psicològica que pot obrir el pany de moltes consciències: les dels catalans que deixen de creure en la utopia del plantejament independentista per donar-li carta de naturalesa,  i les de molts espanyols que s’adonen que més enllà de la politiqueria i dels pals a les rodes hi ha un poble disposat a tirar endavant un projecte d’alliberament nacional. Aquesta és la raó per la qual la volen prohibir.

Si algú en tenia algun dubte, el PSOE, amb Zapatero, Corbacho, Chacón i companyia al capdavant, ens mostra una vegada més que el seu espanyolisme -com el del PP- passa per davant del respecte a la democràcia. Malgrat tot, continuaran intentant que els diputats catalans  col·laborin a reforçar aquest Estat, ara aprovant els seus pressupostos generals, mentre alhora ens prohibeixen els drets més elementals com el de la llibertat d’expressió i el de participació democràtica. Perquè no li diem al PSOE que respecti la consulta o que busqui els vots del PP per aprovar aquests pressupostos -com ja fa a Euskadi-, que és el partit amb el que, al cap i a la fi, es posa sempre d’acord per reforçar Espanya? Faci  el que faci l’Estat hem d’intentar portar a terme el referèndum d’Arenys. Jo ja m’he apuntat per col·laborar en el que calgui i animo a tothom que faci el mateix.