Entrevista a treballadores de la FNAC: Glòria Ochoa, Sara Alcina, Cristina Esteve: Compromís i passió en la lluita

 

Entrevista col·lectiva a ex treballadores de la FNAC. Ens donen testimoni del seu compromís personal i polític. I ens mostren que sense mitjans es pot plantar cara als abusos i maltractes de les multinacionals. Una lluita exemplar.

El propietari de la FNAC és el multimilionari Pinault, el tercer home més ric de França, especialista en la deslocalització d’empreses, finançament d’eleccions (dretes i a socialistes), és a dir, en comprar-se polítics, evitar impostos a base dels paradisos fiscals i en crear ONGs per a desgravar. Pinault te una ONG en defensa de les dones maltractades, fet que no li impedeix d’explotar, maltractar o acomiadar a milers de les seves treballadores. És dels que aprofita la crisi per acomiadar i reduir sous.

Nosaltres, amables lectors, hem de ser implacables contra la multinacional FNAC. Per tant, boicots i sabotatges permanents a les FNAC, que segueix agredint impunement als treballadors. És el mínim que es mereixen les treballadores en lluita. Solidaritat i continuïtat a les lluites iniciades.

Gràcies per aquest aire fresc en l’entrevista. Un exemple de treball col·lectiu i vitalisme.

 

Glòria Ochoa, Sara Alcina, Cristina Esteve: Compromís i passió en la lluita

Entrevista col·lectiva a ex treballadores de la FNAC. Ens donen testimoni del seu compromís personal i polític. I ens mostren que sense mitjans es pot plantar cara als abusos i maltractes de les multinacionals. Una lluita exemplar.

El propietari de la FNAC és el multimilionari Pinault, el tercer home més ric de França, especialista en la deslocalització d’empreses, finançament d’eleccions (dretes i a socialistes), és a dir, en comprar-se polítics, evitar impostos a base dels paradisos fiscals i en crear ONGs per a desgravar. Pinault te una ONG en defensa de les dones maltractades, fet que no li impedeix d’explotar, maltractar o acomiadar a milers de les seves treballadores. És dels que aprofita la crisi per acomiadar i reduir sous.

Nosaltres, amables lectors, hem de ser implacables contra la multinacional FNAC. Per tant, boicots i sabotatges permanents a les FNAC, que segueix agredint impunement als treballadors. És el mínim que es mereixen les treballadores en lluita. Solidaritat i continuïtat a les lluites iniciades.

Gràcies per aquest aire fresc en l’entrevista. Un exemple de treball col·lectiu i vitalisme.

-Quin ha sigut el vostre recorregut laboral a FNAC?

Glòria Ochoa: Vaig entrar a l’Fnac fa gairebé dos anys, com a venedora al departament de llibres i papereria.

Sara Alcina: Jo em vaig incorporar al 2009 també a Llibres, però vaig estar gairebé dos anys d’excedència per maternitat, reincorporant-me al febrer del 2013.

Cristina Esteve: Vaig entrar al 2010 a Llibres també

-Com ha anat la vaga anunciada pel 23 d’abril?

El 23 d’abril va ser una jornada de vaga que culminava un seguit de vagues parcials i mobilitzacions convocades des del març, com a resposta a l’aplicació unilateral per part de l’empresa d’una nova retallada de les nostres condicions laborals. La proposta de vagues es va plantejar en una assemblea de tots els Fnacs de Barcelona, sobretot, des de les seccions de CGT l’Illa i CGT Triangle, i les valoracions i ganes eren molt diverses. Finalment, només es van convocar en aquests dos centres. Després d’un seguit d’aturades parcials els dissabtes, patint tot tipus de boicots per part d’UGT (desconvocatòries unilaterals, criminalitzacions, votacions a petició de l’empresa) i pressions constants per part dels capatassos i directors de botiga d’Fnac, la vaga del 23 d’Abril es va mantenir només a la botiga del Triangle.

-Com us ha tractat els mitjans de comunicació? Heu rebut suport i solidaritat d’altres empreses i fàbriques en lluita, de ciutadans i moviments socials?

Amb la vaga del 23A el conflicte laboral a l’Fnac ha fet un salt a l’espai públic. Ha estat una vaga que, si bé el seguiment de la plantilla ha demostrat les dificultats, pressions i reptes de mobilització interna, també ha estat una prova de foc de vaga social i solidària. El dany cap a l’empresa es va vehicular a través d’una campanya mediàtica de desprestigi mitjançant xarxes socials com twitter, amb la qual es va aconseguir que gairebé el complet de les escriptores i escriptors que havien d’anar a firmar a les paradetes d’Fnac no hi assistissin. Cal afegir una insòlita cobertura mediàtica, un missatge viral a través de watsup fent crida al boicot i nombrosos vídeos de solidaritat per part de figures polítiques i del món de la cultura, la majoria vinculades als moviments socials. Durant gairebé tot el dia, es van concentrar un centenar de persones a les portes d’Fnac-Triangle, principalment companyes i companys de CGT, però també companyes i companys d’altres empreses en lluita, com Panrico, i d’altres sindicats combatius, així com persones vinculades als moviments socials.

-Els amos de la FNAC son una multinacional francesa, kering (abans PPR). Què pretenen amb les retallades, maltractes i acomiadaments?

La multinacional Fnac és un peça més de la màfia econòmica i financera mundial. Els plans d’estalvi, els models de contractació, les polítiques de recursos humans són càlculs crematístics aplicats amb total impunitat per la maximització de beneficis, executats per un aparell jeràrquic infinit que, tanmateix, arriba a la nostra realitat humana en forma de condicions laborals abusives, acomiadaments i maltractes. Tot i que parlem de condicions laborals, aquestes situacions penetren en el terreny quotidià i emocional, en allò personal que hem intentat fer polític no amb poques dificultats. I és que a l’Fnac, com a moltes grans empreses, la no menys patriarcal “gran família Fnac”, amb el seu corporativisme pseudoprogressista, pretén dissociar la vivència laboral de la realitat de multinacional depredadora.

– Com està la situació de la FNAC i com s’hi ha arribat?

Des del 2010-2011 l’empresa aposta per la reducció de plantilla i la contractació a temps parcial i temporal. Així doncs, s’ha arribat a un 60% de la plantilla treballant a temps parcial, en jornades de 14, 20 o 26 hores setmanals. Molts treballadors i treballadores porten anys, demanant augmentar la jornada i se’ls ha denegat. Fins i tot, hi ha casos a inspecció del treball de persones que els van pràcticament obligar a signar una reducció de la seva jornada. Això ha implicat un augment de la càrrega física i mental del treball. Malgrat la minsa jornada laboral, les responsabilitats, objectius i pressions van augmentant sota l’argument de la crisi i la caiguda de vendes. Tot això, es garanteix mitjançant la tutela i el control obsessiu dels teus moviments, eliminant estones de descans (cal remarcar que el dret a descans està fixat passades les 6 hores – un quart d’hora) i forçant una acceleració del ritme de treball.

-Alguna denuncia en concret de mobbing, de maltracte de treballadores?

Ja el 2008 una inspectora detecta un cas de mobbing i la seva conclusió és que l’Fnac porta a les seves treballadores a situacions límit, i aquestes acaben marxant de l’empresa. La rotació a l’Fnac és molt alta, la plantilla majoritàriament compleix un perfil d’universitària, jove, que al cap d’un temps es crema i marxa. D’aquesta manera l’Fnac s’assegura una plantilla barata, qualificada, aplicada, submisa i amb dificultats per organitzar-se sindicalment. Amb la dificultat abans esmentada per augmentar les hores, i el context d’atur estructural i massiu actual, fa ja uns anys que aquest perfil es resisteix a rotar, i es queda a l’empresa amb por i resignació, o bé, practicant un corporativisme agressiu. D’aquesta manera, podem veure comcreixen els acomiadaments (200 a tot l’estat en el que portem de 2013/14) així com els casos de moobing, d’estrès, d’ansietat i de depressió.

– Quina és la situació actual en l’empresa? En quins punts no cedeixen els capatassos de la FNAC d’Espanya?

Aquesta hiperexigència i vigilància constants de la que parlàvem comporten una destrucció del teixit relacional al lloc de treball. Les conseqüències d’això són dramàtiques:, perquè impliquen la deshumanització de les relacions i l’enorme dificultat de portar l’ethos polític en aquest espai, que esdevé una terra erma i robotitzada, camp de cultiu per l’alienació. Un dels llegats més potents del feminisme ha estat, precisament, assenyalar que és d’aquesta política relacional de la que depén la llibertat, i això val tant pels homes com per les dones. I d’aquí la gravetat d’aquest model d’organització laboral, que té conseqüències radicals no solament de caràcter material –en termes d’explotació-, sinó també de caràcter simbòlic.

No cedeixen en res, al gener d’aquest any vam consensuar una carta amb 22 reivindicacions amb la resta de sindicats que es va fer arribar a la Direcció. La seva resposta ha estat un no rotund a cedir en cap sentit, fins I tot en mesures que no impliquen cap tipus d’inversió ni de pèrdua en termes economics. Per tant el pols és molt fort.

-Quines relacions teniu amb els sindicats oficials?

Amb la firma del darrer Conveni de Grans Magatzems 2013-2016, demolidor en retallades de salaris i drets, els principals sindicats de la patronal, FETICCO i FAGSA, es guanyen el definitu descrèdit de la plantilla. En aquell moment, UGT aprofita per ocupar el nínxol deixat per aquests i intensifica el seu paper d’estreta col·laboració amb l’empresa per aconseguir la pau social dins les botigues. A la nostra botiga, per exemple, ens han aplicat una estratègia molt agressiva de guerra bruta basada en el desgast, evidentment dictada pel director i recursos humans, arribant a presentar-se en una citació a Inspecció de Treball per una denúncia interposada per la nostra secció per defensar l’empresa, o passejar-se per la botiga hores abans d’una aturada parcial dient als treballadors i treballadores que la vaga era il·legal, i un llarg etcètera de persecucions, campanyes de difamació, cooptació de les lluites i orquestració d’una autèntica caça de bruixes contra qualsevol que es desplaçés del discurs corporatiu. CCOO, per la seva banda, va una mica de la maneta amb UGT. Però hi ha de tot, a la nostra botiga hi ha hagut companys i companyes de l’UGT que, desobeïnt la Direcció del seu sindicat, han seguit les aturades i han estat amb nosaltres repartint octavetes i cridant consignes.

-Com i quan van començar les lluites i vagues a FNAC?

Les lluites a Fnac començen entorn al febrer del 2013, quan l’empresa fa una primera amenaça d’ERTE salvatge en el que apliquen la doctrina del xoc per imposar les seves retallades. Al març d’aquest any repeteixen la jugada. Les retallades no són tan grans, però escandalitza que no es basin en pèrdues reals, sinó en futuribles (una porta oberta per la darrera reforma laboral), cosa que a més, senta un precedent perillós, el primer en el sector. La plantilla ja té l’experiència de l’any anterior i la movilització s’escampa més ràpidament, tot i que acaba cooptada pels sindicats grocs que, un cop més, actuen d’apagafocs. Observem però que les bases d’aquests sindicats estàn cada cop més indignades. Ha estat un procés molt interessant.

– Alguna relació entre les lluites dels diferents FNACs d’Espanya? i amb les de France, Portugal, Alemanya, etc?

La coordinació ha estat només entre botigues d’Fnac Espanya, sobretot, mitjançant les xarxes socials a nivell general i com a CGT, amb els companys de Fnac Madrid. A França porten fent concentracions i acció directa, com la retenció o “segrest” de directors i recursos humans des del 2009. Podria resultar molt interessant el contacte internacional, entrar en contacte amb altres formes de lluita anima i ajuda a prendre consciència de la dimensió real del conflicte.

-Com us heu organitzat? En assemblea de treballadors?

Des de la Illa hem intentat funcionar, sobretot, mitjançant assemblees, ja siguin de secció sindical com assemblees d’afiliats i afiliades i també de treballadors i treballadores. Ha estat un factor que ens ha comportat molt desgast. La destrucció del teixit relacional comentada, comporta la progressiva desaparició dels espais de confiança informals que reivindiquem com el lloc des d’on fer una política basada en l’afinitat i la cura, i són importants per construir un sindicalisme de base i participatiu. Ens ha costat mantenir un ritme propi que hem intentat respectar al marge dels tempos marcats per un model molt androcèntric d’hiperactivisme, per una banda, i les exigències d’acceleració del capitalisme salvatge per una altra.

Malgrat aquestes dificultats, funcionar en assemblees ha donat espai a que participin de forma activa en el conflicte treballadores i treballadors, a més de les delegades sindicals, intentant dessacralitzar el comitè per posar el focus de decisió i acció en la secció i les assemblees.

– Quines son les represàlies i abusos des que heu començat les protestes i lluites?

Les treballadores més actives de la secció de CGT hem sofert una criminalització oberta de cara a la resta de la plantilla, pressions psicològiques fortes, utilitzant tan aspectes de distribució del treball (rotació constant de secció d’aquestes persones), com aspectes personals (enfrontaments entre treballadors i treballadores, discussions a botiga, traves per aconseguir reduccions per guarda i custòdia -arribant a amenaçar veladament a una de nosaltres amb l’acomiadament si s’agafava els dos dies de permís per hospitalització del seu fill-) i tot tipus de coaccions. Han jugat al desgast psicològic.

-La multinacional FNAC fomenta l’esquirolatge intern, i la divisió dels treballadors?

Sí, des de que apareix la secció sindical de CGT a la Illa s’ha fomentat la divisió dels treballadors i treballadores aïllant i criminalitzant totes les persones vinculades o afins a CGT, també s’ha seguit un procés semblant a Triangle. Per posar un exemple, el passat novembre del 2013, després de les eleccions sindicals en les quals CGT vam treure tres delegades, s’havia contractat una persona a llibres encadenant contractes temporals de tres mesos, que en el moment que va demostrar afinitat amb les persones de CGT se li va deixar de renovar el contracte, avisant-la d’un dia per l’altre sense motiu justificat.

-Com fomenta la multinacional la cultura de la por?

En la darrera aturada parcial que vam fer a l’Illa Diagonal vam poder veure al director de la botiga i la cap de recursos humans a la porta de la botiga amb una llibreta i un boli a la mà, apuntant qui sortia amb nosaltres. Conductes com aquestes, juntament amb el càstig exemplaritzant (la criminalització i el mobbing al que sotmeten a tot qui s’alça contra els abusos), els 200 acomiadaments que han realitzat només durant el darrer any alegant “baixada de rendiment” i altres estratègies més subtils.

-Hi ha discriminació sexista a la FNAC? Com tracten a les dones?

Fnac presumeix d’un Pla d’Igualtat completament buit, mentres impedeix de facto a les seves treballadores conciliar la vida laboral i familiar mitjançant uns horaris completament irregulars i el treball en diumenges i festius (sense cobrar cap incentiu, pel mateix preu). A nivell macro també ens trobem que aquest model laboral que va cap al “mini-job” de la Merkel, a Alemanya, on està ja implantat, està afectant especialment les dones, empobrint-les i estretint la dependència respecte a l’Estat, la familia o, el que és tant o més alarmant: la parella. Si a aquest model laboral li sumem el desvallestament dels serveis públics i socials i que aquest treball de cures està recaient en les dones, ens trobem amb un panorama esfereidor i d’una gran violència patriarcal, estructural i programada. Iniciatives tan potents com la Vaga de dones, apunten també en aquest sentit.

-Per què heu deixat l’empresa?

A la secció sindical de CGT Illa hem marxat les primeres integrants més o menys en bloc, les cinc dones que hem estat el nucli dur durant el darrer any a la nostra botiga. No podiem més, ha estat un procés molt cru i a la vegada molt fèrtil en el que hem batallat amb ungles i dents per tractar de plantar la llavor de la dignitat a la Fnac i, en conseqüència, hem rebut de valent per totes bandes. No hem fet distincions entre allò personal i allò polític, no hem escatimat en hores d’assemblees, feina fins a la matinada, converses, rialles, trobades, organització, relacions, afinitats, discussions, plors, pors i esperançes. Aquest és un tarannà molt nostre, de les dones i sobretot de les feministes, una intensitat i un plaer que tenen el cost que, quan el desig desapareix, és molt difícil continuar. Per sort, pensem que la llavor ja ha estat plantada i que sempre que hi hagi algú que la regui, seguirà creixent. A l’Illa deixem una secció amb relleu, nosaltres seguim actives sindicalment, però des de fora del centre de treball, i Triangle, per la seva banda, continuen amb molta força, per tant estem contentes.

-Quines son les perspectives de la lluita a FNAC? Què penseu aconseguir?

Hem de continuar amb la campanya sostinguda de boicot, difonent la situació i mantenint el pols, treient el conflicte, com s’ha fet amb el 23A, dels limits del estrictament sindical per seguir teixint llaços de solidaritat. Hi ha un objectiu estratègic, que és canviar l’equilibri de forçes perquè l’empresa es vegi forçada a asseure’s a escoltar les nostres reivindicacions. Per l’altra banda hi ha un objectiu més tàctic de donar eines d’empoderament als treballadors i treballadores, tractant d’apropar l’assemblearisme, l’autogestió, la solidaritat i el suport mutu de forma que es percebin com un camí transitable cap a la dignitat, potser l’únic que ens queda (que no és poc).

-Quines son les coses bones que us han passat?

Aconseguir que la vaga del 23A fos un èxit social. El recolzament dels companys i companyes, ex-treballadors i treballadores i el sindicat en conjunt, en especial les amigues i companyes del grup de Dones Llibertàries de la CGT, la Llum, la Roser, l’Elena, la Isa… Haver viscut l’experiència d’una secció formada per dones, el plaer de lluitar, d’abandonar l’aïllament per recuperar allò col·lectiu.

-Quines son les experiències dolentes?

La pressió, l’assetjament, la violència. L’esquirolatge intern. El patriarcat dins l’entorn sindical, que encara és una assignatura pendent.

-Què heu après de la lluita fins ara?

Hem aprés moltíssim. Destacar la necessitat d’atendre més el treball invisible de suport i de cura en l’entorn de lluita, no només en termes estratègics, sinó aportant una visió feminista que posi l’accent en les necessitats emocionals i de teixit de la persona. No com un afegitó, sinó com un eix central de la pròpia lluita.

Per què us vareu sindicar a la CGT?

En primer lloc, per un sentiment llibertari compartit i, després, perquè coneixem l’excel·lent tasca que portava fent en Ferran Moltó a la Fnac de Triangle amb la resta de la secció, que ens van acollir molt bé.

Quines han sigut les influències importants en la vostre vida?

Som molt heterogènies, esmentem alguns dels bagatges i les diverses experiències activistes que conflueixen en la nostra secció, però que no totes compartim o no en la mateixa mesura: l’esquerra independentista, el feminisme, l’okupació i els espais autònoms o el pensament llibertari, per esmentar alguns exemples.

Glòria Ochoa, Sara Alcina i Cristina Esteve (membres secció sindical a CGT Fnac Illa Diagonal i ex-treballadores precàries de la Fnac).

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.