Paco Ibañez i l’inquisidor Garzón.

Petició al Paco Ibañez que ens
estalvií les lloances i cançons dedicades al corrupte i repressor
jutge Garzón al concert d’aquest vespre que dedica als afiliats i amics de la CGT.

Avui anirem a veure el Paco Ibañez.
Ens trobarem els companys de la CGT i molts amics de sensibilitat
anarquista. Alguns de nosaltres fa poc temps varem anar a veure el
Paco Ibañez i en Ramon Muns a Sant Celoni en un concert en
homenatge al maqui Quico Sabater en el 50 aniversari del seu
assassinat. Agraïm al Paco la seva solidaritat ja que els poders
actuals ignoren i no volen reconèixer als maquis. Fins i tot el
Memorial democràtic” discrimina antidemocràticament als
maquis. No existeixen els maquis per ells, i per tant són els que
més varen arriscar-se al lluitar amb les armes a la ma contra el
franquisme.

Ens en alegrem de la bona disposició i
el bon cor, i solidaritat del Paco amb els anarquistes, que prové
segons ell explica, al ser originari d’una família anarquista i que
el seu pare era afiliat a la CNT i tot de records personals i propers
amb l’anarquisme, que ell ens va explicar a Sant Celoni.

Podríem seguir explicant moltes coses
bones del Paco, com la seva generositat amb els moviments socials, i
la crítica als poders , etc. Però escric sols per un fet amb el
que no estic d’acord: la seva gran solidaritat amb el corrupte i el
delinqüent Garzón.

En Paco Ibañez a Sant Celoni, li va
dedicar una cançó d’una manera molt emotiva, i ens va explicar
intentant commoure’ns, que s’estava fent una enorme injustícia amb
el pobre Garzón, i ens va confessar que ell estava molt trasbalsat
per l’amenaça d’expedient a Garzón, i fins i tot ens va explicar,
una bajanada o barbaritat, que si la justícia espanyola expedientava
al Garzón ell se’n anava d’Espanya. El mon al revés! A algú
potser li va fer gràcia aquesta solidaritat desmesurada amb un
inquisidor, torturador, còmplice i promotor de crims d’estat. A
alguns que estàvem a Sant Celoni ens va semblar uns sorolls de molt
gust, un auto sabotatge al seu propi concert i un greuge als maquis.
Suposo que a molts , fascinats per l’oratòria i cançons del Paco,
no els va fer ni fred ni calor, escoltaven les historietes del
Garzón com les d’un lobito bueno de telenovel·la. En Garzón
té l’astúcia d’entabanar a socialdemòcrates i humanistes amb unes
accions molt ben planificades i publicitades a la primera plana dels
mitjans de comunicació.

Tots aquesta ploranera i clams sincers
del Paco per en Garzón, i tota aquesta solidaritat d’alguns
humanistes mediàtics per un violador dels drets humans, em preocupa
al constatar el grau de manipulació a gent suposadament independent
i crítica. No vull pas convèncer-lo, i sabem que ho fa de bon cor,
igual com jo escric de bon cor, però que tampoc insisteixi en
convencer-nos en un recital sobre les garzonades i no crec que sigui
molt demanar-li que ens estalvií la seva solidaritat i lloances a un
inquisidor, un repressor de l’estat i ‘un malfactor que ha posat
pilons d’innocents a la presó, alguns d’ells suïcidats. En Paco pot
seguir pensant que en Garzón és una víctima per haver denunciat
amb 30 anys de retràs uns criminal de guerra amnistiats. Com a
jurista sap que no pot reobrir el cas dels criminals amnistiats pel
Borbó, i si no ho sabia, devia fer-ho 30 anys abans.

En Garzón amb això, com amb el cas
Pinochet, fa de policia bo, i com és un fitxa dels Estats Units per
a esdevenir el gran inquisidor internacional, ha de fer algunes
accions per a commoure les animetes de socialdemòcrates i la
simpatia de països contraris als Estas Units per a que avalin la
candidatura fatxa i amagada dels EUA, que és el Garzón.

 

Aquí a Espanya, per ja no parlar de
detencions arbitraries e injustes de joves abertzales,
independentistes, okupes, parlem sols de les detencions injustes
d’immigrats islàmics innocents. En Garzón és l’únic jutge que va
seguir al peu de la lletra la política criminal dels Estats Units i
va avalar totes les accions encobertes dels de la CIA. Mentre els
jutges d’Europa denunciaven pressions il·legals dels americans per a
detenir gent , desprès del 11-S, i es negaven a detenir a innocents,
en Garzón es vanagloriava d’haver detinguts els autors del 11-S i de
ser el jutge que més islàmics de Al Qaeda va detenir a tot Europa
i a tot el mon. Tots aquests detinguts innocents han provocat morts
d’espanyols en venjança, a Iraq, i segrest de ciutadans com els que
es varen alliberar fa poc , i ha posat en perill la seguretat de tots
els ciutadans espanyols sols per a seguir les polítiques criminals i
de guerra dels americans. I el 11-M com a crim d’estat té molt a
veure amb els empresonaments il·legals del Garzón i les accions
encobertes de les policies secretes. Veren intentar tapar un crim
d’estat amb teories conspiradores d’Al Qaeda, i d’ETA, i al final
s’ha condemnat a uns delinqüents de barri, de quarta categoria de
Lavapies que ells solets ho varen muntar tot, segons la Justícia.

Ara resulta que els que persegueixen i
posen a la presó a polítics, a innocents, són les víctimes. En
Garzón és un corrupte al servei de les cloaques més sanguinàries
de l’estat, i al servei de la CIA, que l’estant promovent em bones
accions, per a que vingui avalat per opositors als neolliberals
americans.

Hem de plorar perquè han expedientat
en Garzón? Hem de lloar als polis bons que interroguen? Hem de ser
solidaris amb els jutges que ens trepitgen i vulneren els drets
humans? En Garzón hauria d’estar a la presó, si hi hagués justícia
i democràcia real en aquest patètic i lamentable regne.

Per tot això, m’agradaria aquest
vespre no sentir lloances a l’inquisidor Garzón, ja que aquest home
té els mitjans oficials de l’Estat per a la seva propaganda, i els
de El País en particular. També té la majoria de mitjans globals,
que estan a la seva disposició, en reconeixement dels seus servils
serveis i obediència. És el garçon dels poders, dels
americans. Un nom que el delata.

Txema Bofill

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.