El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
Una altra dona morta:
“La memòria es converteix en un manyoc de cards.
I les espines es claven a cada alenada.
Filferros amb pues a les venes
I dintre el cor un buit glaçat”
Paraules de Marta Cincinnati
De L’única mort de Marta Cincinnati
Alexandre Ballester
Continua parlant-nos, na Marta Cincinnati, després de morta:
“He mort a Nordamèrica. He mort a Rússia. He mort a Alemanya. He mort a Orient. He mort a Sudamèrica. He mort a Àfrica. He mort a Espanya…
Estic morint cada segon i moriré mil vegades més. Els cels estan plens del meus adéus”
“Tenc fred, em sembla travessar una boira. En carn viva pressentia la seva arribada”
No cal afegir-hi res més.
Tots i totes duem al cap corones d’espines i vergonya
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bellíssim el poema i la reflexió.
Fins quan hem de dur al cap la corona d’espines i la vergonya ?
Quan acabarà, amigues ?… quan ens aixecarem homes i dones junts per a omplir-ho tot amb la nostra ira ?… fins i tot a l’estimat espai blocaire que ens aixopluga hi sembla planar la indiferència. Esperava la teva denúncia, són ja 56. Si malauradament hi ha una altra víctima totes i tots els qui ens llegim hauríem d’omplir la ciutat cibernètica d’escrits de denúncia i vergonya. Fins demà. Una abraçada.
Com a representant del gènere masculí només puc sentir que pena, fàstig, basques pels qui compartim el sexe masculí. Cada vegada que un home mata o maltracta una dona mentalment vaig al registre de la propietat civilc i m’esborro de la Humanitat… Els homes, com a homes, no valem res, avui en dia! Hauríem de dimitir de formar part de l’espècie humana i deixar que fossin les dones, soles, qui féssin i desféssin!
Em sembla molt encertada la darrera frase del teu post, i poca cosa més puc afegir-hi. No per repetitiu, el tema no deixa de ser molt greu. Un terrorisme fet de petits bocins, però cruel i implacable. I fas molt bé -enmig d’un bloc tan poètic com el d’aquestes "petites oscil·lacions"- de denunciar-lo constantment.
De res serveix comptar dones mortes com qui compte ovelles per agafar el son, només serveix actuar. Com? No m’ho preguntis a mi, jo nomès se com actuaria si passes en el meu entorn però les solucuons globals les ha de donar qui li toca fer-ho i cal exigir que les doni. Lamentar i comptar és fer el joc als assassins i a aquells que no els aturen.
Si sabés que el món s’acaba demà, jo, avui encara, plantaria un arbre.
Martin Luther King
S’ha de fer alguna cosa cada dia, i les teves aportacions són valuoses, gràcies
La dona s’està emancipant, i la seva és una emancipació material: económicament, profesionalment, legalment.
L’home també s’haurà de emancipar de la seva dependéncia amb la dona, però està siguen dificil perquè la seva dependéncia és emocional i té a veure amb el complexe d’edip (És molt més forta la dependéncia de la mare que la del pare).
A això s’hi afegeix la violencia explícita del genere mascuí. Sovint dedicat a fer o somiar guerres, i, a estones lliures, matar les dones infidels).
És lamentable, i condemnable.