El bloc d'en Titot
Francesc Ribera
Com que la feina de gestionar la Diputació General de la Comunitat Autònoma Catalana, si es vol fer bé, requereix molta dedicació i poques vacances, José Montilla s’ha endut l’oci a la feina
Què millor que una partida de paintball per airejar l’stress? El paintball té tota l’emoció de la guerra però sense el risc de prendre mal. I després sempre hi haurà qui et renti les ferides de la roba.
No té cap altra explicació l’espectacle mediàtic de l’estira-i-arronsa d’això del finançament.
Primer va ser allò de “ZP te queremos, pero queremos más a Catalunya” i després han anat venint proclames i més proclames resistencialistes, degudament racionades. La dosi d’ahir d’El Periódico: Montilla adverteix a Solbes que no acceptará imposicions.
Des del seu partit, però, ens van recordant que la guerra és simulada, que les bales són de pintura i que no patim que no arribarà la sang al riu. Però que gaudim de l’espectacle, que el President s’hi està esforçant molt. És el que té l’esport, que metaforitza la guerra sense que hagi de prendre mal ningú.
Tanmateix estic absolutament convençut que el guió de tot plegat estava escrit abans de començar. Escrit i resolt amb un final feliç, no me’l feu dir.
Tan pregona és aquesta sensació que fins i tot estic convençut que primer es decideix el titular d’El Periódico i després es fa la declaració.
Hi ha gent que es deu creure el joc, fins i tot que alguns confien en que guanyant una partida de paintball es pot recuperar allò perdut en les darreres guerres de foc real.
No té cap altra explicació l’espectacle mediàtic de l’estira-i-arronsa d’això del finançament.
Primer va ser allò de “ZP te queremos, pero queremos más a Catalunya” i després han anat venint proclames i més proclames resistencialistes, degudament racionades. La dosi d’ahir d’El Periódico: Montilla adverteix a Solbes que no acceptará imposicions.
Des del seu partit, però, ens van recordant que la guerra és simulada, que les bales són de pintura i que no patim que no arribarà la sang al riu. Però que gaudim de l’espectacle, que el President s’hi està esforçant molt. És el que té l’esport, que metaforitza la guerra sense que hagi de prendre mal ningú.
Tanmateix estic absolutament convençut que el guió de tot plegat estava escrit abans de començar. Escrit i resolt amb un final feliç, no me’l feu dir.
Tan pregona és aquesta sensació que fins i tot estic convençut que primer es decideix el titular d’El Periódico i després es fa la declaració.
Hi ha gent que es deu creure el joc, fins i tot que alguns confien en que guanyant una partida de paintball es pot recuperar allò perdut en les darreres guerres de foc real.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
ei va, que en el fons és un patriota home!! Mira l’ellaç 😛
http://ie.youtube.com/watch?v=RLEH3QUUZJo
Salut i felicitats pel bloc.
Doncs si… Un article encertadíssim. Molt ben trobada la metàfora del paintball i l’esport per explicar aquest teatre. De vegades penso que la pròpia política no és sinó una altra cortina de fum, un altre opi del poble.
Salut mestre Titot! Només vull dir que m’agradaria saber destil·lar un verí tan puta com el teu per cremar aquesta merda de decorat que ens foten perquè ens entretinguem. Com sempre, dius el que jo pensava però bé, algun dia faré un pacte amb el diable per fotre’t aquesta xarrera tan consagrada.