BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002
VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.
FORÇA CATALUNYA !!! ___ BIC 1494
cara les eleccions al Parlament de Catalunya del 2010 s’ha fundat un
nou partit polític: Força Catalunya.
Una formació amb un únic objectiu,
assolir la independència de Catalunya.
Santiago Espot, president de Catalunya Acció, moviment d’on creix Força Catalunya, exposa com pensen assolir aquesta fita.
per Maria Coll
Aquests discursos, pronunciats a diversos indrets del país, s’han
publicat amb la finalitat d’exposar de forma concisa i sobre el terreny
la trajectòria de Catalunya Acció. Però també, és la carta de
presentació de Força Catalunya, una nova formació política que neix amb
la vista posada a les eleccions del 2010.
Aquest vespre presenten oficialment Força Catalunya. Per què
convertir un projecte polític com Catalunya Acció en un partit polític?
Nosaltres creiem que tot procés d’independència s’ha de fer a través de
la coordinació de dues voluntats: la popular i la política. La popular
va creixent, cada dia som més els independentistes, però això no es veu
reflectit en el Parlament, on tots els partits, d’una manera o d’una
altra, estan fent una política encaixada a l’estat espanyol i una
política col•laboracionista. A partir d’ara qui no treballa per la
independència de Catalunya, treballa contra Catalunya. Per exemple
aquest seria el cas d’aquesta Lliga Regionalista posada dia que és
Convergència.
I per què justament ara?
En la nostra estratègia ja figurava la idea de convertir-nos en partit,
però creiem que la nostra credibilitat s’havia de fer al marge dels
partits. Els partits actuals acumulen un gran descrèdit i néixer
directament com a tal suposava sortir amb una perdigonada a l’ala. A
més, pensàvem que Catalunya Acció havia d’entrar a l’àrea política quan
la gent ens ho demanés. I ara, en un temps d’ofec econòmic –el
finançament ja és un tema de mal gust- i de desconfiança amb els
partits, el país reclama una regeneració política i nacional en forma
d’una nova formació política. En resum, ens hem decidit a fer un nou
partit perquè era la nostra estratègia, perquè aprofitem una
oportunitat històrica i perquè hi ha un 35% dels catalans que es
declaren independentistes, però estan orfes de partit.
L’ideari de Força Catalunya és basa en…
En un únic punt: la independència. Ara no podem aplicar cap política
educativa, econòmica, social, d’infraestructures nosaltres sols.
Catalunya és una colònia de l’Estat espanyol. El Parlament de Catalunya
no decideix absolutament res, tret de quatre lleis d’ordre menor. És
una cambra decorativa. I, per tant, no val la pena dir en una programa
que es faran moltes coses si després no es pot fer res.
Però no pensen més enllà de la independència?
En aquest sentit Catalunya no ha d’inventar res. Estem inclosos dins un
mercat europeu, on hi ha un lliure mercat, on hi ha unes prestacions
socials -que han estat la gran conquesta de la societat occidental
europea-, i, per tant, la Catalunya independent també estarà en un marc
social, econòmic i europeu que, malgrat les crisi i els defectes, ha de
continuar funcionant.
I quina hauria de ser la via per assolir la independència?
Totes les recents independències europees s’han fet de la mateixa
manera. Primer, cal una ferma voluntat del poble per assumir aquesta
independència, i en segon lloc, una classe dirigent política disposada
a enfrontar-se institucionalment i políticament contra l’estat ocupant.
La voluntat popular independentista s’ha de traslladar a l’àmbit
polític i si aquests no la lideren se’ls ha de substituir. Tot procés
d’independència es resolt després d’una batalla dialèctica i política
entre el sí i el no, per això Força Catalunya posarà la política
catalana en el binomi: independentisme o unionisme. Caldrà una majoria
parlamentària independentista i Força Catalunya farà que els partits
hagin de triar entre Catalunya i Espanya. Per tant, quan tinguem uns
dirigents ambiciosos, valents i amb visió de futur seguirem el mateix
camí que ha fet Kosovo, Eslovènia, Montenegro…. Però mentre al
capdavant de Catalunya hi hagin cagadubtes i persones que només tenen
com a aspiració gestionar una descentralització administrativa no farem
absolutament res.
Encara pensen que és possible assolir la independència el 2014?
La data del 2014 neix de Catalunya Acció com una data de treball. Quan
nosaltres teníem la idea la cosa anava bé, però quan altres personatges
de la política catalana van fer servir aquesta data va perdre força.
Malgrat Carod-Rovira hagi fet un ús partidista del 2014, si en el 2010
Força Catalunya entra al Parlament de Catalunya i força el binomi
catalanisme i independentisme encara quedaran quatre anys de marge. El
2014 la independència de Catalunya encara podria esdevenir, però tot
dependrà de la voluntat exclusiva dels catalans.
35% dels catalans, en una enquesta, es declaren independents. Però cal caràcter per declarar la independència.
El caràcter es forja amb l’exemple i els estats d’ànim s’encomanen. Si
nosaltres al capdavant del país tenim líders de poca volada, fermesa i
dignitat… no farem res. Però si els líders tenen caràcter,
determinació davant dels fets, aquest esperit s’escampa com una taca
d’oli. Ara bé, no podem pretendre en dos o tres anys canviar els
sentiments acumulats de tres-cents anys de colonialisme, però sí podem
canviar els nostres líders. Cal recordar que els processos
d’independència són durs, comporten molts tensió i, per tant, els han
de gestionar gent de molt de caràcter.
Teniu la sensació que davant els canvis socials que viu
Catalunya –arribada d’immigrants i pèrdua de poder econòmic dins del
marc de l’estat espanyol- la independència s’ha d’assolir com més aviat
millor?
Sí, cada vegada serà més difícil, però no per culpa de la immigració
sinó dels catalans, que cada vegada tindrem la moral més baixa. Totes
les coses positives, com més aviat millor. Respecte la immigració, com
que no podem decidir res, només esperem que sigui una política
migratòria amb sentit comú i amb l’objectiu de preservar la catalanitat
i la nostra nació.
D’on preveuen extreure els votants? ERC, CiU, insatisfets…
Dins de cada català, si rasques una mica, hi ha un independentista.
Ningú vol viure submís a un altre. En aquests moments la gran majoria
d’independentistes es troben a l’abstenció. El 2003 una massa de
votants de Convergència van passar a ERC, però ara les expectatives
d’aquests han quedat sota mínims. Aquesta gent va canviar perquè eren
independentistes, no per ser d’esquerres. Per tant, aquests votants no
tornaran a un projecte que el seu mateix líder, Artur Mas, reconeix que
no és independentista. Aquests són el gran gruix dels independentistes
però, a més, ERC i CiU saben que molts dels seus votants poden veure
amb bons ulls una formació nova independentista com és Força Catalunya.
I el seu partit, més enllà del nom, tindrà prou força per fer-se un lloc al Parlament de Catalunya?
Tot dependrà de la capacitat de les persones que hi ha capdavant de
Força Catalunya. Si no creguéssim que ho podem fer no ens haguéssim
llençat a aquesta aventura. Som audaços, però no temeraris. Tenim un
bagatge, que és Catalunya Acció. No som uns nou vinguts, no naixem del
no-res. No som com l’Albertito Rivera de Ciudadanos.
S’ha aprovat la Llei de consultes populars. Una pregunta sobre la independència de Catalunya seria un bon baròmetre?
Ningú s’independitza amb signatures. L’opinió de la gent la coneixerem
a les eleccions. Tenim dues opcions: agafar les armes o fer servir el
sistema parlamentari. Indiscutiblement preferim el segon, en un procés
d’independència només compten els vots.
———————
Comentaris a:
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bé, ja sé que sembla l’himne del Barça, però m’explico:
Des de fa dies veiem que hi ha més i més gent que se suma a Reagrupament, i amb paraules del mateix Carreteto, l’objectiu és tenir una força política independentista al Parlament de Catalunya, suma de tots els grups independentistes que ho vulguin. Ara llegeixo que Catalunya Acció, qui està fent molt bona tasca des del món no polític, presenta Força Catalunya, un partit que segurament defensa el mateix (sempre hi ha petits matissos) que Reagrupament. Sense estendr’es massa, són dos nous i alhora futurs partits per a les Eleccions del 2010 que volen la independència sense embuts.
Primer de tot és una gran alegria veure que finalment hi pot haver gent amb cara i ulls i sobretot amb el coratge necessari per a defensar la independència de Catalunya. D’altra banda em pregunto si de cop passarem de zero a dos o tres (si les CUP acaben presentant-se)? Si el que es busca és la màxima transversalitat per a reunir tots els independentistes possibles, no seria millor anar junts? Les CUP ja s’han desmarcat (potser tampoc es presentaran a les Eleccions 2010, i continuaran des de l’ambit municipal). Reagrupament i Força Catalunya podrien anar junts?
Si el que es vol és la independència sense complexes, tampoc s’ahurien de tenir més complexes per unir forces. Aquests dos futurs partits tenen el mateix objectiu i per tant hauria d’estar per sobre de tot si realment és el que es vol. Tampoc cal que un partit s’integri a l’altre i desaparegui. Crec que la millor solució per a les Eleccions 2010 seria una COALICIÓ INDEPENDENTISTA (es podria anomenar així mateix) d’aquests dos partits i de tots els altres que hi vulguin sumar. TOTS UNITS FEM FORÇA…PER CATALUNYA !!!!
A partir d’aquí, tota aportació en aquest sentit és positiva. Hi caldria incorporar a més, personalitats independentistes del país.Tampoc és un problema si hi ha gent que decideix quedar-se al partit on són ara, com en Lopez Tena, que ha dit que continuarà a Convergència, perquè aquesta Coalició Independentista, éssent realistes, no guanyarà les Eleccions 2010 per majoria absoluta (ja ens agradaria!), però en canvi, si que pot tenir prou força (jo no descartaria que anant bé les coses es fes amb més de mig milió de vots tranquilament) per condicionar els pactes i exigir a Convergència i a ERC un pacte a tres (amb Coalició Independentista) per anar cap a la independència de Catalunya. En aquells moments, serà important que hi hagi gent indepentista i de prou pes en aquests dos altres partits per fer decantar la balança a favor d’aquesta decisió.
Queda però molta gent per incorporar que fan molta feina des d’altres camps també, des d’allò que n’anomenem la societat civil. Tots ells sumarien al voltant d’en Carretero i en Santiago Espot. Un d’ells però podria ser en Joan Laporta, i allí recordo els crits “Laporta President Catalunya independent”. Un líder carismàtic amb qui els nostres polítics sempre es volen fer la foto. Ell podria ser una cap de llista excepcional i una figura important per aconseguir aquest gran pacte independentista al Parlament de Catalunya. Cal veure si això pot ser o no, però valdria la pena intentar-ho, i tenint en compte que ja havia format part del PI (Partit per la Independència), crec que la seva disponibilitat podria ser positiva al respecte.
Finalment, el que vull dir és que ens cal que tots els independentistes anem units en una gran coalició i que hi intentem reunir a tota la gent que puguem. Després, que sigui en Carretero o en Santiago Espot, o hipotèticament en Joan Laporta, és el de menys. Tots ells són gent amb prou categoria per liderar aquest país. Cadascun d’ells ho ha demostrat en cadascun dels seus respectius llocs. I sobretot si sumen encara molt millor.
No en tinc cap dubte que serà així! Suposo que ara cadascu farà els seus moviments, campanyes i parlaments, però al final arribarem a aquesta gran coalició de partits, i de persones per la independència de Catalunya. Perquè en el fons això és l’unic que ens importa de veritat, i seguirem sempre fidels a CATALUNYA!
VISCA CATALUNYA LLIURE !!!!