Terra i llibertat

Perquè sí. Perquè en la seva militància com a intel·lectual orgànic -amb tribuna- del sionisme a Catalunya actua tot sovint ni més ni menys que com un sectari cap de propaganda (els amics i amigues de la CUP esperem que no estigui assenyalant ni preparant cap camí al seu amic Felip Puig…).

Per a qui hagi tingut el gust de no llegir l’article “Vells prejudicis, nous pretextos”, explicarem que és una “reflexió” a partir de dades del “Informe sobre el antisemitismo en España durante el año 2011”. En ell, per exemple, s’hi barreja sense rigor, ni documentació adequada (allò que en Culla sempre exigeix dels altres) i s’hi equipara amb absoluta alegria -sense fer el més petit anàlisi, ni matís, ni distinció- els moviments feixistes, la llibreria Europa de Barcelona (que forma part de la xarxa nazi catalana-europea) i les campanyes de boicot a l’estat d’Israel (per exemple a través del boicot als seus representants esportius com ara el Maccabi Tel Aviv). És a dir, s’hi equipara tal i com és dogma en la propaganda sionista, l’antisemitisme (que és una doctrina i un comportament racista) amb el boicot a l’estat d’Israel (que és un plantejament polític de lluita anticolonial i antiracista, igual com ho fou en el seu moment el boicot a la Sudàfrica de l’apartheid). I d’aquí saltem a la CUP, la CUP de Girona concretament.

El cas és que en el programa electoral de la CUP de Girona en les eleccions municipals de l’any passat s’hi pot llegir: “En aquest mateix àmbit, promourem que la concessió que el Patronat fa a la botiga del Museu d’Història dels Jueus incorpori una normativa ètica. Tenint en compte l’actual oferta de productes, la botiga no satisfà interessos històrics, sinó que fa clara apologia de l’Estat d’Israel”. A partir d’aquí comença la restallera de desqualificacions cap a la CUP de Girona: inquisidors ideològics, esbirros de Joseph Goebbels, etc. De nou l’esperpèntic dogma sionista d’aplicació mecànica i matxacona: la crítica al sionisme o a l’estat d’Israel és antisemitisme. La crítica al sionisme o a l’estat d’Israel equipara qui la fa al nazisme alemany… Doncs bé Sr. Culla ja n’hi ha prou de propaganda barata i tan poc rigurosa (i poc documentada….). Li oferirem unes quantes raons:

En primer terme, que les institucions democràtiques que formen part d’un Patronat són responsables de què es fa en una botiga que depèn d’una concessió seva. No tenim cap dubte que això ho entén: vostè mateix, i nosaltres també, demanaríem l’anulació de la concessió d’una llibreria on s’hi fes negació de l’holocaust.

En segon terme, perquè el sionisme és una doctrina que amb el temps ha esdevingut  política racista i biologista, que fonamenta, per construir l’Estat d’Israel, l’extermini i l’expulsió d’àmplies franges de població àrab  i que continua inspirant i justificant una política colonial a l’est de la Mediterrània. No dubtem que, com a historiador, deu conèixer el moviment dels nous historiadors d’Israel. I la repressió de la que són objecte… I no ens queda cap dubte que vostè aixopluga aquesta postura totalitària i de persecució policial i inquisitorial cap als “nous historiadors” israelians, ja que mai l’hem llegit una sola línia doant-los suport, ni expressant solidaritat (ni que sigui crítica) cap a ells (en cas contrari, li preguem en s’ho mostri, per favor).

En tercer terme, perquè la botiga de la que parlem fa clarament apologia del sionisme i de l’Estat d’Israel (ho pot comprovar qualsevol amb un senzill viatge a Girona). I no té cap sentit que les institucions -que sí que han de promoure la memòria de la ciutat- permetin que sota aquesta obligació s’hi coli l’apologia de plantejaments polítics racistes i colonials.

En quart terme, perquè les persones que escribim això coneixem bé el Museu, coneixem bé el Centre d’Estudis Nahmànides i la seva directora Sílvia Planas i hi hem col·laborat en més d’una ocasió. I la botiga no fa justícia en cap cas a la memòria de la ciutat ni, especialment, a la memòria dels seus morts, perseguits i represaliats conciutadans jueus. D’això és del que cal parlar i, ni vostè ni els seus amics sionistes en volen parlar: que la persecussió del judaïsme és un element clau de la creació d’Europa com a civilització, del racisme i l’exclusió com a constituents de l’anomenat humanisme europeu, de la invenció de Grècia com a suposat centre de la nostra cultura… Si volguessin parlar de tot això enlloc de repetir matxaconament tòpics i mentides de propaganda, podríem parlar seriosament de les memòries jueves d’Europa i dels Països Catalans i podríem parlar de què representa -seriosament- el sionisme en aquesta memòria. Un trencament -el sionisme- que de cap manera no fa justícia a la saviesa, a la tendresa, i a l’humanisme del judaisme.

I, dit tot això, que ningú no es perdi (si és que vol llegir l’article) la condescendència i el paternalisme amb els que el senyor Culla parla de la CUP. La CUP, “curulla d’esquerranisme del bo”, “els nois de la CUP”, “aquests xicots i xicotes de la CUP”, etc, etc.

Bé, si senyor Culla. La CUP està plena d’energia jove i de no tant jove. En qualsevol cas d’energia que res té a deure als pactes i vergonyes de l’establishment dels darrers trenta anys que ens han dut fins on som. Que res té a deure a lobbis sionistes ni d’altra mena. Potser per això, en aquella política on és més fàcil accedir a la gent, en la política municipal, la CUP està trencant esquemes i barreres electorals molt ben protegides en altres nivells de la política. Potser per això vostè, no sabem si nerviós per la crisi actual de l’establishment del país, necessita tractar la CUP amb aquesta condescendència. Bé, res. Til·la, molta til·la senyor Culla. I temps al temps…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!