Terra i llibertat

Argument 1: “No faig vaga perquè no m’ho puc permetre”

La reforma laboral suposarà amb tota seguretat una rebaixa generalitzada dels salaris. Si no pots permetre’t deixar de guanyar el sou d’un dia, menys podràs permetre’t que et baixin el sou permanentment, que t’acomiadin gratis, o que si tens 10 anys treballats en una empresa la teva indemnització passi a ser de 18900 euros a 7845.

Argument 2: “La vaga no servirà per a res”

Totes les millores dels treballadors/es s’han conquerit històricament a través de la lluita. Ningú no ens ha regalat res. El que està demostrat que no serveix de res és no fer res. A la preguntes de si una vaga d’un dia serà suficient, la resposta és que probablement no. És només el principi, però és un pas molt important. Si ens imposen la reforma laboral més dura d’aquesta “democràcia” i no responem les mesures successives que prengui el govern seran encara més demolidores. Es pot i s’ha de tombar aquesta reforma laboral.

Argument 3: “La vaga no soluciona res”

La vaga no és una solució, és l’instrument de pressió més poderós que ara com ara els treballadors tenim al nostre abast. Per això qui no s’adhereix a una vaga perjudica greument al conjunt dels treballadors, inclòs a si mateix.

A més si la vaga no contribuís a solucionar res d’on prové l’afany dels empresaris en que els treballadors no la secundin, arribant a les amenaces i coaccions, que són delicte? Per quin motiu la premsa de dretes tracta de desprestigiar la convocatòria de vaga? Per què fins i tot s’estan plantejant legislar per limitar aquest dret? Tot té una causalitat, res no és casualitat.

Argument 4: “No estic d’acord amb els sindicats majoritaris, per això no faig vaga”

A la convocatòria de vaga s’han sumat desenes de sindicats minoritaris de diversos sectors i de diferents ideologies. És més, els primers convocants d’aquesta vaga no van ser UGT i CC.OO, sinó ELA-LAB al País Basc i CIG a Galícia. També se sumen a la convocatòria els sindicats CNT i CGT, l’Intersindical-STE, ÚS, Solidaritat Obrera (majoritari per exemple al Metro de Madrid), la COS, Intersindical-CSC, partits polítics tan dispars com IU, Esquerra, Compromís, Amaiur, BNG i organitzacions socials de tot tipus com 15 M, Juventud Sin Futuro, Democrácia Real Ya etc., que no comparteixen la verticalitat dels Sindicats majoritaris i són crítiques amb la seva tasca dels últims anys però toti iaixí recolzen la convocatòria de vaga general del 29 M Aquesta vaga és del 99% de la població, no només dels Sindicats.

Els sindicats CCOO i UGT han comés molts errors i criticar-los és lícit i fins i tot necessari. Però  de sindicats n’hi ha molts i diversos; els sindicats entesos com a organitzacions de treballadors que s’uneixen per defensar els seus drets i interessos són, indubtablement, el pròxim mur a fer caure pels poders econòmics. D’aquí ve la campanya continuada d’atacs i de desprestigi des dels mitjans de comunicació de la dreta de la qual tots estem essent testimonis.

Argument 5: “Hi ha llibertat, cada un pot fer el que vulgui. A més si faig vaga em descompten X euros, i no m’ho puc permetre”

No hi ha llibertat perquè t’estan coaccionant amb una penalització econòmica. La llibertat és una altra cosa, no veure’t obligat a cedir als xantatges del Govern i dels empresaris a canvi del sou d’un dia.

Argument 6: “Hi ha llibertat, cada un pot fer el que vulgui. Jo aniré a treballar perquè en la meva empresa si fas vaga et miren malament i si després cal acomiadar a algú segur m’acomiadaran a mi en comptes d’un altre”

No hi ha llibertat perquè t’estan coaccionant amb l’acomiadament. La llibertat és una altra cosa, no veure’t obligat a cedir als xantatges del Govern i dels empresaris renunciant al teu dret constitucional a la vaga.

Argument 7: “La vaga ha de ser indefinida, si no jo no la faig”

Suposem que aquestes persones quan els seus fills van donar el primer pas, en comptes d’alegrar-ser’n, animar-los i posar-los calçat adequat, els van recriminar de no ser capaços de córrer els cent metres llisos en les Olimpíades. Després els van escridassar que, per donar tres passos per l’habitació i després caure, el millor fóra que ni ho intentessin. Els partidaris de la vaga indefinida entenem que la casa es construeix des dels fonaments i no emprem un model de vaga concret com a excusa per no secundar una vaga general convocada amb un gran consens.

Argument 8: “Els piquets pressionen la gent, obligant-la que faci vaga. Els treballadors són lliures d’anar a treballar un dia de vaga”

Si la llibertat realment tingués tants defensors ens aniria bastant millor del que ens va. En la majoria dels casos aquells qui mantenen aquesta actitud oculten o defensen la coacció de moltes empreses sobre els treballadors/es que volen exercir el seu dret constitucional a la vaga i accepten que aquests es vegin obligats a sotmetre’s a dita coacció acudint als seus llocs de treball per por de perdre les seves ocupacions o el salari d’un dia. Els piquets històricament impedien que els empresaris contractessin personal per cobrir els llocs dels vaguistes i en l’actualitat tracten de garantir el dret a vaga d’aquells que per pressions de les empreses no poden exercir-lo. Els piquets informatius apel·len a la responsabilitat dels treballadors/es, els informen dels motius de la vaga, dels seus drets i de les conseqüències negatives que t&ea cute; acudir aquell dia als seus llocs de treball. Els piquets informatius estan reconeguts legalment: tenen i poden exercir el seu dret a informar els dies de vaga.

Argument 9: “Amb les vagues no s’aconsegueix res. Però en cas de què s’aconsegueixi alguna cosa, no hi renunciaré”

Les jornades de 8 hores diàries o 48 setmanals, la prestació per desocupació, les hores extraordinàries, el salari mínim, el conveni col·lectiu, les vacances pagades, la indemnització per acomiadament, el permís per maternitat o lactància o qualsevol dels nostres drets conquerits que els treballadors desconeixien fa només 150 anys no es van aconseguir a base d’exercir la “llibertat per anar a treballar” un dia de vaga. Malgrat això no es té notícia que cap esquirol hi hagi renunciat. Si s’aconsegueix fer el govern rectificar i no aplicar aquesta reforma laboral que tots ens afecta i ens perjudica, els esquirols no hauran fet res per aconseguir-ho però es beneficiaran de l’esforç col·lectiu. Per a ells això ha de tenir la seva lògica. Per a la resta dels treballadors/es no en té cap. Només apareixen com a gent insolidària als nostres ulls.

Argument 10: “Sóc funcionari. La reforma laboral a mi no m’afecta”

Amb els retalls i la privatització dels serveis públics i el deteriorament de les condicions laborals (i els que estan per venir) de funcionaris, interins i personal laboral de l’administració pública tenim motius més que suficients per secundar la vaga general, a més de per solidaritat amb la resta de treballadors/es.

Si no secundem majoritàriament la vaga general no podrem queixar-nos quan la resta de la societat no ens recolzi en les nostres revindicacions per la supervivència, la dignitat i els drets laborals del sector públic. Els acomiadaments i les rebaixes dels complements del sou dels funcionaris així com l’eliminació de pagues i triennis està per caure. A més, mira al teu voltant: pares, germans, familiars, fills, amics, veïns, alumnes… Segur que una cosa que afecta el 99% de la població no va amb tu?

Vaga General 29 M: Tu decideixes.

Si la vaga del 29 M és un èxit rotund i el govern no rectifica quedarà totalment deslegitimat. Això tindria un cost polític elevadíssim, obriria la porta a més vagues generals, i fins i tot podria forçar la dimissió del govern. En qualsevol cas li garantiria una clatellada electoral. Si al contrari una vaga general d’un dia no aconsegueix un atur total, el govern sortirà reforçat, la possibilitat d’una mobilització més contundent per part de la societat quedarà anul·lada i la porta a més retalls i a majors abusos (si no n’hi hagués prou) contra la majoria dels ciutadans (estudiants, pensionistes, funcionaris, interins, treballadors del sector privat, aturats) quedarà oberta.