Publicat a El Punt Avui: L’ERC de Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Puigcercós va tenir l’encert evident, fins i tot en contra de preses de posició com les del mateix Heribert Barrera, d’afirmar que “la Catalunya pura és el principal enemic de la Catalunya lliure”. De fet, aquest és un dels arguments que es van fer
Publicat a El Punt Avui: Un web de desinformació contrastada va inventar que als instituts s’estudiaria el terme cunyadisme. Segons el catedràtic de la universitat de Barradebar James O’Cunyao es tracta d’un nou moviment filosòfic caracteritzat per la falta total de lògica, racionalitat i arguments per parlar amb grans dosis de fal·làcia, mal gust i opinions
Hi havia una vegada un emperador que vivia obsessionat per la seva imatge. Molta gent a la Cort sabia que era un desastre, però no s’hi enfrontava per no perdre la feina. Un bon dia va arribar la notícia que arribarien uns súbdits vestits de groc per veure el partit de futbol anual. L’emperador va
Després d’escoltar durant 70 minuts Carles Puigdemont, 50.000 tuits d’espectadors després analitzant fins i tot les línies de les pantalles, van sortir set directors i una directora de diaris a la tele i cadascú havia entès una cosa diferent. Ni amb un màster per Aravaca es pot concretar la cosa, però més o menys seria: cap a mitjans
Quan Carles Puigdemont era redactor en cap d’El Punt, va entregar a La Campana l’original del llibre Cata… què?, amb el qual, en l’era abans d’internet, pretenia explicar com veia Catalunya la premsa internacional. El qui 12 anys més tard, ja en el món xarxalitzat –neologisme emprat per ell mateix–, seria 130è president de la Generalitat,
Comentari a El món a Rac1: Entre els 10 llibres que Carles Puigdemont va rebre a la presó de Neumünster n’hi ha que tenien una intenció evident, com El supervivent i l’exiliat, de l’indignat Stephane Hessel, o l’assaig sobre el feixisme del filòsof Rob Riemen. Però hi falta el 4 3 2 1, de Paul Auster, aquell en què l’únic
Publicat a El Punt Avui: El pla ZEN (Zona Especial Norte) el va dissenyar José Barrionuevo el 1983 per enfrontar-se a ETA i a la conflictivitat social i la insurgència a Euskadi. Oficialment consistia en un front polític, social, legal i policial, en aconseguir la permanència dels cossos de seguretat de l’Estat a la zona
Comentari a El món a Rac1: El filòsof Gary Lineker va patentar el clàssic que diu que al futbol juguen 11 contra 11 i sempre guanya Alemanya. I en política passa el mateix, cosa que no vol dir que els teutons l’encertin sempre. Ara fins i tot el casa català està en mans de la
Publicat a El Punt Avui: El ceramista anglès Grayson Perry ha escrit una guia per “actualitzar” el “sistema operatiu de la masculinitat”, en què parla de l’home per defecte, el gran home blanc que continua colonitzant els llocs de comandament. Home blanc, heterosexual, de classe mitjana i de mitjana edat, que actua per sobre de
Publicat a El Punt Avui: Un dels arguments que es fan servir per desacreditar l’independentisme són les declaracions dels imputats davant del jutge Llarena al Suprem, segons les quals la declaració d’independència del 27 d’octubre va ser simbòlica. Aquell dia, el Parlament va aprovar una “resolució” que “insta” el govern a dictar totes les resolucions
http://www.rac1.cat/programes/el-mon/20180226/441099286489/el-mobil.html
Publicat a El Punt Avui: Com ha recordat el CIDOB, l’agenda política va fer passar pàgina massa ràpidament a l’atac terrorista del 17 d’agost, cosa que aquest i altres centres d’investigació, però també part dels mitjans, han tractat d’esmenar ara que n’ha fet sis mesos. De les anàlisis del CIDOB m’aturo en la de Blanca
Publicat a El Punt Avui: Ciutadans va tenir més d’un milió de vots en les eleccions del 21 de desembre. Va ser el partit que en va tenir més. De fet, per primera vegada ha guanyat unes eleccions catalanes un partit que no només no és catalanista, sinó que és una esmena a la totalitat
Comentari a El món a Rac1: Alberto Oliart, ministre de Defensa de Calvo Sotelo després del 23-F, va deixar dit que “a Catalunya mai no hi haurà trets”, però que “democràticament són capaços de posar l’Estat espanyol contra la paret”. La va encertar. El 9-N, l’1-O o el 21-D en són la prova. I, conscient,