L’estratègia de la demonització
Comentari a El món a Rac1:
No sé si el PSC volia ofendre la intel·ligència dels votants o
adreçar-se a ciutadans a qui no considera prou intel·ligents. I no sé
quina de les dues coses és més lamentable. Però recórrer a la demagògia
durant tantes campanyes, apel·lant a la por per aconseguir vots, té
aquestes coses. Que un dia patines greument.
Un partit amb la tradició del PSC, amb la importància que ha tingut i
ha de tenir, no pot acusar o ni tan sols insinuar que amb un govern de
CiU o del PP hi ha el risc que mori gent. No pot posar en dubte la
professionalitat dels treballadors de la sanitat i no pot generar més
incertesa i inseguretat en molta gent que ja està prou angoixada i
atemorida.
És veritat que amb la salut no s’hi juga, que com més inversió, més
garanties de salvar vides, que mai n’hi ha prou i que és necessari
pressionar perquè les retallades o ajustos es facin on cal i on no
afectin la qualitat del sistema. Però, demonitzant l’adversari, en lloc
de carregar-se de raons, les perden.
Que s’ho pensin bé, que s’acabi la campanya ja, que el PSC faci el
congrés i s’orienti una miqueta, i que recordin que el PSOE deu 1.000
milions a la Generalitat i que cada segon volen 500 euros cap a Madrid
que ens estalviaria patir les tisores.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!