El PP no ha guanyat a Catalunya ni per incompareixença del rival. Ni amb 700.000 potencials votants del PSC que es van quedar a casa acceptant resignadament que ara és el torn de Rajoy ni amb una CiU amb les tisores a la mà, el PP no és capaç de superar el seu sostre a Catalunya. L?Estat de les autonomies ha generat un fort regionalisme en el PP i el PSOE, però a Catalunya no n?hi ha prou. A Catalunya hi ha un sentiment nacional que el PP no és capaç de recollir i la prima de risc i les tensions de tresoria no han generat una amnèsia col·lectiva tan bèstia que faci oblidar l?Estatut i la llengua.

Hi havia ahir a l?hotel Gran Marina un sentiment agredolç quan Sánchez-Camacho i Fernández Díaz van parlar davant d?un decorat amb un cel blau. Pel resultat a Catalunya i perquè, manllevant Ruiz-Zafón, Rajoy i els seus són ara presoners d?aquest cel. Han arribat on volien amb set anys de retard. I igual que Mas va trobar Ítaca pobra, pot ser que Rajoy comenci a veure tècnics per tot arreu, com el nen de l?anunci de Gas Natural, que li dictin el que ha de fer. I encara haurà de passar pel cementiri de la política oblidada, mirar el mapa d?Euskadi i Catalunya, i actuar en conseqüència. Perquè les coses, ni aquí, ni al País Basc, són com les hauria trobat si el 2004 un tal Acebes no hagués mentit a tots els habitants de l?ara pell de blau.