Comentari a El món a Rac1:
La Constitució reconeix en el seu article 11 la nacionalitat espanyola. I punt.
En canvi, l’Estatut diu que tenen la condició política de catalans els ciutadans espanyols que tenen veïnatge administratiu a Catalunya. Una mica com una associació de veïns.
O sigui, és catalana la gent que està empadronada a Catalunya. Padró, però, que depèn dels ajuntaments. Per tant la Generalitat, que té uns poders que emanen del poble de Catalunya, no sap exactament qui forma aquest poble.
Bé, ho sap perquè periòdicament, els ajuntaments han d’informar a l’Institut d’Estadística, però sense aquesta col·laboració no hi ha la màxima fiabilitat per fer un cens per a una consulta homologable, que és una cosa que hauria de tenir qualsevol país normal i qualsevol administració de qualsevol país amb un mínim de lleialtat institucional.
Pujol va dir que és català qui viu i treballa a Catalunya i vol ser-ho. Com que ara hi ha un 20% d’aturats, només faltaria que a sobre els diguin que no són res. O sigui, que em quedo amb Maragall. És català tot aquell que tingui una targeta sanitària.
Anem pensant a votar amb la targeta del Servei Català de la Salut perquè al PSC estan més aviat pendents d’imitar l’espectacle d’amor, mort i canibalisme de les sípies en aquesta època de l’any.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!