Tian Riba Bloc

Publicat a Públic 6-11-11:

En l’era de twitter, facebook,
instagram, you tube, blocs i noves tecnologies variades en general, els cartells
electorals han perdut protagonisme. Però les banderoles i tanques que des de
dijous veiem els ciutadans arreu, continuen tenint una intencionalitat que, en
el cas de Catalunya,  palesen, per
exemple, les diferències entre el PSC i el PP de manera molt clara. Perquè si
el cartell de Jorge Fernández Diaz és clarament el d’un candidat provincial que
en cap cas ha de fer ombra a Mariano Rajoy (de fet, fins i tot de la foto se’n
desprèn, fixint-s’hi, una àurea mariana), el cartell de Carme Chacón és el de
tota una candidata a presidenta. D’entrada, perquè el PSC és un partit autònom
i no una sucursal de Madrid. Però també perquè Carme Chacón és o vol ser
candidata. A què? A tot. Però, sobretot, a ser cap de cartell, de veritat, el
2015. I amb això juga. Amb el blanc i negre com a símbol de modernitat i
enfilada dalt d’un avió demostrant que ella agafa el pont aeri per defensar els
interessos dels catalans. També en els logos dels partits es veu clarament la
diferència d’estat de forma en que es troben les sigles dels dos grans partits
espanyols. Al cartell de Chacón, el logo queda petit a baix a la dreta. El logo
del PP, en canvi, i mai tant ben dit, apareix ben gran

Dos cartells, dues lectures, que
també són possibles en el cas de CiU. Per primera vegada, Josep Antoni Duran i
Lleida no surt sol. Amb la mirada a l’horitzó i de perfil, l’acompanya Artur
Mas. És evident que CiU vol aproftar la força de tenir la presidència de la
Generalitat. Però és un cartell, una fotografia, que pot tenir dues
interpretacions més. Una: malgrat les diferències, Mas i Duran van a una. Dues:
qui decideix la política de CiU a Madrid no és Duran. És el govern de la
Generalitat. El nou Cambó i la CiU més sobiranista, junta a Madrid. La incògnita
és si la metàfora de l’escorpí que es va fer realitat amb el tripartit, entre
el PSC i ERC, ho serà també entre Duran i Mas, entre Unió i CDC, entre autonomistes
i independentistes. I si malgrat que la granota ajuda a l’escorpí a creuar el
riu, aquest no l’acaba picant i s’ofeguen tots dos.

El cartell d’ERC també és tota
una declaració d’intencions. Hi surt l’eslògan en una mena de matrícula de
cotxe nordamericà d’aquelles que simbolitzen un Estat. Tot i que La república del sí té reminiscències de
l’Ikea i la república independent de casa seva. I el sí. L’etern sí que busquen
els independentistes en un referèndum com el de les consultes muntades per
l’ara candidat Alfred Bosch. I no descartin que també faci referència a la SI
que no ha volgut acompanyar ERC i Reagrupament en l’aventura del Congrés.

I en el cas d’ICV potser vostès
es preguntaran perquè Joan Coscubiela opta pel verd ecologista i no hi apareix
el vermell corporatiu del socialisme i el comunisme, just ara que la crisi ha
tornat a fer aflorar aquesta ànima amagada des de la caiguda del mur de Berlín.
Doncs és perquè el propi Coscubiela ja simbolitza aquesta ànima, i l’ecologista
s’ha de marcar més amb els colors. De fet, el lema de campanya, I a sobre hem de callar? ja recull la
indignació a les places de tot Espanya. I potser per això, també, la seva foto
és la més transparent, la que no amaga imperfeccions del rostre, la que vol
mostrar el candidat tal i com és, recordant que, en els temps que corren, la
política ja no pot ser una fira de les vanitats…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!