Tian Riba Bloc

“Et vull explicar el meu secret. A vegades, veig tècnics. Estan per tot arreu. Arreglen coses… Saben que els veig i em parlen”. No, no ha dit cap polític en campanya. La frase la diu el nen protagonista de l’últim anunci de Gas Natural que parodia el nen d’El sexto sentido, la pel.lícula que va catapultar a M.Night Shyamalan com a l’Spielberg del suspens. El suspens que falta en aquestes eleccions a la pell de blau –perdó, de brau-, però que es manté a Catalunya per veure de quin color quedasrà pintat diumenge el mapa. Sense voler-ho, l’anunci és una gran metàfora d’aquesta campanya en que, mentre els polítics es dedicaven al circ de la tele, rebien l’avís provinent de Grècia i Itàlia que el futur pot ser un govern de tecnòcrates que apliquin les receptes de frau Merkel, la senyora que en la última provocació de Benetton, fa un petó a la boca a Le Petit Napoleón, en l’altra gran anunci-metàfora. I, mentre, al nordest de la península, com aliens a tot plegat, cinc candidats han complert la seva rutina, menys influents que mai a Espanya i a una Europa que havia de ser la salvació del catalanisme. Tant parlar de l’Estatut i del Tribunal Constitucional  i resulta que el tsunami dels especuladors, la prima de risc i les tensions de tresoreria ens fan córrer el risc de quedar com una trista paròdia de nosaltres mateixos.

L’1 x1 de la campanya també indica que Catalunya invisible en aquests temps d’incertesa. Fernández Diaz, per exemple, no hauria pogut tenir una millor notícia que la seva afonia, perquè del que es tractava era, justament, de no molestar a Rajoy, que també hagués signat quedar-se mut per passar encara més de puntetes en la campanya més blanca -i més ben feta- d’un PP guanyarà per incompareixença del rival. Ni els anuncis semblaven seus. Ni rastre de caspa. Tampoc Carme Chacón, en el fons, ha fet campanya per res que tingui a veure amb avui. De vermell, com una llibertat guiant el poble, s’ha desentès del posat més compungit de Rubalcaba i ha fet la seva campanya per les seves presidencials, intentant defensar les restes del naufragi zapaterista i anunciant una nova renaixença per quan s’esgoti el pacte secret PP-CiU.

Duran ha estat molt nerviós i ha protagonitzat més astracanades que mai, potser per treure el cap en la bipolarització. CiU va guanyar les eleccions al Parlament i les municipals, però és tanta la incertesa que Duran pot triomfar diumenge amb un sorpasso, però també pot quedar tercer per sota dels dos grans referents espanyols en les primeres eleccions postretallada de l’Estatut. Alfred Bosch ha fet la campanya de l’independentista fraternal, pensada per ajuntar els troços del gerro trencat d’ERC. I Coscubiela, sense la cotilla del sindicat, ha agafat el sentir del 15-M però, intel.ligentment, sense intentar apropiar-se’l.