Anotacions rizomàtiques

[1] Agraesc a l?amic Vicent BELTRAN el seu interés apassionat per estudiar i
difondre aspectes cabdals de la dialectologia del nostre tros de país així com
per encomanar-me, en virtud del seu entusiasme, una certa inquietud per aqueixa
disciplina. Li agraesc sobretot que m?haja facilitat, amb una generositat
exemplar, algunes de les dades inèdites a partir de les quals he desenvolupat
l?aplicació de la tècnica del hierarchical
cluster analysis que més avant s?exposa.

[2] L?autor vol dir que a voltes es tria només un
informant per a conéixer la parla local d?un municipi, per exemple.

[3] L?autor no diferencia, a l?igual que molts d?altres
col·legues dialectòlegs, entre, per una banda, enquesta o survey (amb mostreig aleatori) i enquestadors (que són els que
apliquen l?enquesta a la mostra), i, per una altra banda, qüestionari (que es
pot aplicar a una mostra seleccionada sense mostreig aleatori) i entrevistadors
(que són els que apliquen qualsevol qüestionari, provinga o no d?un survey). Des del punt de vista
sociolingüístic, podem suggerir que quan els dialectòlegs parlen
indiscriminadament d??enquestes? ho fan realitzant una sinècdoque (prenen una
part pel tot) com a figura retòrica de pensament que proveeix de major
cientificitat al seu discurs (ja que la paraula ?oeqüestionari? té menys
connotacions científiques que la d??enquesta?).

[4] Veure nota 1.

[5] Veure nota 1

[6] Cal remarcar que VIAPLANA (1996) no exposa la variada
gama de mesures i estadístics aplicables a les taules de contingència, per a
veure, entre altres coses, distintes formes d?explicitar la dependència o el
grau d?associació entre dues variables. Vegeu SÁNCHEZ CARRIÓN (1989).

[7] Variables emprades per MONTOYA com a factors són
l?estil (formal/informal) i municipi de procedència del parlant.

[8] Convé afegir que l?escala d?implicació dialectològica
s?assembla a l?escalograma de GUTTMAN. Així doncs, un càlcul que podem
recomanar, des d?ací, per a obtindre una mesura comparable del grau de
fiabilitat d?una escala implicativa és el seu Coeficient de Reproductivitat
(CR), en el qual es tenen en compte les discordàncies de les dades respecte a
la ?oepauta ideal de resposta?. Segons comunicació del doctor Antonio Alaminos un
escalograma de Guttman és fiablement unidimensional, és a dir, té un nivell
suficient de coherència interna, quan el seu CR és igual o superior a 0,90.
L?escala d?implicació elaborada per COLOMINA (1985, pàg. 121) té un CR de
0,8988, és a dir, des d?aquest punt de vista, està ben construïda. Val a dir
que per a les versions resumides d?aquesta escala d?implicació de COLOMINA
(1985, pàg. 119) llur CR és d?1, és a dir, són perfectes. El CR pot servir, per
exemple, perquè el dialectòleg prenga decisions sobre quines escales
d?implicació mereixen ésser publicades. I cal aconsellar que el càlcul del CR
acompanye, com a dada tècnica (a l?igual que tota enquesta seriosa va
acompanyada de la seua fitxa tècnica), les escales d?implicació que s?editen en
el futur.

[9] Cal afegir que COLOMINA (1985, pàg. 99) elabora la distribució d?una
variable dialectal segons l?edat i el sexe dels entrevistats, encara que la
mostra que pren només és de 16 persones. Per una altra banda, segons comunicació
personal sé que Vicent Beltran té previst realitzar escales d?implicació en la
seua tesis doctoral sobre el parlar de la Marina Alta.

[10] El Diccionari de sociologia del TERMCAT dóna una
definició incompleta del concepte ?oeanàlisi multivariable?, ja que s?hi ignora
l?existència de tècniques d?interdependència (vegeu pàg. 19 d?aqueix
diccionari).

[11] Per comunicació personal d?Eduard MIRA sé que en els
seus estudis de sociologia urbana parla de la similaritat entre els extrems o
finisterres dels eixos dels sistemes urbans europeus, qüestió que se sap
gràcies a l?aplicació de la tècnica del Cluster
analysis. Vegeu, per exemple, Eduard MIRA, ?oeOn States, Nations, Regions, Cities
and City-Systems?, dins Léonce BEKEMANS and Robert PICHT, European Societies between Diversity and Convergence, vol. II,
Brugge: College of Europe ? European University Press, 1996, pàg. 116.

[12] Hi ha estudis sociològics fonamentats bàsicament en la
utilització d?un criteri de similaritat (llegiu: càlcul de distàncies), com per
exemple, el llibre coordinat per Antonio ALAMINOS, Prototipos electorales en la Comunidad Valenciana
(1977-1995), Alacant: Gamma, 1995, en el qual es determinen els municipis
arquetípics, des del punt de vista electoral, de cadascuna de les tres
circumscripcions electorals del País Valencià. L?equip que va realitzar aqueix
llibre, amb el qual va col·laborar qui açò escriu, fou l?únic equip de tota
Espanya que va encertar en el pronòstic dels resultats electorals de 1996
(vegeu periòdics La Verdad,
del 25-II-1996, pàg. 7, i del 5-III-1996, pàg. 16).

[13] Agraesc a l?amic Vicent BELTRAN que m?haja cedit les
informacions necessàries ? que tant pacientment ha anat recollint al llarg
d?anys de treball de camp?per a confeccionar la matriu inicial de dades.

[14] Confronteu BELTRAN (1995, pàgs. 55-56).

[15] Que la distància euclídia siga aproximada a 0 no vol
dir que estem davant de parlars locals idèntics, sinó que tenint en compte les
variables dialectològiques esmentades més amunt les diferències entre la
parella de casos són mínimes.

(article editat originalment a Sarrià. Revista
d’investigació i assaig de la comarca de la Marina, núm. 0; Callosa
d’en Sarrià: Organisme Autònom Administratiu Local de Cultura -OAALC- Salvà-Pérez Miralles, primavera de 1.998,  pàgines
21-34)