Anotacions rizomàtiques

(a) Variables fonètiques: pronunciació d?[új]/[wí];
pronunciació d?[j/],[/],[t/]; caiguda de la ?t postconsonàntica final (en mots
com pont, Alacant, i molt); pèrdua
de la ?r en infinitius i mots aïllats; pèrdua general de la ?r postvocàlica
final; pronunciació de [dz]/[z] en les variants del mot albergínia; altres dues variants fonètiques de pronunciació del mot
albergínia (-ina/-ínia, inja;
-ínia/-ènia); pronunciació de treure/
traure; pronunciació de ?tl- com a [ll]/[l]/[ld]; variants fonètiques del
mot ametlla; variants d?enfosquiment
de la ?o- en el mot bombot; caiguda
de la ?d- intervocàlica en els mots fotuda
i ferida;

(b) Variables morfològiques: l?article personal [al] (lo),
la i [an]/l?, la; pronom feble de segona persona [at]/[al]/[el]; adverbis ací / aquí; construcció de li ho / li ho, li?l, li-la; alternativa de
compra-te-ne/ compra-te?n;

(c) Variables lèxiques: formes de dir arrel; formes d?oreneta ;
timó-net / friula, frígola ; formes de bacallà ; formes de ventall ;
formes d?antic ; formes d?u(n) ; formes de col-i-flor ; formes de cogombre ; formes de bolet ; formes de llangardaix ; lletuga/encisam ; roig/vermell ;
formes de pintó; llimó/llima; panís/dacsa

Vegem, per tant, que han estat incloses poc més de
trenta-una variables reals, que desglossades convenientment en variables dummy dicotòmiques, es converteixen en
més de cinquanta-cinc. Probablement no estem davant d?una selecció exhaustiva,
però almenys és prou representativa i, com veurem, permet d?arribar a resultats
molt il·lustratius.

Una volta aplicat el procés
d?anàlisi de cluster comentat anteriorment, obtenim un dendograma en què es
classifiquen, d?una manera arborescent, tots els municipis de la comarca de la Marina en funció del seu
parlar.

Allò que cal destacar, en primer
lloc, del dendograma presentat és que hi ha dos grans grups ben clarament
definits: la demarcació de la Marina Alta,
dins la qual cal comptar el parlar de Tàrbena, i la demarcació de la Marina Baixa, dins de la qual
cal incloure a Castell de Castells i a Beniaia.

Aquestos casos discordants amb
els límits subcomarcals de Marina Alta/Marina Baixa ens fan pensar que
exerceixen el paper de parlars fronterers o de transició, atés que apareixen
com a atípics dins llurs clusters respectius: sembla, per tant, que no hi ha
ruptures multilectals entre una subcomarca i l?altra, sinó que hi ha més aviat
un continuum lingüístic.

Existeix un fort grau de
correlació entre els raïms de conglomerats i la distribució espacial dels
termes municipals dels pobles ; per exemple, dins el conjunt de pobles de la Marina Baixa hi ha una divisió
ben clara entre, per una banda, els pobles de la Vall de Guadalest més Polop,
Callosa d?en Sarrià, Bolulla i Castells (la subzona de l?interior[5]) i la
franja litoral i pre-litoral, en la que cal englobar la resta de municipis de la Marina Baixa.

Pel que fa a la Marina Alta, l?agrupació de
conglomerats és més complexa, però no exempta, igualment, d?una certa lògica de
continuïtat territorial. Sense tenir en compte el parlar de Xàbia, que és un
cas atípic, i el de Tàrbena, que des d?aquest punt de vista és un ?oeparlar-pont?
que està pròxim a la Marina Alta,
podem observar que hi ha certs subgrups relativament homogenis: els parlars de
l?interior muntanyenc (des de Beniali a la Vall d?Ebo), pròxim a la comarca d?El Comtat;
Calp, Teulada, Poble Nou de Benitatxell i Dénia formarien una mena de franja
litoral ben definida; Benissa, Senija i Murla semblen tenir parlars locals molt
semblants; i la resta de pobles de la Marina
Alta s?inclouen en subgrups pròxims als esmentats
anteriorment i a la comarca de la
Safor.

La correlació entre els clusters i l?espai és
suficientment important com a permetre el trasllat dels resultats del
dendograma a un mapa, que, òbviament, constituiria el resum d?un bon grapat
d?isoglosses.

A més a més, no hem de deixar de
banda la qüestió de què només observant la matriu de similaritats entre casos
(pobles) ja estem en condicions d?afirmar quines parelles de pobles són les més
distants i quines les més pròximes. Així, en aquesta anàlisi, les majors
puntuacions de distàncies euclídies entre casos es donen, per ordre decreixent
d?importància, entre Relleu i Xàbia (d=33), Finestrat i Xàbia (d=27), Poble Nou
i Relleu (d=27), Teulada i Relleu (d=27), Castell de Castells i Xàbia (d=26),
Finestrat i Pedreguer (d=26), Alcanalí i Relleu (d=25), la Llosa i Altea (d=25). Pensant en sentit
contrari, els parlars locals que més s?assemblen són els de Benigembla i
Parcent (d= aproximat a 0)[6],
Sagra i Tormos (d=aprox. 0), Benidoleig i
Tormos (d= aprox. 0), Sagra i Benigembla (d=aprox. 0), Alcanalí i Parcent
(d=aprox. 0)?

El parlar de Callosa d?en Sarrià
assoleix les màximes dissimilaritats respecte a Xàbia (d=24), Pedreguer (d=
21), la Llosa
(d=20, Jesús Pobre (d=20), Gata (d= 19) i la Xara (d= 19). Per a saber quins parlars
s?assemblen més al de Callosa d?en Sarrià, només cal consultar el dendograma i
veure els raïms de pobles més pròxims.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!