Anotacions rizomàtiques

"Que
vinguen els rems, que sóc d?estirp romeva?:

a la nostra
galera la tardor té un color pal·lidescent,

estem
preparats per a remar sense aturada ni treva,

encara que ens
juguem el crèdit i ja no siguem decents!

El maleït
capità ha obert la guerra en tots els fronts;

per navegar en
aquesta mar, necessitarem una brúixola:

afanyeu-vos,
esclaus, anem a rebentar la Llei
d?Hondt;

?Però si els
vencedors no saben accentuar ni una esdrúixola!?,

Calla,
insensat, tenim el vent de favor i el velam s?unfla,

¿no veus que
estem al port poblat de la terra espessa?

Partírem per
encalçar la llibertat: qui no ho fa, s?atura,

però qui ho
fa, es transforma en un mariner desobedient;

des de l?alt
goig del combat ara faràs una vida més pura:

?Que vinguen
els rems, que sóc d?estirp romeva!?.

——————————————————————————

Imatge: Galera de la Mediterrània. Per
a solaç i contentament del nostre amic col·lectiu Jordi Palou, coordinador de Rodamots que aquesta
setmana s’emplea a fons en difondre denominacions catalanes d’embarcacions (a
propòsit de l’America’s Cup de València). És evident que els propietaris més privilegiats naveguen en bons iots per la singladura més ampla, però un bon grapat de
valencians, a més de contemplar l’America’s Cup amb l’interjecció interrogativa
del còmic Xavi Castillo ("Això que és?????"), sabem del cert que com
a molt canviarem de port dins una galera. És important recordar que ja Viktor Frankl va
explicar el món com a un camp de concentració de presidiaris estigmatitzats que
redescobreixen el seu sentit a través de la "logoteràpia": necessitem conrear les paraules — si cal, amb optimisme tràgic– per a seguir
remant amb nova força i nova energia — física i simbòlica– dins la galera de
la globalització depredadora i degradadora.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!