Aleshores la policia nacional (espanyola, és clar) vestia de color marró. Van tallar carrers per evitar que només els que tenien ganes d’aplaudir s’apropessin a la comitiva. Voltant pels carrerons del barri vell encara vam poder situanar-nos a prop de l’ajuntament. Sota les voltes de la plaça del vi, ben apretadets, i encara els nacionals amb ganes de repartir cops de porra. Però si allà era impossible marxar per enlloc!
D’aquell dia en recordo una frase que va dir el príncep: “Catalunya serà el que els catalans vulguin que sigui.” Massa raó tenia, i és que la culpa de la nostra situació no l’hem d’anar a buscar a Madrid.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!