La Tafanera de Saltamartí
Saltamartí llibres. La llibreria de C/Canonge Baranera 78, a Badalona www.saltamarti.cat
Fullejo els 50 poemes de Nadal per dir dalt de la cadira. Com passa sempre a Ara Llibres, la idea és molt més bona que la realització. En aquest cas, massa cançons, pocs poemes. I a més, hi diu:
“Què li darem a n’el Noi de la Mare?
Què li darem que N’HI sàpiga bo?”.
D’acord. Segurament només és un error tipogràfic i sóc una perepunyetes.
És que estic sensible. He descobert que quan em despisto, l’Àlex llegeix els articles d’en Salvador Sostres (que, expulsat del nou Avui, treu les entranyes des del seu web particular). I em fa por que a partir d’ara rebutgi els nostres àpats casolans que fins ara li agradaven (pasta fresca del Condis, hamburgueses del Margenat) i només vulgui anar a dinar a Ca l’Isidre. Que em miri malament perquè no porto talons de 10 centímetres i no em faig les ungles, i que parli amb menyspreu al meu cunyat Dani perquè només ha fet l’FP i els seus pares viuen a Cornellà. Potser fins i tot em voldrà deixar perquè ja no em veu llegint les cartes de la Rodoreda i en Sales i coses així: aquests dies estic enganxada a un de butxaca d’en Dan Brown. Ai, Àlex, tu que encara hi ets a temps: deixa en Sostres.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ostres, ostres, ostres…
Per culpa o gràcies a aquest post he anat al bloc d’en Sostres, i realment estic amb tu Tafanera. No deixis que el teu Alex segueixi llegint-lo o voldrà que els vostres infants acabin portant mitjons fins al genoll, pantalons curts fins damunt del genoll i clenxa ben pentinada i recta. Em quedo amb aquest pública una mica desorientada i una mica desencisada que potser tots plegats potser sabrem i podrem redreçar…