Ets la catalana de l’any 2006, però el nostre poble t’havia nomenat part de la nostra història, any rera any, tots els que vius des del llunyà 7 d’octubre de 1915. Ets també la nena d’Els Guiamets, de pares pagesos, on el sol i el camp eren els teus amics i anaves a costura , el paisatge dels primers records que guardes amorosament al lloc que els pares ocupen a la teva memòria intacta. Cap persona no podia predir la teva vida: tan plena , única, amb tant de dolor i també de felicitat.
Ets una dona forta, mires obertament la vida, la inquireixes i preguntes per què encara no hem desterrat ni la tortura ni l’horror. En els teus ulls que tot ho han vist i en les teves paraules i actituds mantens vius els ideals de llibertat i rebel·lia que un dia molt llunyà t’assenyalaren un camí que molts varen començar i no pugueren acabar (avui és un dia per a recordar-los, a tots… en Joan i na Constança ahir somreien des del lloc desconegut i aplaudien emocionats en nom de tots ells).
Una dona jove, eres tan jove, només 24 anys, infermera, afiliada a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya, quan hagueres de deixar la teva terra i arribares a França. Una altra guerra t’hi esperava, una lluita resistent antifeixista de què coneixies el rostre. Mai no haguessis pogut creure que hi havia infern i que l’infern era obra dels homes.
Tenies 29 anys, era l’any 1944, arribes a Ravensbrüch, "el pont dels corbs", el nom del camp d’extermini nazi, amb d’altres dones, transportades en un vagó de bestiar, tractades com a bestiar. El pont dels corbs… quina gelor indescriptible al cos i a l’ànima aquell mes de febrer i durant uns altres quinze mesos de malson i estupor a les entranyes. L’infern al cor. Quan arriba l’alliberament, no tens lloc ni tan sols un petit racó per a l’alegria, només -digueres- podies sentir un profund, il·limitat buit. La buidor et protegí.
Tornares a la vida, una vida llarga convertida en el testimoni de la victòria sobre l’horror, de la permanencia enfortida dels ideals de llibertat universal, de pau, de rebel·lia contra tota mena d’injustícia.
Valenta, generosa, lleial, amb l’esperança intel·ligent que podem llegar un futur millor sense oblidar el passat. Ens dones força i orgull. Felicitats , Neus Català !. I gràcies!.
Amb el meu afecte , admiració i respecte.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
S’ha acomplert el teu desig, el de totes i tots. Gràcies a tu, també, Carme Laura, per explicar-nos tan afectuosament els trets fonamentals de la vida de na Neus. Es vera que els seus ulls mantenen vius els ideals de llibertat i rebuig de la injustícia.
Dolents al igual o només superables altrament per Antoni Duran i Lleida o l’Artur Mas com a exemples més vius del que va representar a Catalunya Francisco Franco Bahamonte.
I ha que no endivineu de quin partit són?
És ella la que honora el premi.
Felicitats, Neus Català! i a tu, Carme.Laura, per dir qui ha estat aquesta dona.
Àngel