L’ Editorial
Marta Roma
<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1073741899 0 0 159 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:Cambria;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:ES-TRAD;
mso-fareast-language:EN-US;}
@page Section1
{size:595.0pt 842.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
Un conflicte amagat
no deixa de ser un conflicte. Però és complicat estar al corrent de tots els
que hi ha al món. Potser en veiem de tant en tant, en forma de retall de 40
segons 3 cops al mes en un telenotícies o quan llegim una noticia, una més, una
noticia tercermundista, potser ens l’escoltarem més si ha passat a l’Afganistan
o a Tailàndia. De fet no és res a recriminar, el periodisme es mou per
interessos, i un d’ells és el de proximitat; Ens afecta més alguna cosa que
passi a Europa que no a l’Àfrica. Ruanda només és una petita porció més del
pastís. Aquests dies he trobat històries interessants d’aquest país a la mitja
ombra.
A principis d’aquest
any vaig parlar amb una voluntària que havia estat allà durant un mes,
justament el 1995. A
partir d’aquí vaig poder sentir el batec lleuger del conflicte amagat. El que
aquella noia em va explicar, em va aportar una gran riquesa de dades, aquells detalls
del qui ha viscut una experiència de primera mà. En un conflicte d’aquest grau
és difícil submergir-s’hi, i més a ulls dels nois i noies occidentals, que
vivim a la bombolla dels nostres problemes insignificants. És molt complicat
entendre què va passar a Ruanda i encara és més difícil que els culpables
surtin a la llum i algú pagui pels crims comesos. Qui pot ser l’autor de
800.000 morts? Qui engega un fenomen així?
El país es concentra
en el poder d’uns quants que només volen manar. Ruanda necessita una mirada
profunda i llunyana a la vegada, una mirada que passi per sobre del conflicte i
resolgui temes rellevants com la salut, la higiene o l’educació; que l’ordre
del dia sigui el progrés dels seus habitants, i alhora necessita una mirada que
retorni al passat amb la insistència de buscar, remenar i solucionar el deutes
pendents.
Espero de tot cor
que Ruanda pugui recuperar la poca pau que un dia van tenir. Tot i que dubto,
després de tants anys de conflictes i misèria que sigui tan fàcil recordar com era.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!