Albert Pla Nualart, responsable lingüístic de l’ARA, ens explica quin és el criteri de topònims que segueix el diari català.
“Si de
Cuenca en diem Conca; de London, Londres; i de Genève, Ginebra, és perquè són
tres ciutats prou rellevants per a Catalunya perquè tinguin nom en català. Que
Glasgow no sigui Glàsgou i Edinburgh sigui Edimburg respon a aquesta convenció
pautada per la història”. És el que explica el responsable lingüístic de
l’ARA, Albert Pla
Nualart, en aquest
article de l’ARA Premium. Alguns lectors van preguntar-se ahir
per què el diari havia havia optat per dir Llorca i no Lorca en les
informacions sobre els terratrèmols.
Si escriguéssim
Lorca, explica Pla, “també hauríem d’escriure Firenze i Zaragoza”.
“El criteri que seguim és clar: si un topònim té nom català, és el que fem
servir; si no, fem servir el nom oficial”.
El tema no està exempt de polèmiques. Conclou
Pla: “Alguns defensen que en català Firenze ha de ser Florença i no Florència.
D’altres, per exemple TV3, no apliquen el criteri a la Vall d’Aran i diuen
Vielha e Mijaran al municipi que a l’ARA és Viella. I són molts els mitjans
espanyols que, contra el que semblaria lògic, diuen Girona i Lleida al que en
castellà hauria de ser Gerona i Lérida. En aquest cas -ho he dit altres cops- més
que respecte pel català hi veig incapacitat d’acceptar que el nom oficial no
sigui el nom espanyol”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!