Rus le quita los honores a Franco a cambio de borrar ´País Valencià´ del callejero
Quin bolet! Això és la política? Canviar cromos? Jo et canvie un cromo de Franco per un del País Valencià. Com si foren la mateixa cosa. Un cromo tacat de repressió i de sang per un anhel de democràcia. El País Valencià representava això durant el franquisme criminal: l’anhel de llibertat, de justícia, de democràcia. I torna a representar-ho ara. Contra els qui s’hi han oposat de sempre i contra els qui el baraten com un cromo qualsevol.
No és això, companys, no és això… Això no és política. Això és un injustificable mercadeig.
I què heu aconseguit? Una humiliació ben gran. Com deia Fuster: no tenim (no teniu) voluntat de resistir. I d’això s’aprofiten sompos com Alfonso Rus. Sompet només. Perquè no cal ser gaire intel·ligent, només una mica atrevit, per a guanyar l’envit a segons qui.
Pagava la pena haver deixat que Alfonso Rus acabara els seus dies d’alcalde en companyia del seu dictador de capçalera. No passava res si ell i els seus Franquistas Siglo XXI volien aquell assassí d’alcalde perpetu. Cadascú s’emmiralla on vol, i Alfonso Rus i el PP s’emmirallen en un dictador criminal. És la seua decisió. Calia haver-los deixat rebolcar-s’hi com en una porcatera. No hi ha Rus que cent anys dure.
I els hereus dels senyorets de Xàtiva, els de les NNGG, fent-se els valents en la barrera. Els senyorets de Xàtiva, que mataven els xativins de fam i de misèria, amb l’Església Catòlica còmplice. La misèria va matar molta més gent, abans i després de la guerra, que tots els escamots revolucionaris haguts i per haver. I n’ha continuat matant. I encara en mata ara.
Quina gran victòria per a Rus i per als franquistes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ha estat decepcionant, com totes les sessions plenàries amb un cacic com Rus, però considere que no hem faltat el respecte al nostre electorat, el nom de País Valencià es el nostre i a Rus li queda ben poc. Aquest polític connecta amb el món de les emocions del públic, del seu electorat, i sense arguments… Em sent malament el no poder resistir i caure en el seu parany. Prendre acords en 5′ no es fàcil. Desitjavem que a Xàtiva desaparegueren aquests signes. Hem rebut moltes critiques i açò desanima. Mantenir uns honors a canvi d’acceptar el canvi del nom d’una plaça(a l’entrada, poc emblemàtica de la ciutat, amb el rètol taxat pels fatxes, que per deixadesa no canviaran…) creiem que ja era l’hora. Ja ho va intentar i ell creia que no ho acceptaríem , és complicat viure el consistori, no acceptar-nos la majoria de mocions, fer propostes, fer pedagogia… en un govern tan prepotent i totalitari… malgrat el gust amarg del xantatge, són molts els xativins i xativines que ahir pogueren veure complit el seu desig .
Cesca Chapi Albero regidora d’EUPV de Xàtiva