De la virtualitat al 3D (3)

 

 

El senyor Murphy s’ha fet present tan bon punt he començat a preparar-me per començar el bloc, i alguns amics ja m’enviàveu SMS per veure què pasaba. Amb la meva habitual punteria horària, els havia dit a tots que a les 10 ja hauria col·lapsat la xarxa d’articles J

Finalment hem arraconat el portátil que havia portat i que es negava a identificar la xarxa (hi ha hagut un intent frustrat de defenestrar ordinador i Murphy en un sol paquet), i he optat per treballar amb un dels ordinadors de la Redacció, que ja havia estat provat. Hi he afegit, això sí, la petita línia braille que portava i que m’ajuda a cometre menys errades a l’hora descriure.

 

Al cap de poca estona ha arribat l’Anna, que també s’ha posat a fer el seu bloc, l’adreça del qual és:

 

http://blocs.mesvilaweb.cat/anna.hernandez

 

L’Anna, que també duia un portátil a sobre, s’ha tirat a la piscina i ha optat per treballar directament amb un dels Mac sense adaptació, aprofitant la seva resta de visió.

I mentre encetàvem els nostres respectius articlets, han aparegut els tècnics en rehabilitació de l’ONCE. L’Ana, la Glòria i el Just (per ordre alfabètic) han revolucionat la redacció proposant una sèrie d’exercicis de simulació, amb ulleres que imiten diversos tiñus de visió reduïda o directament la ceguesa total. Se’ls han endut a fer una volteta i alguns agosarats han vingut al PC a escriure alguna cosa amb el Jaws (el revisor de pantalla que estic fent servir). Han vingut també l’Enric botí, cap del Servei per Afiliats de l’ONCE, i la Teresa Palahy, delegada territorial,precedits pel Joseph Nieto, ideador d’aquest experiment tan divertit.

 

I després, tot ha tornat a la normalitat. Però, quina és aquesta normalitat de redacció virtual?

 

(continuarà)

 

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *