Feia setmanes que ho anava madurant. I finalment, votaré NO a aquest Estatutet colonial fet com una mandonguilla d’engrunes recollides del terra i que fa una mica més que pudor, més aviat és la putrefacció per escrit.
L’opció del vot nul com a "vot independentista", sent una opció vàlida davant d’un estancament i manca d’alternatives però alhora necessitada de molts diners per a ser implementada amb garanties, personalment no crec que sigui en aquests moments l’opció més eficient per a trencar Espanya.
Ara mateix s’ha de fer tot el possible per deixar políticament Espanya en estat de "shock", de paràlisi total i absoluta, fer que Espanya entri en via morta tal com Espanya ha volgut fer amb els catalans. Espanya ara mateix és un zombi leprós que a la mínima que faci un estirabot se li escaparà un braç o una cama quan menys s’ho esperi. I això passarà en molt pocs anys. Tenim una oportunitat d’or, ara mateix, amb aquest referèndum, de fer que Espanya comenci la seva putrefacció i col·lapse fins a la descomposició.
Amb un Zapatero confiat que això dels estatuts dels País Valencià i de Catalunya ja estava fet… i que ja s’havia tirat a la piscina basca… Amb una cúpula d’ERC cagadeta de por fins a les calces que ha hagut de recular amenaçada per les seves pròpies bases (on encara queda dignitat política)… Amb CiU agafada a contrapeu… Amb Maragall i tot el PSC a punt d’entrar en coma polític… Amb un PP que ara ja no sabrà si dir "no", "no crític", "no sé", "ara no vull", "jo no volia"… Ara tenim una d’aquelles oportunitats que no es presenten cada dia, la de fotre una bufetada com una casa de pagès a Espanya i a tota la tribu política encaixista, i que la cara de pòker dels espanyols surti als diaris de mig planeta Terra. Què en dirien, el Wall Street Journal o el New York Times, l’endemà d’una victòria del NO (capitalitzat per l’independentisme català en bloc), a un Estatut beneït per Zapatero i la immensa majoria dels encaixistes catalans?
Un NO no és un sí a l’Estatut del 30-S (com diu en Carod ara que el "sí crític" que ell volia ha quedat obsolet i fossilitzat com l’esquelet d’un dinosaure al juràssic). Un NO és un cop de puny a la taula. És un "n’estem fins al capdamunt". Si guanya el NO, que facin noves eleccions colonials, que facin el que vulguin tots plegats, però que es preparin per a l’onada independentista, perquè comença la descomposició d’Espanya. Un NO a l’Estatut és un NO a Espanya.
Juan Manuel Rodríguez
Conseller de Catalunya Acció
Companys!
Afegiu-vos a la campanya DIGUEM NO.
Adheriu-vos i distribuïu el material de la campanya i feu arribar l’adreça de la pàgina web a la vostra gent. (www.diguemno.org)
El 18-J, guanyarem!
Digeum NO!!
Crec que aquesta vegada una combinació (òptima?) de seny i rauxa s’està imposant en el sobiranisme català: el 18 de juny votarem NO. Com diu Carles Riera es tracta de derrotar el sí perquè l’estatutet no prosperi. És el vot útil, el vot vàlid i vinculant jurídicament, el vot més contundent; el NO és el vot que ens va més bé i és el vot que els fa més mal.
Però després de tan debat per a fixar una posició unitària, sobretot al ciberespai, ara toca baixar al món real i arremangar-se. Perquè no volem un resultat digne, significatiu, bo…, VOLEM QUE GUANYI EL NO. Em va alegrar la reacció de les bases d’ERC, també la rectificació dels dirigents, però d’aquests no me n’acabo de refiar del tot: campanya de baix perfil pel NO, empassar-se la campanya institucional (pel Si!)…D’altra banda ERC ni aplega ni representa la totalitat de l’independentisme ni del sobiranisme, el clam pel NO ha sorgit de la societat civil catalana!
PSC, CiU i ICV (al marge de molts simpatitzants i alguns militants descontents amb les línies oficials) s’abocaran a la propaganda, a la manipulació, a la pressió, a les amenaces i tenen al seu servei la pràctica totalitat de mitjans de comunicació. Tampoc crec que ens puguem refiar dels vots del PP: mai he tingut clar que votants i simpatitzants s’oposin frontalment a l’avortó resultant del pacte ZP-Mas, i menys ara que un hipotètic NO ultraespanyolista ens beneficiaria a nosaltres!
Hem d’estendre el NO com una taca d’oli i no n’hi ha prou amb SMS, c/e o participant en xats. Cal convèncer familiars, veïnat, amics i amigues, companys i campanyes de feina, de l’agrupació o associació social, cultural, esportiva de la qual siguem membres. En cada cas caldrà utilitzar els arguments (racionals, economicistes, patriòtics, emotius, pràctics…que d’arguments internet n’està ple!) que millor serveixin per convèncer a la persona en qüestió la qual, alhora, també haurà d’adreçar-se al seu cercle social i familiar.
Algú amb temps pot encarregar-se de distribuir a través de la xarxa un argumentari el més complet possible que abasti les diferents sensibilitats del sobiranisme?
VOLEM EL NO. Però, per ordre i després d’insistir molt en el NO, ens conformaríem amb el Blanc o amb l’abstenció, en darrera instància el Nul.
Ara toca que TOTS fem CAMPANYA PEL NO!
PASSA-HO!
Sabadell, 10.05.2006