IN MEMORIAM Esquela per a comunicar-vos i honorar la memòria d’una Lluitadora pels drets de la Nostra Pàtria Catalana en les seves terres «Els Països Catalans» i defensora significada de la seva i nostra estimada, perseguida i tants cops traïda llengua «La Llengua Catalana». Na Maruixa de Siles Camprubí Honorable dona catalana, lluitadora i amiga fins
De nou, aquesta pregunta: «Qui entengui, comparteixi i doni forma constructiva a aquest sentiment serà el dipositari d’una força considerable, una força pacífica però ferma que un dia ha de trobar la manera de ser respectada.» Si algú intenta respondre-la per ser posseïdor d’una força que molt aviat, massa aviat, farà servir en profit propi,
Ai las per la nostra terra, ai las per la nostra gent … !? Força al puny i la cara al vent! Ahir recollia la següent pregunta d’un català articulista de l’Avui: «Es veu el dolor que causa la pèrdua d’una nova oportunitat per a Catalunya?» La pregunta anava seguida d’una afirmació: «Qui entengui, comparteixi
Index de les 5 darreres missives d’aquest bloc. —————————— 1 – Les renuncies 2 – Com ens enganyen 3 – D’extrema actualitat 4 – Colla de dropos 5 – Poca fe dels polítics catalans ————————————————————– 6 – Per meditar i estudiar a fons ! "¿No es veu el dolor que causa el rebuig a la
Les renúncies no són endebades ! Renunciar a les avantatges d’un aval del 89% dels diputats del Parlament Català és una greu irresponsabilitat que tindrà conseqüències gravíssimes. O defenses Catalunya de veritat o malfereixen, més encara, el teu Poble! La traïció a aquestes oportunitats per a Catalunya comença a tenir conseqüències nefastes. L’enemic, sí l’enemic de
Juan Manuel Rodríguez, 29 anys, és un clar exemple de la força, l’energia i l’esperit que tenen els independentistes definits, o sigui els que de veritat estan compromesos en el progrés de Catalunya i dels catalans i catalanes. Juan Manuel Rodríguez no és un somnia truites, és un home jove però ben preparat, un bon
Fins en Montilla és tractat de Català. No vull pas dir que no ho sigui. Ells li diuen "xarnego". Ara que … potser és millor ser tractat de xarnego que no pas mirat com un llepaire i genúflex català! Per això, perquè en Puigcercós no se’n refiï gaire, li dedico el següent article d’en Santiago Espot.
L’Anhel dels Catalans traït una vegada més per una colla de dropos! Dropos catalans, està clar! no pas els Espanyols que sí que saben defensar les seves coses, siguin adquirides, robades o regalades pels traïdors col·laboracionistes d’aquest règim colonial que patim! -Dropos? -Sí dropos! perquè defugen la seva feina, no fan la seva feina, per
La poca fe catalana dels nostres polítics. Creuen més en el “Derecho de Conquista” que no pas en els nostres Drets Nacionals legítims i inalienables —————————————————- Si fórem capaços de crear el primer Parlament modern del món, també som capaços d’escapar-nos d’aquesta cova de lladres que és espanya i dels seus col·laboracionistes catalans, tots dos lladres de
no entenen que abans de pintar les parets del nostre país necessitem tenir les regnes del nostre país! Com que molts dels components d’aquestes columnes són nois i noies joves, extraordinàriament apassionats, cauen en la temptació de pensar que la gent de Catalunya Acció som gent absolutament de dretes i només de dretes i no
Curiós: "Trencar" és el que ens uneix! El que ens uneix amb La CUP, Candidatura d’Unitat Popular (CUP) dels Països Catalans és molt més que no pas el que pugui separar-nos. Motiu suficient per a adherir-nos al seu manifest a www.autodeterminacio.net i suficient per assistir a la propera manifestació del dissabte, 11 de febrer de
La Perla d’Algèria, – tretze són tretze ! – Fa uns dies publicaren al Diari Avui, 9 de gener de 2006, a les planes d’economia, concretament a la plana 17 -vegi’s l’hemeroteca de l’Avui a www.avui.com- un reportatge sobre els beneficis de tot ordre que representen per a Algèria els seus recursos propis. Per a
Iniquitat ! «Ni un mil·límetre!» Això és el que vaig clamar a Berga davant de molts convergents de la comarca i davant del Sr. Villatoro, en la presentació d’un llibre sobre el Tripartit. Ni un mil·límetre! vaig dir, que havia d’estovar-se Ciu en la defensa del seu «Concert Solidari». Tristament vaig nomenar una persona, la
Resposta: La pitjor malaltia que tenim en aquest moment és la manca d’un estat propi, i és una malatia que si no la curem serà terminal pel nostre Poble. I la més gran dificultat que tenim per afrontar aquesta malaltia és l’excés d’orgull que ens priva de saber ser humils peons, i no pas, tots,
En aquests moments desconeixo la titularitat d’aquest missatge. Convido des d’aquí al seu autor perquè contacti amb www.catalunyaaccio.org per fer una presentació a la Catalunya Nord d’aquest projecte de tota la nació catalana. ————————————————– "Per impulsar un nou col·lectiu ben organitzat,que es configurés com una mena de renaixença de la societat catalana, aquíal nord dels