Una de les llegendes urbanes que corren per Tortosa des de la visita reial de dijous passat, convidats en motiu del centenari de la Cambra de comerç (la que ens fa pagar un impost revolucionari als autònoms), és el fet que la comitiva reial va aturar-se al restaurant L’Ardiaca, situat just al final del terme de Campredó i inici del de Tortosa, perquè l’exlocutora, i actual princesa d’Astúries, tenia necessitat d’anar al lavabo. Les veus populars expliquen que la sorpresa entre els treballadors del famós restaurant va ser majúscula. Com això de la reialesa atreu tant certa gent, podrien fer d’aquesta aturada un atractiu turístic més. Imagineu que es posa una placa commemorativa indicant: “Urinaris borbònics“, amb el subtítol “Aquí ha urinat la princesa de les Espanyes“. Em va arribar aquest insistent rumor a les orelles, durant el dinar de col·laboradors de la revista “L’Estel”, al qual gentilment ens convida al restaurant “La Braseria” de Bítem el locutor i periodista Conrad Duran. Amb una conversa amb l’escriptor i filòsof Enric Carbó, i amb el columnista de “L’Estel” i bon polemista, Ildefons Garcia, vam creure que no s’hauria de desaprofitar una excel·lència d’aquesta magnitud. Que “aquí ha pixat la princesa”, no és un fet qualsevol, i pot enlairar les qualitats d’un restaurant que està ubicat en una masia amb llarga història.
El nom prové d’ardiaca, el qual és un eclesiàstic que ha rebut la segona de les ordres majors. L’edifici de l’Ardiaca se situa al costat mateix de la carretera Tortosa-L’Aldea, al quilòmetre 4,2 i es troba dintre del terme de Soldevila. Es creu que data del segle XVIII (el terreny forma part de les donacions fetes per Ramon Berenguer IV). Va passar a mans de l’església i més tard l’edifici es convertí en convent de flares. Abans de la guerra civil, el clergat va vendre la finca de secà i la casa a la família d’Agustí Espuny d’Avaria.
La família Avaria fa venda de l’edifici i una part del terreny el 1988, a Joan Antoni Cid Domènech, que transformà l’habitatge en un restaurant que conserva el mateix nom. Amb les obres de construcció es restaura la petita capella, que feia culte a la Mare de Déu de l’Aldea, i es trasllada la imatge, una pintura de la Verge de l’Olivera, a l’església de la mare de Déu dels Àngels al raval de Sant Llàtzer. A la paret frontal hi havia una pintura amb una mare de Déu sobre una olivera. Diu la llegenda d’aquesta mare de Déu, que en temps de sequera un home il.luminat per la seva fe, va clavar un pal sec d’olivera a terra per tal de remoure la terra i veure on arribava la humitat. A l’endemà havia crescut del pal una frondosa olivera i al seu damunt hi havia una imatge de la Verge. Els veïns de Campredó, Tortosa i l’Aldea solien sortir al carrer en processó demanant “Mare de Déu de l’Aldea, aigua”, “Aigua pura i en mesura”, “Aigua aldeana que la terra la demana”… De ben segur que l’inefable conseller Francesc Baltasar podria recórrer a aquesta devoció (ell que es va mostrar com a debot-laic de la Moreneta) quan torni la sequera a casa nostra i tingui urgència de trasvassar aigua cap a la gran urbs.
El nom prové d’ardiaca, el qual és un eclesiàstic que ha rebut la segona de les ordres majors. L’edifici de l’Ardiaca se situa al costat mateix de la carretera Tortosa-L’Aldea, al quilòmetre 4,2 i es troba dintre del terme de Soldevila. Es creu que data del segle XVIII (el terreny forma part de les donacions fetes per Ramon Berenguer IV). Va passar a mans de l’església i més tard l’edifici es convertí en convent de flares. Abans de la guerra civil, el clergat va vendre la finca de secà i la casa a la família d’Agustí Espuny d’Avaria.
La família Avaria fa venda de l’edifici i una part del terreny el 1988, a Joan Antoni Cid Domènech, que transformà l’habitatge en un restaurant que conserva el mateix nom. Amb les obres de construcció es restaura la petita capella, que feia culte a la Mare de Déu de l’Aldea, i es trasllada la imatge, una pintura de la Verge de l’Olivera, a l’església de la mare de Déu dels Àngels al raval de Sant Llàtzer. A la paret frontal hi havia una pintura amb una mare de Déu sobre una olivera. Diu la llegenda d’aquesta mare de Déu, que en temps de sequera un home il.luminat per la seva fe, va clavar un pal sec d’olivera a terra per tal de remoure la terra i veure on arribava la humitat. A l’endemà havia crescut del pal una frondosa olivera i al seu damunt hi havia una imatge de la Verge. Els veïns de Campredó, Tortosa i l’Aldea solien sortir al carrer en processó demanant “Mare de Déu de l’Aldea, aigua”, “Aigua pura i en mesura”, “Aigua aldeana que la terra la demana”… De ben segur que l’inefable conseller Francesc Baltasar podria recórrer a aquesta devoció (ell que es va mostrar com a debot-laic de la Moreneta) quan torni la sequera a casa nostra i tingui urgència de trasvassar aigua cap a la gran urbs.
Qui sap Emigdi, qui sap. El destí es molt capritxos i podria ser que al cap de molts d’anys L’Ardiaca sigues el lloc de peregrinatge de tots els republicans ibèrics per esser un dels lloc on va passar Letizia, la primera Presidenta de la III República espanyola.
Emigdi, perdona que et corregeixi. Es ardiaca, no diaca.
Els ardiaques eren uns càrrecs superiors (es deien diginitats) dintre del capítol de canonges d’una catedral com era la de Tortosa. En aquesta n’hi havia 3: el de Culla, el de Borriol i el de Corbera. Encara nos abem a quin d’aquests trs estava vinculada la finca que prengué el seu nom.
Molt bona la notícia:
Jo també hi vaig pixar a n’ estos lavabos ja fa uns quants anys.