BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002
VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.
Catalunya Acció vol portar el nostre País a la Independència el 2014!
A la fotografia, un altre cartell d’una de les branques dels Independentistes de Berga.
Escolteu la Conferència de Josep Sort clicant sobre el següent accés:
Enllaç de la baixada: www.iservicesweb.com/grafmoli/josep_sort.wav
—————————————————–
Catalunya Acció vol portar el nostre País a la Independència el 2014!
No sabem com anirà el Referèndum ni amb quina força visible quedarà l’Independentisme, però la nostra força de legitimitat patriòtica i el nostre objectiu ja estant en dança i no tenen aturador.
Us adjunto un escrit de n’Alfons Quintà: ________________
La lliure determinació a Europa
Alfons Quintà
"Catalunya i el País Basc es poden separar d’Espanya", afirmava en un to de clara simpatia l’editorial de dimarts -tornat a reproduir dijous- de The Wall Street Journal, el principal diari econòmic nord-americà. Afegia que "com més [Estats independents] siguem, més feliços serem".
L’editorial tenia un gran interès. S’hi afirmava que amb l’exercici del dret a l’autodeterminació per Montenegro, "van néixer els nous Estats nació del continent europeu números 24 i 25 des de la fi de la Guerra Freda". Això és cert: la fi del comunisme va representar un floriment d’exercicis del dret a l’autodeterminació en la zona compresa entre l’Atlàntic i els Urals. O sigui, que el dret concebut per l’admirat Woodrow Wilson no té res de retòric, sinó molt de pràctic.
"L’aparició com bolets de nous Estats a Europa -afegia el diari- ha tendit, especialment després de les guerres dels inicis del anys 1990, a coincidir amb l’extensió de la llibertat en el [Vell] Continent. Que pugui continuar sent així".
Aquest fets aquí molesten, i no només al PP. Potser ningú a tot Europa va defensar tan aferrissadament la tirania genocida de Slobodan Milosevic com ho van fer Josep M. Palau, exsecretari general de les Joventuts del PSUC, i Robert Ribera, destacat fundador del PSC, a casa de qual s’instal·lava Felipe González quan venia a Barcelona.
S’hi podria afegir la bona relació de Jordi Pujol amb el comunisme iugoslau. Als anys 70, Pujol va enviar diversos cops a la Iugoslàvia comunista el seu secretari polític, per establir-hi discretes però molt bones relacions polítiques.
Respon a Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Pels espanyols era millor la guerra que vore fracassar una Iugoslavia a l’espanyola.