La torxa olímpica ha viscut
avui a París una jornada històrica de protesta. Milers de persones han
intentat apagar-la i ho han aconseguit. Les protestes per la repressió
al Tíbet,
però també per la manca de llibertat (especialment d’expressió), han
convertit el recorregut propagandístic de la torxa en un malson per a
les autoritats xineses. Londres i París s’han omplert de banderes
tibetanes i de símbols contra els Jocs de Pequín, i s’ha desencadenat una gran polèmica sobre la seva celebració. Fins i tot el Comitè Internacional Olímpic s’ha desmarcat de la repressió al Tíbet.

L’actual bandera
del Tíbet va ser fixada al final del segle XIX, basant-se en les
banderes tradicionals del país. Després de la invasió del Tíbet per la
Xina va ser estrictament prohibida i avui la seva simple possessió
significa pena de presó. La bandera és usada com a ensenya nacional pel
govern tibetà a l’exili, que té la seu a Dharamsala, al nord de l’Índia.

La bandera tibetana és una de les més complicades del món i mostra
una simbologia molt complexa. Al centre, per raons òbvies, hi ha una
muntanya nevada. El cel blau que s’hi aixeca és travessat per sis raigs
vermells, que representen les sis tribus que la tradició diu que eren a
l’origen del Tíbet. L’alternança de les bandes vermelles i blaves també
representa la protecció divina sobre el Tíbet. Al cim de la muntanya hi
ha un sol resplendent que vol representar la llibertat i dins seu hi ha
dos lleons de les neus que representen la força de la vida espiritual i
de la vida secular del Tíbet, convivint en harmonia. Els lleons tenen
cura de les tres joies budistes i són representats acompanyats dels
símbols de l’autodisciplina i l’ètica. Finalment, la franja groga que
envolta la bandera significa la projecció de l’ensenyament de Buda.

Al costat de la bandera tibetana, als incidents de París també ha
tingut un paper important la bandera negra contra els Jocs Olímpics de
Pequín, creada per l’organització Reporters Sans Frontières,
que denuncia els problemes de llibertat d’expressió a tot el món. Es
tracta d’una bandera negra on les anelles olímpiques s’han substituït
amb cinc manilles de policia.

La bandera olímpica
va ser dissenyada el 1913 pel baró Pierre de Coubertin, iniciador dels
Jocs moderns, i vol representar l’agermanament de tot el món.