BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.

8 de setembre de 2020
0 comentaris

Sí a la confrontació: ‘cal ser conscient del destí de qui convoca un envit polític, i degut a la dificultat, es tira enrere’

 

Comentari a l’Editorial de Vilaweb: ‘L’arrel del problema de l’arrel del problema’
https://www.vilaweb.cat/noticies/larrel-del-problema-de-larrel-del-problema/

jaume vall                  07.09.2020  |  22:26

Dues concepcions del sobiranisme. Pràgmatics, Confrontadors.

Al diari Ara de diumenge hi ha un article de Toni Soler on, bàsicament, sembla posar-se al costat de l’estratègia d’ERC, en el sentit de deixar d’ alimentar irrealitats, tot blasmant la de Puigdemont, recordant-nos, encara, que recull els vots “postconvergents”. Me’n guardaré prou de desqualificar una persona que ha fet molt pel català als mitjans de comunicació, més que la majoria de nosaltres. Però crec que s’equivoca. És historiador, i sap, ha de saber, el destí de qui convoca un envit polític, i degut a la dificultat, es tira enrere.

Ara bé, hi ha un altre article, certament conspicu, escrit al mateix diari escrit fa un temps considerable, 29 de gener de 2018, titulat “L’art de desemmascarar” que recomano amb fervor.
Només un parell de cites : “Estigui o no d’acord amb els postulats polítics de Puigdemont, el que no es pot negar és que actua com un estadista”
“Construeix una candidatura aplegant gent independent, alguns del PdCat, cap retret a ERC en la campanya, i una victòria electoral <21D> contra tot pronòstic. La seva estada a Brussel•les, ha permès el recordatori simbòlic i permanent que el 21-D no implica normalitat democràtica.”

Qui va escriure aquestes opinions de reconeixement al MHP ?
Una jurista reconeguda, independent, no militant en cap partit polític, elegida diputada al Parlament per ERC. El seu nom, Gemma Calvet.

No afegeixo cap comentari.

Bé, si que ho faig. L’arrel de l’arrel del problema és que la societat catalana, especialment la meitat sobiranista*  té un tarannà tan diferent a l’espanyola, que és inacceptable, incòmode per a totes dues parts. Però la que té la força i menys escrúpols, guanya. I no som nosaltres**.

—————–

Comentaris del comentari:  (Salvador Molins, CLR * CDR/BIC)

El que jo escric enmig dels articles que adjunto, sempre entre aquests dos signes, menor que i major que, ‘<‘ i ‘>’.

* independentista o unilateralista? el mot ‘sobiranista’ és imprecís del tot, fals, equidistantment interessat, tapa els draps bruts o interès inconfessable del qui el fa servir o al qui se li atorga, amaga les pors i la moral de derrota, no es compromet en res, la sobirania es té o no es té, mai es comparteix, es pot reconèixer i aleshores es té quan la pots practicar del tot. El mot independentista és tergiversat quan alguns mitjans l’atorguen a ERC. Els independentistes no són sols ERC, tots no som ERC. Per precisar-ho més ‘unilateralista’ aquell que sap que la independència i tot el que cal fer per esdevenir independent només depèn únicament de tu, de les teves pròpies decisions i accions, personals i de grup, inneludiblement unilaterals i urgents. Qui vol de veritat la independència de la Nació Catalana és independentista, unilateral de fet i no pot esperar ni els indecisos, ni els equidistants, ni els sobiranistes indeterminats, ni els mateixos independentistes no conseqüents, … ni a ell mateix si cal.

** serà perquè no ens hem constituït si és que parla de ‘nosaltres’ i de mi,  ‘jo’, i si som els ‘unilateralistes’ O sí que ja ens hem constituït?  així ho està fent Puigdemont i abans d’ahir ‘Independentistes d’esquerres’, manca encara una altra grup “els més radicals de l’arrel, ara mateix són grups dispersos que necessiten, necessitem un grup coordinat. ‘Si vols existir i fer … “presenta’t”  !!*!!

Salvador Molins i Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR/BIC
Berguedans per a la Independència de Catalunya.

——————–

Final de l’article de Joan Ramon Resina:

https://www.vilaweb.cat/noticies/confrontar-o-flagellar-se/

“… L’exemple de l’Alemanya de l’Est i més països que s’han espolsat una dictadura no deixa lloc al dubte. L’estat dictatorial no dialoga mai. Abans de claudicar exhaureix tots els instruments d’intimidació que té a l’abast. Espanya no n’és cap excepció, perquè mai no es va espolsar la dictadura, i és per això que confia cegament en instruments de coerció il·limitada. De la gent depèn que la violència triomfi o es dissipi en el buit. L’obrer comunista estava convençut de treballar per una dictadura proletària que anava bastint a còpia de sotmetre-s’hi. També hi ha qui pensa que es pot construir la república catalana sotmetent-se a Espanya.

Cap societat concentracionària té prou policia per a vigilar tots els presos. Per això trasllada el control a la població, atrapant-la en una vasta teranyina de complicitat i autoengany a fi que es vigili ella mateixa. Per desbaratar el desafiament independentista, l’estat n’ha tingut prou de fragmentar-lo en grups que es denuncien i entrebanquen entre ells. Empresonant un grapat de polítics, jutjant uns centenars més de persones per desordres i amenaçant alguns funcionaris com si fos la cosa més legítima del món, l’estat ha aconseguit de suggestionar molta gent, pretesos líders de la revolta inclosos, amb la idea que l’estat espanyol és invencible. En una part de l’independentisme s’ha instal·lat la idea que confrontar-lo condueix inexorablement a la derrota, però la derrota consisteix precisament a deixar-se suggestionar. Així és com, aïllats i indefensos, els partits i molts dels seus partidaris basteixen la presó de tots plegats. La impotència pot derivar d’una feblesa objectiva, però també de flagel·lar-se amb l’autoodi, que sol ser el corol·lari de la submissió.”

 Joan Ramon Resina

————————–

Comentaris a l’esmentat escrit de Gemma Calvet:

  • XirucSoci
    29/01/2018 11:20

    Cal portar l’Estat encara més aprop del precipici. Les contradiccions judicials els porten a prevaricar. La por ha de canviar de bàndol.
    El TC no ha resolt res. Només ha dit que endavant amb la investidura (és a dir, és constitucional), però amb unes mesures caultelars que han de passar pel TS.
    Però si el TS no afereix aquestes mesures que demana el TC, el Parlament ha d’esperar a que el TC es pronuncïi.
    No els ho posem fàcil. El TC s’ha de mullar! No si val a passar la patata calenta.
    Força President! no es deixi agafar!

     

  • JQB1DarniusSoci
    29/01/2018 01:31

    Gemma has escrit un article molt bonic. Necessitarem més temps i perspectiva per valorar en la seva justa mesura el que està suposant l’acció política del Carles Puigdemont i dels catalans en general.
    Unitat, dignitat i República!

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!