La darrera batalla en curs de Puigdemont.

(El Nacional – EDITORIAL)

El Tribunal de Luxemburg, la gran batalla

  1. José Antich

23 de juny de 2019

Quan falta poc més d’una setmana per a l’obertura de la nova legislatura del Parlament Europeu a Estrasburg, prevista per a dimarts dia 2, totes les mirades estan posades en si els presos polítics que tenen acta d’eurodiputat, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, i Toni Comín podran accedir a la seva condició plena de parlamentaris a l’Eurocambra i amb això aconseguir la immunitat. Puigdemont i Comín, exiliats a Brussel·les, plantejaran directament la qüestió al Tribunal Europeu amb seu a Luxemburg, instància a la qual haurà d’acabar anant també Junqueras després que el jutge Marchena li hagi prohibit sortir de la presó de Soto del Real per prometre o jurar la Constitució.

Val la pena escoltar amb deteniment les declaracions que ha efectuat el catedràtic Javier Pérez Royo al programa FAQS de TV3 en les quals ha assegurat que el tribunal del jutge Marchena ha comès un acte de prevaricació no permetent a Junqueras anar davant de la Junta Electoral Central i, per tant, és un delicte contra els drets fonamentals. L’actitud de Marchena acaba tenint, a la pràctica, un doble sentit: perjudica clarament Junqueras, però també reforça la idea que ni Puigdemont ni Comín no poden tornar a Espanya a recollir la seva acta d’eurodiputat perquè l’actitud del Suprem de violació de drets fonamentals no respecta la seva situació.

Per això, la batalla que es lliurarà aquesta setmana a Luxemburg i a Estrasburg acabarà sent decisiva. Hi ha una escletxa real que Puigdemont i Comín aconsegueixin els seus objectius i, si és així, canviarà de cop la seva situació, la dels exiliats i qui sap, si com sosté Pérez Royo, la dels presos. La simple hipòtesi que el tribunal dictés unes mesures cautelars que els permetés accedir a la condició d’eurodiputats en espera d’un resultat definitiu tindria un gran valor polític.

No és estrany, per tant, que l’Estat espanyol hagi engegat tota la seva diplomàcia i els seus ressorts institucionals perquè aquesta situació no s’arribi a produir. De fet, a Madrid s’aspira que la demanda de Puigdemont i Comín no sigui ni admesa a tràmit en tractar-se, diuen, d’uns particulars. David torna a enfrontar-se a Goliat, però no és la primera vegada que el gegant cau a l’arena del procés català quan la decisió ha estat presa en països europeus i no a la capital d’Espanya.

José Antich

(El Nacional)

 

 

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *