BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

Defensa de l’Entitat

Podríem preguntar-nos, o en realitat hauríem de preguntar-nos, perquè no avancem.

30 anys de lluita, de tasca i defensa de la llengua, multitud de persones compromeses, conferències, actes manifestacions, campanyes … Però la llengua recula, molts símptomes ens diuen que recula. Què s’ha fet malament o que s’ha deixat de fer?

En Josep Castany, director general de Catalunya Acció ho té molt clar, ell i la gent del  projecte de Catalunya Acció. Ens cal l’entitat, ens cal un estat propi, sense estat som morts molt aviat. Catalunya i la seva  llengua són indestriables -perdem la llengua i ens l’ataquen contínuament- així un malalt no es pot curar; La nostra llengua necessita  un tractament de xoc: Llengua oficial única!  Obligada en els afers socials i econòmics, en els medis televisius i audiovisuals; discriminació positiva total, publicitat  descarada i clara, gens traïdora, en tots els medis per tal de transformar-la en factor de prestigi primer per a tota la societat. Obligació de publicar revistes, cinema i vídeo, sempre com a mínim en català, etc. etc. O sigui una veritable dictadura lingüística si ho volem dir així.

Aquesta és l’única cura de xoc que pot fer reixir i fer perdurar la nostra llengua. Tot el demés només és esperar un miracle, una sort històrica d’aquelles que no tenim els catalans.

Això només ho pot decidir i obligar un estat propi. L’entitat de que ens parla Josep Castany.

Lluitar, treballar, escarrassar-se, fer tot el que humanament és possible per salvar la llengua és una tasca molt lloable -sort en tenim encara- però totalment insuficient per protegir una de les 6000 llengües que encara no han mort, la nostra llengua i també ver patrimoni de la humanitat.

Els agradi o no, la gent que veritablement volen salvar la nostra llengua han d’afegir a la seva lluita per la  identitat en el bé suprem per la nostra nació que representa la llengua, hi han d’afegir la lluita per l’entitat que té per una de les seves finalitats defensar la llengua: l’estat propi de Catalunya.

Els agradi més o els agradi menys s’han de sumar o participar de la lluita decidida per aquesta entitat -l’estat- que defensa políticament des de fora dels partits l’organització "Catalunya Acció».

Defensa de la llengua sí! però amb una idea ben clara: defensar la independència al mateix temps i dir-ho sense embuts!

Volem salvar la llengua, sí o no?!

Si és sí: Identitat i entitat! indestriables sense complexos!

Si és no: podem continuar de la mateixa manera…  ingents esforços sols per anar tres passos endavant i cinc enrere, i anar jugant a la ruleta per a veure si els espanyols s’ acaben emprenyant més i ens ho foten tot enlaire! Temps al temps!

Si és sí: no vulguem fer-ho sols disparant cada trinxera a mansalva i a tort i a dret però sense to ni so; aquest és el gran error:  sols i esgarriats.

Si es sí, senyors i senyores, l’orgull i la tonteria a casa, i sumeu-vos a Catalunya Acció, no tingueu por! Catalunya Acció no és de Sant Pere ni és de Sant Pau, Catalunya Acció, en l’àmbit del que és públic i nostre, només és de Catalunya! Catalunya Acció s’ha compromès amb la determinació i el crit de batalla d’en Francesc Macià: Catalans, sols Catalunya! Per sobre de tot, Catalunya!

Que ningú ho dubti sota la capa del cel: NOMÉS CATALUNYA !!!

Comprendreu que en lloc de llengua us podia haver parlat de recursos propis, d’immigració o d’ensenyament, de legislació, comunicacions …

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!