Totes les aportacions ajuden en el camí del 2014, i quan de més qualitat siguin millor.
Explicitar que volem fer aquest camí junts, que volem trencar i construir l’única eina que construeix i edifica nació i progrés: l’estat propi.
Entendre la importància de posar totes les divisions enfocades a l’assoliment d’aquest estat. Coordinar tots els músics d’una mateixa orquestra perquè la simfonia soni bé sota una sola batuta, naturalment "Catalunya Acció" o quelcom que molt se li assembli.
Entendre la importància de les relacions internacionals ben portades amb aliances geoestratègiques, econòmiques i sobretot "aliances de valors" i fetes amb qui realment porta la batuta internacional, perquè senyors la batuta internacional ens agradi o no sols la porta un.
Salvador Molins i Escudé
(Conseller de Catalunya Acció)
El que ve és extret del Bloc El Llamp d’Enric Borràs:
Internacionalitzar la qüestió catalana
Els catalans hem fet tots els papers de l’auca per assolir la Independència de Catalunya, des de lluitar amb les armes a la mà fins a participar de l’enganyifa espanyolista del Parlament regional del Zoològic: ho hem provat tot. Però hi ha un aspecte poc atès que és la internacionalització de la greu situació colonial que patim com a catalans.
Com sempre faig, reviso la nostra història per trobar antecedents d’aquesta mancança. No n’hi ha gaires, però un de molt important, que marcà un gol a l’intent d’Espanya de situar-se dins la nova esfera internacional que naixia del final de la guerra mundial i de la derrota del nazisme alemany, estretament lligat al feixisme franquista espanyol. Us situo en aquell fet transcendental amb paraules de n’Heribert Barrera:
En Josep Carner-Ribalta tal i com el coneguí
«L’Organització de les Nacions Unides va néixer, pràcticament, a la Conferència sobre Organització Internacional que es va reunir a San Francisco el 25 d’abril de 1945 […] La Segona guerra mundial estava a les acaballes però durava encara […] Malauradament era clar ja que els vencedors de la guerra no tenien la menor intenció de reconèixer les institucions representatives de Catalunya existents a l’exterior. Per tant quedava exclosa qualsevol participació catalana o aquella memorable Conferència que aplegava els representants de 50 estats, estesos a tots els cinc continents; que va redactar l’esborrany de la Carta de les Nacions Unides, i que fou indiscutiblement la més important de totes les conferències internacionals que fins aleshores s’havien celebrat. Però, si era impossible participar-hi, calia almenys intentar que Catalunya hi fos d’alguna manera present. L’honor d’aquesta temptativa recau en la Delegació als Estats Units del Consell Nacional Català, formada aleshores per J. M. Fontanals, J. Ventura Sureda, J. Carner-Ribalta i J. A. Gibernau. Els tres primers, actuant en nom propi, com a membres de la Delegació, en nom de gairebé totes les nombroses entitats catalanes constituïdes a Amèrica, que expressament els autoritzaren, i també, com diu el seu escrit, ”en nom del poble de Catalunya, la veu del qual es troba silenciada”, s’adreçaren als quatre estats patrocinadors de la Conferència sol·licitant de presentar i registrar l’Apel·lació a les Nacions Unides.»
Quaranta anys després del 14 d’abril de 1945 ?catorzè aniversari de la proclamació de la República catalana i la mateixa data en què els «Tres dels EUA» van signar l’Apel·lació a les Nacions Unides en Defensa de Catalunya? vaig tenir l’honor d’estrènyer la mà d’un dels signataris, en Josep Carner-Ribalta, que s’arribà des dels EUA, als seus quasi noranta anys, a Catalunya amb motiu de l’edició facsímil commemorativa d’aquella Apel·lació. És un document importantíssim que s’ha de fer conèixer a tots els catalans, sobretot perquè, a més a més de desbaratar la mentida espanyola i de tot el que s’hi diu, és un model a seguir per a presentar de nou al món la situació de la darrera colònia que encara és sotmesa al decrèpit imperi espanyol: Catalunya.
Us adjunto (al peu) l’arxiu en format .pdf de l’edició facsímil del 1985. (això mireu-ho al seu bloc: http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/5531
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Us ho torno a preguntar perquè estic decebut de la politica i crec que plataformes com la vostra son el millor que tenim. Però a qui triar? Per què vosaltres? Com penseu fer el que proposeu? Podeu dir que penseu fer?
Continuo esperant la vostra resposta.
Gràcies