BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

A la fotografia Josep Maria Terricabras

BRUCE SPRINGSTEEN S´EXPRESSÀ EN CATALÀ I EN ANGLÈS

("Bruce Springsteen, the Boss!" és el comentari de Josep Maria Terricabras sobre l´actuació del cantant a Barcelona. Oct/2006)

Acabo de tornar del concert de Springsteen al Palau St. Jordi. Ha estat una experiència estètica de gran nivell. Els que també hàgiu tingut l?oportunitat de ser-hi ho podreu confirmar. Durant gairebé dues hores i mitja de concert seguides, Bruce ha repassat algunes cançons del seu nou àlbum (?per als meus fans joves?) i n?ha tocat de més antigues (?per als meus fans de tota la vida?).
L?ha acompanyat la Seeger Sessions Band, sòlida, compensada, implicada, magnífica. Bruce té molts registres i els ha exhibit tots: balada, country, rock… M?ha sabut greu que no entonés el magnífic ?We shall overcome?, però, en canvi, ens ha obsequiat, cap al final, amb una versió original, esplèndida de ?When the Saints go marching in…?
Em direu que jo estava entregat. Sí, i tant. Com ho estàvem les 16 o 17 mil persones que omplíem de gom a gom el Sant Jordi. Des de la meva localitat, l?espectacle de la massa humana lliurada completament a la música i a l?espectacle del seu ídol era realment impressionant. Ell ha respost i també s?ha entregat. Ha estat una nit de comunió perfecta des del mateix començament, quan ens ha saludat -com fa sempre a Barcelona- en català: ?Bona nit, Barcelona. Esteu bé?? ?Síííí!? ?Esteu bé?? ?Síííí!? ?Esteu bé?? ?Síííí!?.
Durant la sessió ha anat intercalant frases en un català prou bo. Perquè només ha parlat anglès i català. Tenies la impressió que Bruce sabia molt bé a quin país era, una impressió que no sempre tens quan sents polítics, periodistes, empresaris o intel·lectuals que, en canvi, han nascut aquí o que fa més de quaranta anys que hi viuen. Al final, li han llançat una estelada i li han penjat al coll.
La nit s?acabava. Ha dit ?You are the best!?, i que confiava tornar aviat a Barcelona. Les mans cremaven de tant aplaudir. Tu sí que encara ets el millor. La veu, la música, els acompanyaments, els solos, els instruments, la posada en escena. Hem tingut la sort d?assistir a un espectacle total, a un espectacle de fusió perfecta. La música, en mans d?un gran músic, d?un gran cantant, no és només música sinó que també és arma, és teràpia, és identificació i entusiasme, és creació i tradició, és potència i bàlsam, l?individu i el conjunt, la força i la tendresa. I la gentada cridava, en un crescendo espectacular, ?Bruce, Bruce, Bruce…!!!?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!