Indústries i caminars.

Bloc de Sílvia Martínez

25 de febrer de 2009
0 comentaris

Un testimoni de l?horror intel·lectual en què basaven la seva ideologia.

En el 2009

Lectura recomanada per a una Biblioteca Escolar d’Educació Secundària
Obligatòria pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la
Generalitat de Catalunya.

Inclòs en Il·lustrar i Escriure la Guerra Civil, Guia de Lectura del Servei
de Documentació de Literatura infantil i juvenil

Llibres de literatura infantil i juvenil i de coneixements que tracten de la
Guerra i la Pau del Consorci d’Educació de Barcelona.

(…) La narració està dividida en capítols encapçalats per citacions de coneguts homes i dones del règim franquista, que són un testimoni de l’horror intel·lectual en què basaven la seva ideologia. El text vol ser un homenatge a les dones que van resistir i combatre el menyspreu i l’opressió de la dictadura franquista.

«Hay
que sembrar el terror, hay que dejar sensación de dominio eliminando
sin escrúpulos ni vacilación a todos los que no piensan como nosotros.
»

            Amb
aquestes paraules esfereïdores pronunciades pel general Mola, amb la
llengua dels ocupants, va començar la guerra, i bé que van complir la
seua paraula.

Un testimoni de l’horror intel·lectual en què basaven la seva ideologia.

Em sembla important, molt, que ens mirem aquest aspecte, que ens mirem seriosament l’horror intel·lectual, que ens mirem seriosament la misèria intel·lectual que aquest ha generat, el mal que va fer, i la claredat amb que hem de rebutjar aquestes ideologies basades en l’horror, el terror, la desfeta i sacrifici humans.
M’ho sembla per moltes raons. Una és la desesperació que genera veure que passa temps i encara hi ha qui troba justificació a unes coses que ja en el seu moment, simplement en posar-les sobre el paper, crec que palesaven prou per a fer aturador, però encara sembla que prengueren força i poder en aquest pas.

Escriure La Guerra Civil



L’últim vaixell



Una mirada enrere de la protagonista a la primavera del 39, quan ella era
una adolescent i amb la seva àvia volien embarcar-se en un vaixell que les
havia de dur a l’exili. Després de la presó, comença un llarg periple on la
protagonista viurà moments i situacions difícils fugint de l’horror i la
barbàrie, però on també coneix la solidaritat de la gent que, juntament amb
l’amor, esdevenen la consigna per sobreviure.

....................................

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/111956

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!