Indústries i caminars.

Francesc Sanuy:

  – Estem, continuem estant a mans de les decisions de Madrid
  – Evidentment l’acord és millor que el què hi havia, perquè el que hi havia és un abús incomparable
  – La manera de saber les regles i amb què hi comptem és el concert econòmic
 

Muriel Casals:

  – Hem millorat, però no hem aconseguit el que és just
  – Negociar amb Espanya és duríssim, no aconseguim reduir el dèficit fiscal
  – Cal agafar els diners i reclamar el que manca per acabar amb la situació injusta
  – I acte seguit cal fer transcendir el problema a Europa, internacionalitzar-lo. La construcció europea no es pot permetre arrossegar problemes com la injusta situació econòmica de Catalunya dins l’estat espanyol

 
Alfons López Tena:

  – Aquest acord de finançament no té res a veure amb l’estatut d’autonomia de Catalunya aprovat i ratificat en referèndum
  – L’acord no té garantia d’acompliment i el govern espanyol no dóna xifres
  – És una nova presa de pèl, i ho veurem quan no sigui contemplat als pressupostos i només arribin engrunes, que s’agafen perquè estem en fallida.

Estic d’acord en que ens cal internacionalitzar la situació d’aquest maltracte econòmic i que el què haguem aconseguit no és res de l’altre món. Gens satisfactori ja que hagués calgut molt més donat el punt i situació de partença, la poca unitat catalana i altres protagonismes de què partíem.

Suposo que el procés i sostre que ens ha marcat l’estat hauria de servir per acabar amb intents negociadors futurs que no vagin cap a la independència. En aquest sentit no em sembla bona pensada anar cap al concert econòmic ni la de reivindicar l’estatut.
La opció del concert sembla que no compta amb raons històriques, i la raó de constitucionalitat per igualtat amb qui té aquest tracte econòmic amb l’estat penso que no pot reeixir. Vull dir que no és només perquè no m’interessi que ens mantinguem a l’estat espanyol, és que amb el finançament crec que ja podem descartar la idea de concert econòmic per simple economia política i social, perquè ja n’hi ha hagut prou amb el mort de l’estatut que ara tribuconstitucionalitzaran….., i el serial del finançament i adherències, i altres que n’arrosseguem.

No sé si paga la pena de parlar de què hagués passat si…., però amb pressió conjunta dels catalans a Madrid, al govern que ens cardava moltíssim i ara ens carda una mica menys, pot ser fins i tot s’hagués acceptat públicament les xifres de l’espoli (o de la injustícia en el finançament, que en diu Sanuy)….., s’hagués fet disculpa institucional, i …… ui!

El que veig és que moltes crítiques a l’acord de finançament apunten cap a la independència però no de forma clara. A veure si s’acaben aquestes foscors i ens anem sumant i aplegant.

…………………………………………….
http://vilaweb.tv/?video=5747

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!