TC i la seqüència: “cepillaos”-interpretació-buidatge-sentència- nou Acte de Sobirania.

17 de juliol de 2009

0 comentaris

TC i la seqüència: “cepillaos”-interpretació-buidatge-sentència- nou Acte de Sobirania.

Avui torna a ser notícia la sentència del TC, filtracions i previsions de buidatge, que si al setembre, perquè s’ha de redactar i signar…, i sant tornem’hi: declaracions del govern espanyol que diu que “estan segurs de la constitucionalitat de l’estatut“. Bé, volen des del govern espanyol fer simulació perquè hi hagi qui digui que no l’han ni tocat?

A banda de no deixar-nos enganyar amb aquesta frasecita, ens podem preguntar si això de buidar és carta que ha de treure l’espanyolisme perquè la interpretació ja no funcioni. Seria tot un èxit!
Ai, em sembla que no, una altra notícia recull que: ““La sentencia dejará entero el caparazón del Estatut, pero el interior quedará hueco de contenido a través de la reinterpretación”.
És la frase que fonts polítiques coneixedores de l’evolució dels
treballs Tribunal Constitucional fa servir per definir com quedarà el
marc català quan l’alt tribunal hagi resolt sobre els recursos en
contra que hi van presentar el PP, el Defensor del Poble i cinc
autonomies. (…)”

Però interpretació i reinterpretació pot ser no siguin el mateix aquí, que ho expliquin millor.

……. Acte de Sobirania farà una concentració a la plaça Sant Jaume el dia que es conegui la sentència de l’Estatut

Creuen que certificarà el final de la via estatutària
(Va, sí, certifiquem-ho!)

Alguns detalls a mà interessants de recordar:

21 de gener de 2009
“Ja fa sis anys que va començar la gran batalla política per aconseguir
una reforma extensa de l’Estatut català. A dia d’avui, un Estatut
substancialment retallat es troba en via morta esperant la sentència
del Constitucional.

… si anem cap al 2006, al febrer ens trobem amb l’Entusiasme Zapatero. Fora bo saber si encara rondem gaire per aquí. Espero que no.

– “No!”, “No se trata de un Estatuto recortado, sino de un Estatuto
pactado”. (ZP diguè, al maig de 2006)

Aleshores responia: Com a ciutadana es fa molt difícil aguantar tants d’insults.
I no sé quin grau hi ha desprès de que hom et tracti d’estúpid. Però
d’això dic que ens tracta: fent veure que no es poden pactar retallades!

24 de gener de 2006
Caldria potser afegir que ens anomenen
“los equivocados” y “los obsesionados”. Ara pot ser
passaran a anomenar-nos “los preambulares, preambulistas o
preambulosos”, tant se val, jo no ho voldria.

(…)

3 d’abril de 2007
Proposa que els partits es posin a parlar de l’aplicació de l’estatut,
d’una possible resposta al dictamen del TC. I que la societat civil
clamin per una solució als problemes que aquesta situació i tractes de
l’estat en provoca.

8 de maig de 2007
Davant de fets com l’incompliment de l’Estatut de Catalunya,
la invasió de competències per part del Govern espanyol i l’amenaça del
Tribunal Constitucional de retallar encara més l’Estatut, no ens podem quedar
de braços plegats.

4 de juliol de 2007
De retòriques i altres pretensions del PP, i els constitucionalistes78.: Vendrell ha recordat que ‘al final a qui
li correspon dir si les coses són o no són és al Tribunal
Constitucional’.

23 de novembre de 2007
“(…) Ajornar vol dir deixar-ho per a un altre dia, per a més
endavant, diferir. Però no pas posar-ho darrere d’una altra cosa.

10 d’abril de 2008
Ordinari, extraordinari, constitucional. ETC.

4 de maig de 2008
Mirem-ho
al costat de les noticies d’aquests dies sobre l’agenda del govern espanyol. Toca
l’estatut de Catalunya al Tribunal Constitucional, i després d’aquell horrible
procés, sembla que toca també que ara fem honors a PP, Defensor Del Pueblo
espanyol, i un llistat de CCAA.

29 de maig de 2008
…..” per Zapatero, que és a qui li
correspon la competència, davant el Tribunal Constitucional, per a la
seva suspensió immediata“, ha afegit. Ho afegia la ministra d’Administracions Públiques, Elena Salgado, després de manifestar: la
“total oposició” del govern a “projectes unilaterals, que …etc.

10 d’octubre de 2008:

“(…) ha advertit aquest divendres que una sentència del TC adversa a
l’Estatut, sobretot als aspectes ‘clau’, significaria ‘un suport a les
tesis dels que creuen que no és al via estatutària la més indicada per
continuar avançant nacionalment’ (…)”

9 de desembre de 2008
Qui som els interlocutors de la veu de torn del govern espanyol en
aquest serial de la sentència del TC? No és lamentable que tantes
feines es vagin ajornant en espera i renúncia d’aquesta futura (però “Esperin…, que no veuen que això és molt delicat?”) publicació de la sentència?

25 de gener de 2009
És evident que els terminis del TC no responen a qüestions tècniques, encara que així ho hagin declarat en algun moment.

31 de març de 2009
Penso que cal trobar la manera de que no puguin anar tirant fins al
juliol amb aquest conte de dir-li ‘interpretació’ a qualssevol cosa que
els vingui en gana o vulguin utilitzar en la sentència. Com a mínim hem
d’aconseguir posar-los-hi ben difícil.

4 de maig de 2009
I es veu que és aquí on ara estem. Es presenta una filtració, que parla
de debat en un sentit ben estrany, que diu coses com ara “La sentencia
respetará el texto pero lo interpretará para vaciarlo de contenido”.
Ostres! El TC (o quí? quins? des d’on?) apel·la a que fa una sentencia
intepretativa i es parla de formalitat no tocada. Vaja, canvia la
interpretació legal, el contingut jurídic, però resulta que ens hem de
creure que no afecta en el que resulta pertinent?

3 de juny de 2009
“Celebro que des d’Òmnium s’expressi aquesta decisió de no acceptar cap sentència del Tribunal Constitucional. Ho celebro molt.

Sobre el què planteja de la resposta i acció que ens cal, penso que és bo saber que està en marxa Acte de Sobirania, que arrenca una acció significativa els dies 11 i 27 de juny:

es lliura als nostres representants el mort de l’estatut vell i el ja n’hi ha hagut prou “d’aquests”
[el que duu el TC tant atrafegat…] i es plantegen unes exigències i
preguntes adients i oportunes (ho dic curt, millor us podeu informar a actedesobirania.cat).”

5 de juny de 2009
Seria interessant que el president espanyol (i nosaltres en tant que
ciutadans i en tant que catalans n’hauríem de fer exigència) es faci
mirar això que diu de que “creu que ha complert i complirà amb
Catalunya”.
Si s’ho creu de debò hi ha per aquí problemes de
percepció, d’assessoria, d’observació, atenció, cinismes varis, etc. Si
no s’ho creu de debò (que és el què a mi em sembla succeeix) és perquè
està al carro dels xiuladors d’enteniment. Que es vegi, i denunciem-ho!

11 de juny de 2009
En les concentracions d’avui a Barcelona i a Girona volen escenificar
la defunció i l’enterrament de la via estatutària i demanar als
polítics que donin resposta a les demandes que s’han anat recollint i
que es remetran a final de mes al Parlament.

15 de juny de 2009
… per moltes passejades i avisades de ministres que intentin, no ens ho empassarem, oi?

18 de juny de 2009
El conte de la interpretativitat crec que mereix el mateix lloc que el
del procés, el de la “cordialitat” i el de la legitimat del tribunal.
S’han d’acabar, s’haurien d’haver acabat fa temps.

19 de juny de 2009
seriosament i més curt: algú pot esclarir què vol dir la vicepresidenta
del govern espanyol? I vagi per altres veus i altres moments en que han
anat cantant aquesta mateixa lletania. (… que el govern de Zapatero confia en la constitucionalitat de l’estatut”)

16 de juliol de 2009
“Els hauríem de demanar que ens posin alguns exemples de “sentència
interpretativa”. Per interès, i perquè dit així sona molt bé, molt
maco, però em sembla que no ho és gens….

“(…) Ja és hora que el nostre poble i
els nostres governants admetin el fracàs inapel·lable de la via
estatutària i proclamin el final d’aquest model polític.

Deixa un comentari Cancel·la les respostes

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Indústries i caminars.

Bloc de Sílvia Martínez

TC i la seqüència: “cepillaos”-interpretació-buidatge-sentència- nou Acte de Sobirania.

Deixa un comentari Cancel·la les respostes