Indústries i caminars.
Bloc de Sílvia Martínez
Avui llegim a les notícies:
Segons dades de la macroenquesta de DYM que publica la Universitat Oberta de Catalunya, el 60% de catalans i el 56% d’espanyols creu que si Catalunya iniciés un procés per fer un referèndum sobre la independència, hi hauria violència.
Comento:
“Suposo que s’explica en part per l’èxit de l’adoctrinament en la por de
l’atac estatal, i el mite de que de la guerra espanyola del 36-39 la
culpa la tenim la gent…….
Crec que cal parlar clar i net sobre aquest detall de l’engany de la
transició i la istòria espanyola, i apostar pels qui an treballat a
recuperar l’istòria catalana. Aquí ja s’a jugat la batalla de la por i a estat guanyada per la claredat.
Vull dir que no a de resultar gens
difícil d’explicar.
També va bé per aquest menester llegir una mica sobre el que passa,
cercar fonts i informació veraç, o escoltar ras i curt com ho planteja
en López Tena, per exemple, i ja fa un temps.
Feina i atenció de tothom, veus, mitjans, lectors, actors i espectadors.”
La batalla de la por ja la varem guanyar a Arenys de Munt, l’estat i els antidemòcrates ja varen jugar la carta, la lamentable i vergonyant carta de la por per aquelles mateixes dates i dies.
De manera que em de tenir força arguments i informació a l’abast per a convèncer als qui tenen por, que no en tinguin. Si puc desprès faig un petit recorregut per detalls d’aquest període. Però diria que amb una mica de memòria, conversa i informació, tenint present que és tàctica acostumada de l’estat espanyol i altres abusadors això de repetir i repetir les mateixes jugades, hem de fer que aquestes persones que encara tenen por, ja no la tinguin. Cap por a la violència de l’estat ni entre nosaltres, no. Simplement perquè el món ens mira, i perquè nosaltres no estem per òsties. No ens creguem la por.
La Trappola ens explica un detall bo i significatiu:
“Feia dies que no la veia la mare. Quan ens hem trobat, amb la seva
mirada d’ulls verds, sempre tant fixa i clara, m’ha etzibat.
– Hi
anirem!(…)”
(Sobre allò que alguns an muntat amb la capçalera, un parell de detalls. Alguna notícia parla de que la senyera “separa” les dues parts del lema. Jo diria que més aviat les uniria o auria d’unir, si és que es dissenya posant-la al mig. Quines ganes de trencar el lema i fer desdibuix que en tenen alguns….. o com molesta la inèrcia.
I, de tota manera, i a més de la manca de respecte que s’a fet al que ja està en marxa i no xoca amb res bàsic, i els intents de confondre i desdibuixar el què passa, així com aver de patir mentides en directe…., crec que qui vulgui usar així la senyera el dia 10 de juliol de 2010 es situa, i més clar si és que o volen separat i com a diferència marcada, a sobre, fa alguna cosa així:
a mi em sembla que aleshores els sis presidents es
veurien tots com previs (pre) a la defensa de la nació i el dret, és així,
pot ser sí
(Si algú troba a faltar les acs, no pateixi, no pretenc fer faltes d’ortografia. A la que tingui un moment faig cinc cèntims del gest, de per què el faig, i de per què em sembla que el mantindré fins que tingui bona raó per a tornar a usar-les.)
……………………….
http://www.cronica.cat/noticia/Catalans_i_espanyols_coincideixen_en_que_hi_hauria_incidents_
violents_si_sinicies_un_proces_dautodeterminacio_
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/172701
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!