Indústries i caminars.

Agafo un exemple de cada cas del que estem veient, per exemple, avui. Montilla paraules buides, i com a contrast la Declaració dels expresidents de la Generalitat Jordi Pujol i Pasqual Maragall, i del Parlament, Heribert Barrera i Joan Rigol com a cas de paraules plenes.

Així m’o an semblat un i l’altre, i ara subratllaré les paraules buides, eufemismes inacceptables, difamació de la realitat, desdibuix o excessiva pretensió en el cas del resum que fa la pàgina del PSC de la intervenció de Montilla.
De la declaració dels expresidents recomano la notícia i vídeos a VilaWeb que enllaço abans, on també i trobareu el text del manifest. Convido a llegir-lo cercant paraules buides o sobreres, jo no n’i e trobat. O, pot ser pesa més el fet que tinc clar que no deixarè que les buidin 😉

Del PSC i Jornades sobre federalisme.
“El president Montilla ha dit aquest dimecres als Diàlegs pel Progrés sobre Federalisme (excessiva pretensió, i Ferran Requejo?) que “la via federal (mentida) sembla l’opció més adequada per gestionar la unió i la diversitat (buit) en un marc viable de llibertat i cooperació (buit)” i que els socialistes catalans “hem d’apostar més que mai i hem d’aprofundir també més que mai en (desdibuix) les nostres propostes per fer avançar l’esperit i la lletra federal d’entesa entre Catalunya i Espanya (buit)”;i “després de trenta anys, hem deixat enrere definitivament l’estat centralista i unitari (difamació de la realitat)”a pesar de la inèrcia recentralitzadora d’Aznar i Rajoy (negligència d’observació, només ells?), amb el recurs contra l’Estatut.

Precisament parlant d’aquest tema, ha manifestat la seva “indignació per una sentència que, essent legal, consisteix un gravíssim error polític, com era un error polític el mateix recurs” (de què parlava i parla?), en referència a la sentència de l’Estatut emesa pel Tribunal Constitucional.  “Perquè aquest no és tan sols un problema de Catalunya, aquest és un problema d’Espanya”, ha conclòs.” (fals, el problema és d’Espanya, el nostre és un altre. Se li nota un cert aire de pena pel fet d’haver d’acceptar que Espanya té un problema. Repeteixo, el nostre ara és no afluixar, i seguir caminant. I el nostre caminar, malgrat les mentides del president, ha aconsseguit véncer l’engany i altres coses.)

Què en queda fora del que e subratllat? Vergonya una mica, preocupació perquè no s’o empassi ningú, i, si no fos que pel mig i a tortura i dolor, fóra només un pensament de que és de per riure.

Aquesta clara sensació de que és de per riure és part la guerra guanyada a les foscors que permetien que fins ara aquesta mena d’expressions i discursos sonessin fins i tot seriosos. El que ara és seriós és el moment, no auria de durar ni un dia més cap badada per aquí. Com li o demanava al president Montilla el mateix dia de la sentència, em reitero:

“(…) Com a president li
demanaria un punt de responsabilitat i que remarqui l’intent del TC de
fer virgueries i falsejament de la història i realitat, que la gent
tingui clar què està en joc. També penso que li hem d’exigir, sobretot
després de les males experiències del seu menysteniment i deformació
informativa de la veu i moviment dels catalans del 2006 ençà, que ara no
es permeti cap ni un desdibuix, ni vostè com a President ni el seu
partit. Ni ningú.”

I a què vol servir el meu suggeriment? Voldria que mireu una cosa, si us i fixeu, veureu que les paraules buides ens estan parlant de mentida, i ens parlen d’abaixar el cap, i de no acceptar realitat, evidència i futur, i tantes coses……
I, en contrast, les paraules plenes ens estant parlant de veritat, i ens parlen de coses que passen i estan passant, de futur, del que veiem, sentim, escoltem, parlem, raonem, vivim, experimentem.

I sobretot sobretot, vol servir perquè trieu bé pel que fa a la por. Una diferència clau: les paraules buides són dites amb por, sota amenaça de por, i ens volen fer por i diuen que és normal de tenir-ne. Ben diferent que el que passa amb les paraules plenes, que desmunten aquesta farsa del buit o la buidor, encaren i no accepten les amenaces, no es creuen aquells contes de la por, “natural i tal” o d’altres, i ens parlen de no tenir-ne. I a més diferències, però crec que són suficients per la tria.

I quins avenços tant bons en qüestió d’ores i dies….
#somunanacio
De començar a caminar a la resposta catalana.
#10Juliol En
tot cas crec que els catalans ja ho hem vist i ho tenim clar.
On i quan
comença l’època de la resposta catalana.

I quina alegria, per exemple (i mireu que n’i a molts, i molt bons):

Occitans i catalans protestaran junts a Tolosa contra la sentència del
TC

El Casal Català de Tolosa, Cadres Catalans i el Partit Occità reclamen dignitat per Catalunya VilaWeb

(Si algú troba a faltar les acs, no pateixi, no pretenc fer faltes
d’ortografia. A la que tingui un moment faig cinc cèntims del gest, de
per què el faig, i de per què em sembla que el mantindré fins que tingui
bona raó per a tornar a usar-les.)

…………………………
http://www.vilaweb.cat/noticia/3752475/sis-presidents-encapcalaran-manifestacio-senyera.html
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/172383
http://www.presidentmontilla.cat/blog/montilla-i-el-federalisme
http://www.vilaweb.tv/?video=6223
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/171785
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/172280
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/172430
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/171833
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/171837
http://www.vilaweb.cat/noticia/3752672/occitans-catalans-protestaran-junts-tolosa-sentencia-tc.html

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!