Indústries i caminars.

Sr. Eric Vehil, bé que el to de la seva resposta no convida a
la conversa, però em sembla que ho embolica i paga la pena
desembolicar-ho. On hi veu la contradicció? A banda que no estem parlant
de lògica sinó de vida i política, tinc curiositat perquè ens
l’assenyali. Sobre els temps del referèndum es tenen igual en el cas de
compromís amb ell i amb la preparació del bàsic per a presentar-nos al
món com a estat. Cosa que ara mateix es frivolitza i menysprea, no sé
perquè. Això sí que diria és una contradicció, una contradicció de
plantejament.

Això de que “els governs no perden referèndums” sigui o no cert, em
sembla idea a combatre. He fet seguiment de les diferents campanyes a
referèndums darrerament, i és de pena tot plegat, gens clar. En tot cas,
pel tema que tractem, em sembla ingenu (l’agressivitat serà bestial), i
greu manca de previsió del que és més que una possibilitat real, res
susceptible de ser contradictòria, repeteixo la pregunta: i amb què es contradiria?

Informació i debat tranquil, aquí no hem d’anar nerviosos. M’ho
he pensat molt abans de plantejar aquesta idea, ronda fa molt, i la he
comentat perquè diria que ni es pensa.

……. Una cosa és que els unionistes no tinguin arguments, i una altra
acceptar i donar per fet (ho trobo perillós, estem a un canvi, un gir,
no hem de tirar d’inèrcia) que “els governs guanyen referèndums” com a
argument per a no contemplar aquesta
possibilitat. Ostres, diria que els referèndums, després d’Arenys de
Munt, no són ja una mascarada d’autocomplaences governamentals, ni ho
seran, crec.
L’agressivitat espanyolista i l’anticatalanisme té
encara cares que no hem vist i que menyspreem per ingenuïtat, per una
estranya creença de que la raó i la justícia guanyen…., com si no en
tinguéssim prova que sovint, massa sovint, no és així.
Només dic que
ho imaginem, no que ho vulgui o desitgi, assenyalo de nou, no fos cas.
Que imaginem com es presentaria un referèndum després d’una declaració
d’independència al Parlament del que dues forces polítiques que mouen
molta gent d’inèrcia (PSC i CiU) i amb complicitats amb l’estat espanyol més que
vistes, i amb desraonament…., ens fossin contraris, només demano que ens ho mirem.
I també que deixem d’embolicar la cosa amb legalitats o il·legalitats.

……………. jo també hi confio, i en la mobilització de les consultes amb molta força. Però això no treu que hom pugui ser ingenu en relació al que parlem. I més aviat dona força al meu argument de que el referèndum té més poder en certs aspectes.
Podem imaginar quina campanya farien PSC i CiU en el referèndum previ a la declaració al Parlament, i en el post? Pot anar bé per a veure de què parlem, encara veiem campanyes d’embolics, oi?
El que defenso és que el referèndum previ li donaria més força i deixaria sense opció a intoxicar l’ambient als contraris. I que d’aquesta manera penso també que és més fàcil que s’hi sumi més gent.
En el cas del referèndum és evident que, fins i tot en l’extrem que governin tebis, ambigus o contraris, hauran d’assumir la nostra voluntat i decisió per la independència si votem que sí majoritàriament.
Cal afegir que hauríem d’aconseguir que qui no es comprometi a les properes eleccions al referèndum tant clarament exigit per la societat i respecte al dret, s’hagi de veure com a antidemocràtic manifest. És, a parer meu, una manera d’ampliar i reforçar la possibilitat de la independència encarada en la propera legislatura.
No parlo de legitimitat, ni de previsions de com anirà. Parlo de que hem de contemplar aquesta idea en el nostre context, no en un ideal de raó i justícia tot i que aquest ens guï, hem de pensar en el que pot passar, en detalls que trobo previsibles, i estar preparats, es faci com es faci.